Els parcs fotovoltaics amenacen el sòl rústic: se’n preveuen 907 hectàrees més, el doble que ara

PalmaLa presència de parcs fotovoltaics arreu de Mallorca s'ha quadruplicat en 15 anys, en passar de 101 centrals el 2008 a 74 l'any 2023. Ara bé, la dada que preocupa a la plataforma 'Renovables sí, però així no' és que actualment hi ha en tramitació 66 nous parcs en sòl rústic, amb una superfície prevista de 907 hectàrees, el doble de la que ocupen les instal·lacions existents, i una superfície mitjana de 13,5 hectàrees cadascuna. La plataforma ha elaborat un mapatge de l'illa en el qual sols han registrat la superfície que ocuparan les plaques solars, no tota la que constituirà la instal·lació complementària necessària, per la qual cosa l'impacte ambiental serà superior. Una vegada estigui tot en funcionament, a Mallorca hi haurà 140 parcs fotovolataics.

Aquestes instal·lacions estan ubicades principalment a l'Eix Palma - Inca - Santa Margalida (Raiguer - Muro - Santa Margalida), la zona de Llucmajor i la de Llevant i Migjorn, i en el Pla de Mallorca algunes petites i disseminades. Les primeres centrals fotovoltaiques a sòl rústic a Mallorca es varen fer a partir de 2006. Fins al 2012 es varen construir 32 centrals fotovoltaiques. De l'any 2012 al 2018 no se'n va fer cap, i es reactivaren entre 2018 i 2021 amb 16 noves centrals. El boom de les centrals fotovoltaiques en sòl rústic va esclatar el 2021. Es construïren 26 centrals fotovoltaiques en dos anys. Són instal·lacions que es troben actualment en funcionament. De les 74 centrals construïdes, dues tenen més de 25 hectàrees (a Llucmajor i Biniatria, a Alcúdia), tres, entre 10 i 25, i la resta, menys de 10.

Per tot plegat, la plataforma ha exigit a les administracions públiques una planificació energètica i territorial "urgent" per protegir el sòl rústic davant el boom de parcs fotovoltaics que consideren que hi ha hagut en l'últim lustre a Mallorca. "Les administracions s'estan eximin de la seva responsabilitat" i "deixen que l'empresa privada planifiqui aquest territori en funció de la seva rendibilitat", ha subratllat la portaveu del GOB, Margalida Ramis. Per altra banda, s'ha demanat que es deixi que els ajuntaments puguin fer la seva pròpia transició energètica. "És el cas de l'Ajuntament de Santa Eugènia, per exemple, que ha posat plaques damunt els seus edificis. Segons han defensat, algunes de les instal·lacions actuals i previstes se situen en zones de rústic protegit, com per exemple les de la zona de Marratxí, i també en zones d'alt valor agrari. La plataforma no entén per què no s'han ubicat els parcs en zones de sòl degradat, en edificis públics, voltants dels aeroports o depuradores, entre d'altres, i demana a l'Administració que es prioritzi la ubicació en aquests espais.

Un camp de plaques solars

Pel que fa a la situació en què quedarà el rústic mallorquí, una vegada executades totes les intervencions fotovoltaiques, hi haurà 282 hectàrees de plaques a Llucmajor, 245 a Palma i 101 a Inca, entre d'altres. De fet, la zona més afectada és la compresa entre la badia de Palma i el Port d'Alcúdia. Concretament, a la zona d'Inca s'hi situaran grans instal·lacions com les de Son Vivot o Son Fuster, als peus del puig de Santa Magdalena. 

Les centrals fotovoltaiques previstes amb una alta ocupació de superfície de més de 25 hectàrees són:

1. Pontiró I i Pontiró II a Palma / Marratxí, de 91 hectàrees. Es tracta de la central fotovoltaica més gran de Mallorca.

2. Cala Blava I i Cala Blava II, a Llucmajor, de 79 hectàrees.

3. Mainou, a Consell, de 60,6 hectàrees.

4. Son Serra, a Palma, de 45 hectàrees.

5. Llucmajor I, 37,6 hectàrees.

6. Llucmajor II, 19 hectàrees.

7. Mallorca Sostenible, a Bunyola, de 42,5 hectàrees.

8. Alten I, de 24 hectàrees, i Alten II, de19,7 (Son Santandreu), a Petra, amb un total 43,7 hectàrees.

9. Son Sales, a Marratxí, de 28,3 hectàrees.

Les centrals fotovoltaiques d'entre 10 i 25 hectàrees serien: Son Danús, a Santanyí; Son Vivot, a Inca; Talapi, a sa Pobla; Son Frau i Son Nebot, a Marratxí; Son Perera, a Muro; Son Bonet, a Marratxí; Son Cànaves, a Llucmajor; Cugulutx, a Llucmajor; Es Caragol, de Palma; Muro Solar, a Muro; Es Pelai, a Binissalem; Son Bosc, a Palma; Es Cabàs, a Santa Maria; Nou Murterar, a Alcúdia; Son Ripollet, a Palma; Boqueta, a Inca; Ampliació de Santa Eulària, a Santa Margalida, i Son Guerauet Vell, a Llucmajor.

De 25 a 30 anys de vida útil

Les empreses responsables de les plantes normalment lloguen el terreny al propietari (que no sempre és el pagès), ha explicat Ramis. Aquestes instal·lacions tenen una vida útil de 25 a 30 anys i les empreses produeixen energia que va a la xarxa general, on la venen. S'ha detectat que part de les empreses són de fons voltors. "No sabem com s'han creat, ni si és per fer un parc concret o uns quants. La majoria són internacionals o de la resta d'Espanya, i molt poques d'aquí. Tampoc no sabem si quan acabi la via util dels parcs les empreses seran allà per desmantellar-los", ha dit Ramis. El que ara planteja Agricultura, per intentar pal·liar la situació és exigir als promotors compromís de complementarietat entre l'activitat fotovoltaica i agrícola. "Però, al final, acaba sent una substitució", ha lamentat Ramis.