Les parelles de baldriga balear s'han multiplicat per quatre des del 2013 a la Dragonera

PallmaLa campanya de seguiment 2024 de la baldriga balear –(Puffinus mauretanicus) coneguda també com a virot petit, sobretot a les Pitiüses– feta pel Grup d'Ecologia i Demografia Animal de l'Imedea (CSIC-UIB), en coordinació amb la Universitat d'Oxford i Liverpool, constata resultats positius sobre l'evolució d'aquesta espècie en extinció al Parc Natural de la Dragonera. L'informe bàsic mostra que, des de 2013, any en què es van establir la majoria de les zones i nius de mostreig, el nombre de nius ocupats amb certesa ha augmentat, amb un increment especialment pronunciat enguany. En concret, des que investigadors de la Universitat d'Oxford del Regne Unit hi van establir les zones d'estudi el 2013, el nombre de parelles controlades gairebé s'ha multiplicat per quatre: se'n van detectar set el 2013, 12 el 2021, 20 el 2022, 21 a 2023 i 27.

Èxit reproductor

Segons l'informe, aquesta temporada 2024 el creixement de la població reproductora a les zones estudiades ha estat molt important, concretament d'un 29%. Des de fa tres anys, també s'avalua l'èxit reproductor, que, en general, ha estat molt alt: d'entorn del 80% el 2022-23 i del 63% el 2024.

L'equip d'investigadors del Imedea-UIB ha destacat que "aquests resultats tan positius donen esperança per al futur d'aquesta espècie amenaçada –l’única au marina endèmica de l’Estat– i ressalta el paper fonamental del control de depredadors que es va dur a terme al parc per millorar l'estat de conservació de la fauna autòctona". La baldriga balear té una important població reproductora a l'illa de la Dragonera.

No obstant això, segons informa el Consell de Mallorca, no s'havia fet un seguiment sistemàtic de nius que permetés inferir dinàmiques poblacionals al llarg dels anys i conèixer-ne l'èxit reproductor. Les prospeccions van començar el 2013 i, des del 2021, cada any s'ha anat fent un seguiment de l'ocupació de nius i èxit reproductor. La intenció del parc i dels investigadors és continuar amb el protocol de seguiment als dos nuclis principals.

Actualment, el Parc Natural de la Dragonera és una de les poques colònies de baldriga balear on s'ha establert un seguiment estandarditzat que permet avaluar l'evolució del nombre de parelles reproductores. Any rere any, a dues zones de l'illa, aquest grup d'investigadors revisa totes les cavitats potencials on podria criar l'espècie. La baldriga balear és una espècie endèmica de les Illes i en perill d'extinció. La Dragonera acull el 10% de la seva població mundial.

A les Balears, també es coneixen colònies d'aquesta au endèmica a Cabrera,  Formentera i Menorca i al pas de la Xeixa, a prop de la finca de la Trapa.