El Parc Bit encara es pot triplicar

Palma“Han passat 20 anys. La depredació del territori ja s’ha comès. Què hem de fer? Que tingui la major utilitat possible”, es resigna l’actual gerent del Parc Bit, Antoni Roig, que va arribar al càrrec el novembre del 2021. L’exregidor de Palma del PSOE respon així quan li demanen per una possible ampliació de la superfície edificada del Parc. Si bé reconeix que l’àrea edificada “es podria triplicar”, matisa que “una cosa és la previsió i una altra l’execució”. Quan Roig diu que la superfície es podria multiplicar per tres, es refereix que els edificis que existeixen actualment formen part de la primera fase executada del pla d’ordenació especial del parc, a la qual cal afegir-n’hi dues més que hi ha planejades. 

Però, abans de conèixer els plans de futur, és important conèixer el context en què es varen esbossar. El Pla Especial del Parc Bit vigent es va aprovar el 1997, durant el mandat de Jaume Matas (PP), després que el seu predecessor –Gabriel Cañellas (PP)– requalificàs el 1993 els terrenys rústics on es va aixecar el Parc. L’operació es va justificar amb la declaració d’interès autonòmic i general. Així, el pla original –que ha patit petites modificacions– consta de tres fases. La primera permet un total de 153.634 metres quadrats edificables, dels quals ja se n’han executat 85.899. La segona, un poc més limitada, en preveu 109.719 i la tercera, 36.089 més. D’aquesta manera, al Parc encara es poden edificar 213.543 metres quadrats.

La possibilitat d’edificar aquesta superfície implica, alhora, un increment del sòl urbanitzable –la superfície de sòl on s’estenen els edificis i tots els espais amb altres usos– de 45,44 hectàrees, és a dir, 454.400 metres quadrats, tal com recull el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Palma. Cal tenir en compte, però, que l’Ajuntament no té les competències d’ordenació urbanística del Parc Bit, sinó que les té el Govern. En aquest cas –de la mateixa manera que passa amb altres grans sistemes generals d’equipaments, com la Universitat de les Illes Balears i Son Espases, per exemple–, és l’Executiu autonòmic qui decideix sobre la planificació especial. Cort, per la seva banda, només pot fer recomanacions i està obligat a recollir al PGOU la planificació que fa el Govern. D’aquesta manera, de les 234,10 hectàrees urbanitzables que preveu el nou Pla General, 45,44 es corresponen al sòl urbanitzable de la segona i tercera fases del Parc Bit (que als plànols reben el nom de Fase B, separada en àmbits I i II). En total, l’àmbit del Parc Bit podria arribar a ocupar, entre edificis i altres usos, una superfície d’1,4 milions de metres quadrats, mentre que ara aquesta xifra és de menys de 200.000 metres quadrats. 

Ara com ara, quan el Parc acaba de fer 20 anys, el seu gerent defensa que, encara que no existeix la demanda per construir més edificis, “el més responsable és fer una previsió, perquè si sorgeixen necessitats, s’hi han de poder adaptar”. En tot cas, manté, “estam parlant d’innovació, i el que representa el Parc Bit és una part molt petita de la superfície de les Balears”. Passi el que passi en un futur, la ubicació del Parc és el principal factor que obliga a continuar construint en aquest terreny, que abans era rústic. La seva connectivitat encara deficient amb la resta de Palma o punts propers de la Part Forana fan difícil crear espais vinculats al Parc Bit que no siguin allà mateix. La seva localització es va decidir en funció de la UIB, atès que des d’un principi estava clar que les infraestructures havien d’estar devora. No obstant això, la distància a peu entre un punt i l’altre és de 20 minuts i en transport públic, d’uns 10. Ara, amb la nova línia de metro –que el gerent assegura que serà una realitat a final del 2024–, pretenen reduir el trajecte a un minut.

El que sí que ja hi ha damunt la taula és la possibilitat d’ubicar plaques solars dins el territori del Parc. “És una possibilitat. Necessitaria la tramitació d’interès autonòmic, però la darrera paraula la té la Direcció General d’Energia. Si volem renovables, en algun lloc hauran d’estar”, argumenta.

