Paraules inventades per entendre la llengua de l’ànima

Palma“He recordat l’enyorança, quan vaig ser feliç. Fent paraules m’ha retornat l’alegria, m’he sentit realitzat. Ha estat una manera de plasmar les sensacions de la vida, siguin paraules boniques o lletges. Estic molt content de compartir les meves coses amb l’altra gent, perquè l’estigma és una cosa que no li desitj a ningú”. Carlos Burgos és una de les persones que han dit la seva per donar forma al llibre Mots Ignots (Ínsula Literària), la tercera publicació del col·lectiu La Forma dels Somnis –després de Quimeres: somnis, literatura i salut mental i Mostram monstres: una investigació creativa sobre la por.

Aquesta és una obra particular. En primer lloc, perquè és un diccionari de paraules inventades, vocables que serveixen per designar emocions que fins ara no s’havien recollit en una única paraula. En aquest punt caldria fer un recordatori lèxic, perquè ‘inventat’ no té res a veure amb ‘irreal’. Els significats d’aquests mots són ben reals, per molt que siguin de creació recent.

D’altra banda, amb aquest diccionari passa una cosa que cada vegada és més estranya: és fruit de l’aportació de desenes de persones, gràcies a les quals han brollat un munt de paraules i d’il·lustracions que donen una perspectiva creativa de l’ànima humana, entesa com un alè, com el principi vital dels éssers vivents. Alumnes i docents (IES Son Pacs, IES Berenguer d’Anoia i UIB), professionals i usuaris de serveis de salut mental (centre de dia de salut mental de l’hospital Comarcal d’Inca, la Fundació Garrover, La Nostra Veu, Amadip Esment i la Unitat Comunitària de Rehabilitació d’Inca) es varen ajuntar per aportar el seu gra d’arena a un diccionari que, en realitat, no té final, perquè sempre queden coses pendents d’anomenar.

En el cas de Carlos, la seva paraula és ‘contramonstre’, és a dir, la persona que lluita contra els monstres que hi ha al carrer. Per acabar d’entendre’n el significat, en basta un exemple: “Aquell home és un contramonstre, perquè va ajudar una persona que patia crits i insults a l’autobús”. Si els carrers de vegades estan plens de monstres, per sort, també hi ha contramonstres disposats a aturar les seves malifetes.

“La creació artística col·lectiva ens interessa molt, perquè és una manera de contar al món com som. En la psicosi hi ha l’inefable, allò que és molt complicat d’anomenar, i aquest exercici de construcció de paraules ens ha servit per treballar-ho”, reflexiona el president de l’associació La Nostra Veu, Vicente Galaso, un dels integrants de La Forma dels Somnis, juntament amb Xavier Delgado (Àrea de Salut Mental de l’hospital Comarcal d’Inca) i Mercè Picornell (professora del Departament de Filologia Catalana de la UIB). “Experiències com aquesta ens transformen. Hem jugat com a infants amb lletres, com si fóssim membres d’una acadèmia”, afegeix.

Malgrat que Mots ignots inclou paraules de tota mena, moltes tenen la virtut d’unir sensacions contraposades, com passa moltes vegades a la vida. Qui no ha risoplorat alguna vegada? Qui no ha sentit estimodior per algú? “Hi ha paraules molt intel·ligents i currades. A més, hem treballat per primera vegada amb gent de moltes entitats. Vàrem veure que les persones amb segons quins trastorns tenen una creativitat brutal”, explica Xavier Delgado.

Hayat El Kammouni feia pràctiques de Psicologia quan es va iniciar la recollida de paraules. “Estava acabant la carrera i vaig veure que era un projecte molt innovador, perquè ajunta estudiants i pacients i no hi ha divisions, tots som iguals”, remarca. “Varen sorgir paraules que podien semblar estranyes, però que tenien sentit quan es feia la definició”, continua, i també destaca que aquesta feina va generar “un espai de consciència i d’una diversitat enriquidora”. “Hi ha projectes que poden ajudar més a les persones que estar tancades a un despatx”, conclou.

