El pare de les havaneres en català, esquitxat per una trama de prostitució de menors

GironaDimarts a la nit es va estrenar a TV3 i a la plataforma 3Cat la docusèrie Murs de silenci. Gran Escala 2000: una investigació periodística d’Anna Teixidor i Marc Faro que treu a la llum noves pistes sobre un prostíbul de luxe de Ventalló dels anys noranta, molt freqüentat per les elits, on els clients pagaven per mantenir sexe amb noies menors d'edat. Una de les revelacions més impactants del documental és la involucració en el cas del músic i exmilitar Josep Lluís Ortega Monasterio (1918-2004), pare de les havaneres en català, compositor de temes mítics com El meu avi i El canó de Palamós. La peça de 3Cat, feta a partir de molts anys de recerca, consultant centenars de documents i testimonis, demostra que Ortega Monasterio era soci d'Antolín Fernández, proxeneta amb nombrosos antecedents per robatoris, violència i prostitució il·legal i fundador del polèmic local de Ventalló. Fernández va morir el 1989 i el Gran Escala 2000 va continuar en mans de la seva germana, Rolíndez Fernández, que va ser condemnada a 5 anys de presó el 1992.

Ortega Monasterio és una figura importantíssima per a la cultura catalana: autor de més de 50 cançons, principal impulsor de la cantada de Calella de Palafrugell i personatge clau per introduir la llengua en aquest gènere mariner, que fins als anys seixanta es cantava només en castellà. Per tot això el 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2018, coincidint amb el centenari del seu naixement, se li van fer un munt d'homenatges pòstums, amb estàtues, places, carrers i discos dedicats a la seva memòria. Ara, després de les revelacions del documental –que a més de donar veu a les víctimes posa el focus en els proxenetes i els clients importants del Gran Escala 2000–, la imatge del músic ha quedat totalment desprestigiada. "Si la investigació ens porta al nom d'un personatge públic de manera molt fonamentada, en comptes d'amagar-lo, encara amb més raó l'hem de publicar", defensa Anna Teixidor. La informació ha causat molt de rebombori al món de l'havanera, que ho ha viscut amb sorpresa i perplexitat, i dins de l'etern debat de si és possible separar l'obra de la persona, ja s'han fet sentir les primeres veus del sector que aposten per retirar-li els mèrits, però continuar cantant les seves cançons.

Per la seva banda, els fills i hereus de la família Monasterio, que desconeixien la intenció de 3Cat de realitzar aquest documental, han volgut desmentir rotundament totes les informacions publicades que relacionen el músic d'havaneres amb el proxeneta Antolín Fernández. Leopoldo Ortega Monasterio, en nom de tots els fills i nets del matrimoni, assegura a l'ARA que es tracta d'una "infàmia" i que iniciaran les al·legacions pertinents contra la televisió pública per intentar "restablir l'honor" dels seus pares.

Vincles amb un prostíbul d'Osca

En el documental, el nom d'Ortega Monasterio associat a Antolín Fernández apareix per primera vegada a les notes del periodista Xavier Vinader, que quan es van produir les primeres denúncies al prostíbul va publicar un reportatge a la revista Interviú. Teixidor i Faro estiren al fil d'aquesta pista, i malgrat que no poden arribar a demostrar de manera fefaent la implicació del músic en el local proscrit de Ventalló, sí que l'involucren en altres clubs de la mateixa xarxa. És el cas d'un bar "amb barra americana" a Osca, que regentava Antolín, diverses treballadores del qual, aleshores menors, reconeixen que el músic n'era client habitual. A més, el local estava llogat a Pura Gastón, dona de Monasterio, que treballava amb una agència que recollia treballadores molt joves per a feines –teòricament de cuina i neteja– a molts dels locals de Fernández arreu de Catalunya.

I sobre si Ortega Monasterio, a més d'amic i coneixedor dels negocis bruts de Fernández, també hi participava activament, Teixidor deixa caure: "A l'arxiu d'Osca hi ha un procediment policial contra aquest local per corrupció de menors en què un cambrer diu que Monasterio era el propietari real de tots els clubs." I acaba: "Veiem la tendència que les cares públiques d'aquests clubs sovint són homes de palla i darrere hi podria haver algú més important".