Logitravel i Habitissimo

A banda d’en superfície, el Parc Bit també creix en uns altres paràmetres, com ara el nombre d’empreses que alberga. Antoni Roig apunta que actualment en concentra 118 –amb 3.845 treballadors en total–, sis més que el 2022. Segons el gerent, “pràcticament totes, d’una manera o una altra, fan innovació”, tot i que els sectors que aglutina van des de la biotecnologia al turisme o les reformes de cases. Aquests darrers són els casos de Logitravel i Habitissimo. La primera és una companyia de viatges que fa “recerca de tecnologies turístiques” i va esdevenir “un referent” quan es va passar del model de contractació de viatges per mitjà d’agències a la venda per internet. Aleshores, diu el gerent, “Logitravel va apostar per ser una agència de viatges per internet”. La segona, conta el gerent del Parc, “és una empresa que es basa en la reforma domèstica, que va néixer incubada al parc i ara té presència a molts de països”. “Tenen una aplicació que t’ajuda a cercar un pintor o un lampista. Habitissimo és l’exemple del tipus de model que volem”, defensa Roig.

Davant casos com aquests, però, és difícil dibuixar el límit entre allò que és innovació i el que no ho és, i també fins a quin punt la innovació sempre és beneficiosa. Sobre això, el gerent aclareix que hi ha una comissió d’admissió que estudia tots els projectes que es presenten i determina si encaixen dins el Parc. Per altra banda, davant el debat sobre si tota innovació és sempre positiva o si pot generar efectes col·laterals indesitjats –com pot ser generar bitllets d’avió molt més barats, per exemple–, Roig té clar que “la tecnologia de la innovació és neutra i que depèn de l’ús que en facis”. Dins l’àmbit turístic, posa el cas d’un hotel qualsevol: “La tecnologia et permet posar els preus a les habitacions, repartir les reserves, fer ofertes... Et dona coneixement. Perquè la innovació, te la fas o te la fan. Per això, necessitam que les empreses entrin en aquesta cultura. El consumidor és qui comanda i ha d’haver-hi regulacions que defensin l’interès general, però és difícil fer-ho quan encara no han sortit al mercat”.

Capitalisme verd

Per referir-se a exemples com aquests, el geògraf de la UIB Macià Blàzquez fa servir un concepte, “capitalisme verd”, amb el qual adverteix que en nom de la innovació no tot està justificat. Aquestes polítiques, a través de mesures com “la digitalització o la circularitat, allò que fan és augmentar la producció i donar suport a un sistema econòmic que es fonamenta en el creixement”.

L’expert indica que ampliar encara més el Parc Bit respon a aquesta tendència i proposa “pensar quines són les respostes que poden donar als reptes de la policrisi que patim: d’emergència climàtica i d’habitatge, de desabastiment d’energia, de migració... són emergències cròniques”. Per exemple, Blàzquez suggereix “reutilitzar espais ja urbanitzats i edificats per evitar un major creixement”.

Quant a la ubicació del Parc, Blàzquez recorda que va néixer “a remolc de la UIB, la qual va fer que es desdoblàs la carretera de Valldemossa i que es justificàs un segon cinturó fins a Son Sardina, que es va aturar per les reaccions socials”. “I darrere el campus han vingut la presó, Son Espases, Son Espanyol... És un eix de creixement dins el qual aquestes infraestructures sembla que tenen un poc de butlla, com si la digitalització ens hagués de salvar de tot”, assenyala. I a això, afegeix, cal sumar-hi “el consum en termes d’energia superior a la mitjana que tenen aquests espais”, on l’ús elevat d’ordinadors i internet fa que “la petjada ecològica es dispari”. El geògraf també és crític amb “el mercat del valor afegit, que suposa una aposta pel luxe i l’exclusivitat”, la qual cosa “perjudica la desigualtat social”.

Per algunes d’aquestes raons, l’arquitecte i un dels artífexs del PGOU de Palma, Biel Horrach, recorda que l’Ajuntament defensa “una ordenació urbanística integrada i un model econòmic vinculat a la diversificació”, cosa que no succeeix al Parc Bit, amb unes activitats econòmiques aïllades. Aquests espais, detalla l’expert, “provenen d’una planificació dels anys 90, en què no estava estesa la consciència del territori”, ni tampoc estan adaptats a “l’agenda urbana actual, que diu que cal impulsar la innovació a prop d’on viu la gent”. L’argument és: “per cada lloc de feina innovador es generen deu llocs més de serveis complementaris –cafeteries, copisteries, gestories...–, de manera que si s’ubiquen als barris, fas que hi aparegui comerç”. A la inversa, si s’ubiquen de manera aïllada, “es multipliquen els desplaçaments i s’empobreixen els barris”. Per tot plegat, conclou Horrach, necessitam “reinventar-nos i repensar les infraestructures del Parc Bit, perquè pugui ser un centre de referència per al conjunt de pobles del voltant o per a la població de Palma”.