Ferran Pi també era estudiant –de Llengua i Literatura Catalanes­– quan es treballava per tirar endavant el llibre. Amb altres companys, va idear la portada, amb un núvol del qual plouen lletres. “Vàrem pensar en una portada de colors agradables i amb predomini del blanc, perquè deixam la ment en blanc per poder crear”, apunta. A més, considera que un llibre fragmentari, amb petites definicions de paraules, s’adapta a un present en què cada vegada costa més fixar l’atenció durant molt de temps.

La llengua i el poble

Malgrat l’existència d’organismes normatius que regulen l’ús de la llengua, l’escriptora i traductora Laia Malo –signa un dels pròlegs de Mots ignots­– remarca que “la llengua és del poble i tothom forma part del poble”. “Està molt bé incorporar totes aquestes visions del llibre”, diu Malo, i remarca que els usos del llenguatge que fan els escriptors i poetes “està emparentat” amb el de les persones amb trastorns mentals i neurodivergències. “En feim un ús diferent, no ens basta la llengua institucionalitzada, oficialitzada”, continua l’autora, qui també recorda que “l’art és terapèutic”, tant per a qui el produeix com per a qui el contempla.

Malo destaca que aquest llibre conté una gran feina filològica. “Les paraules no sonen com a agafades d’una altra llengua ni extraterrestres, sinó que sonen com si ja existissin. Aquesta és la gran feina”, assegura.

La filòloga Mercè Picornell, responsable de la compilació i de la feina per dotar el diccionari de coherència lingüística, destaca la profunditat d’aquestes paraules inventades, malgrat que els tallers creatius es varen desenvolupar com un joc. “S’han posat sobre la taula coses que tots tenim dins i això té més implicació del que sembla”. Picornell també fa referència a la literatura i als poetes creacionistes, com el xilè Vicente Huidobro, que ja varen innovar amb el lèxic a començaments del segle XX.

Però una cosa és ser un literat, i l’altra és obrir la possibilitat d’elaborar noves paraules a “persones que aparentment no són creadors”. L’adverbi ‘aparentment’ aquí és molt important, perquè ja se sap el que diu el tòpic: les aparences enganen.

Professionals de la salut mental com la terapeuta ocupacional Aimara Seijas (hospital de dia d’Inca) destaquen la importància de dur a terme una tasca col·laborativa i inclusiva per lluitar contra els estigmes. “Els vàrem acompanyar als tallers i nosaltres també vàrem participar en els jocs amb les paraules. Aquí no era qüestió de cap diagnòstic”, explica. “Ens vàrem traslladar a la universitat, varen estar amb gent jove i això els va fer recordar coses de la seva joventut. És molt enriquidor i se senten útils. Ens coneixen i volen que participem en el projecte!”, afegeix –l’hospital de dia és un pont per retornar a la comunitat, amb persones que han sortit d’ingressos a la planta de Psiquiatria.

Les il·lustracions

El projecte de Mots ignots no s’esgota en el recull lingüístic, sinó que la majoria de les paraules s’acompanyen de les il·lustracions que varen fer els alumnes de Batxillerat de l’IESBerenguer d’Anoia (Inca), una feina que va coordinar la professora de Disseny Diana Dezcallar. “Els estudiants varen triar paraules i les varen interpretar, amb l’ajuda de les definicions i els exemples. Ells tenen també problemes i inquietuds, i això es reflecteix a les il·lustracions”, comenta Dezcallar.

Els joves varen fer servir tècniques diferents –llapis, aquarel·la, fotomuntatges, collage, etc.– i varen treballar recursos com la hipèrbole, la ironia i les metàfores. “Es varen prendre molt seriosament aquesta tasca i també han pogut veure com és fer un llibre, han gaudit de la materialització del projecte”, apunta la professora. De fet, l’institut ja s’ha implicat en el següent projecte de La Forma dels Somnis, que girarà al voltant del concepte de ‘llar’.

“He treballat molt i he guanyat diners, però he patit molt. Inventar paraules m’ha fet recordar quan treballava a un supermercat, i la raó és que a les dues bandes he estat feliç. He recordat com era d’agradable aquesta feina, cosa que no em va passar a l’escola. A més, hem fet pinya. I tot amb la il·lusió de ser simpàtics”. A Carlos li tocava posar el punt i seguit a aquesta història, que continuarà creant en el futur.

Alguns exemples del nou vocabulari

Amorificar

Fer les coses amb amor.

Francesca Maria Prohens Ginard

Bocapesat

Persona que parla molt.

Gonzalo Vázquez

Caferrada

Quedada que consisteix a fer una xerrada i, alhora, prendre un cafè.

Laura Cladera

Contracaminar

Caminar en direcció contrària.

Hayat El Kammouni

Desvanitzar

Fer accions per eliminar la vanitat d’entorns on és prevalent.

Mercè Picornell

Exsuïcidista

Una persona que pensa que ja no paga la pena suïcidar-se.

Lluc Covas

Falsdubtar

Posar en dubte si alguna cosa és falsa. Desconfiar de la falsedat d’una afirmació.

Luna J., Claudia E., Toni B., Natalia M.

Geollegir

Llegir un llibre ambientat en el lloc on hom es troba actualment. Llegir una obra basada en una zona concreta per tal d’ingressar-s’hi.

Ferran Pi

Hipersorpresa

És un tipus de sorpresa que es duu molt d’amagat.

Esperanza Company Llobera

Interamor

Procés mitjançant el qual l’amor entre dues persones mai no és recíproc al mateix temps.

Ana García

Junyívol

Que se sent pletòric de manera fresca i alegre, com un dia de juny.

Maria Mercè Gomila Sánchez

Kilopatir

Patir sols de pensar amb la quantitat de kilòmetres que queden per arribar al destí final.

Anna Mesquida Moll

Logifàcil

Que té la lleugeresa d’allò que és lògic.

Lucía Pérez i Jaime Gómez

Memoaroma

Record d’una olor de la infància, però sentit amb l’angoixa per la incapacitat d’identificar el lloc o la persona als quals s’evoca.

Vicenç Cañellas Ramis

Nerviomàtic

Qualitat d’un ésser viu que se sent nerviós i intranquil, amb alteracions psicosomàtiques.

Aimara Seijas Mellado

Oblidatjar

Pensar que t’has oblidat d’alguna cosa poc abans de partir de viatge.

Paula Giménez

Paniscar

Pessigar la barra de pa durant el camí cap a casa, normalment sense consentiment de la mare.

Toni Adrover

Qüestionataire

Persona que sempre es qüestiona les coses.

Maria Isabel Servera Algaba

Risoplorar

Descriu aquest moment de màxima alegria en el qual no pots contenir les llàgrimes.

Margalida Braque

Sentívol

Sensació de no tenir una causa concreta per a un sentiment o emoció.

Marga, Amparo i Alba

Tristil·lusió

Sentiment de tristesa i il·lusió de manera paral·lela.

Alicia Giménez,Aina Estrada i Mariona Riera

Ubícul

Que vol estar per totes bandes i va de cul.

Ivan

Vitalent

Combinació de vitalitat i talent. Sobretot aplicable als més joves, que destaquen per la seva energia vital i habilitats.

Margalida Braque

Waltfantasejar

Fantasejar com a les pel·lícules de Walt Disney.

Anna Mesquida Moll

Xantreballar

Fer treballar a algú sota xantatge i altres maneres inapropiades.

Ferran Pi

Yperitació

Explosió metafòrica que pateix una persona davant qualsevol adversitat.

Maria Isabel Servera Algaba

Zigatzador

Persona que s’estableix un objectiu, però que no hi arriba mai perquè sempre descobreix coses noves que l’apassionen un temps i després torna a l’inici.

Genís