El Parlament valida el decret de prestacions socials, però rebutja que es tramiti com a projecte de llei
La normativa incrementa les prestacions de la renda social garantida per adaptar-les a l'Ingrés Mínim Vital de l'Estat
PalmaEl Parlament ha validat aquest dimarts el Decret llei de prestacions socials aprovat pel Consell de Govern, que adapta les prestacions de la Renda Social Garantida (Resoga) a les de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) de l'Estat. A partir d'ara, les quanties de la renda autonòmica s'equiparen a les de l'estatal i s'actualitzaran d'acord amb la seva evolució. La Cambra, però, no ha aprovat que el decret es pugui tramitar com a projecte de llei.
La normativa ha estat validada amb 54 vots a favor, tres abstencions de Vox i un vot en contra per error, segons ha explicat l'agència Efe. Malgrat que el PP, Ciutadans i El Pi han demanat que el decret es pogués tramitar com a projecte de llei per poder fer-hi aportacions, el Grup Mixt, MÉS per Mallorca, Podem i el PSIB ho han rebutjat.
La consellera d'Afers Socials i Esports, Fina Santiago, ha recordat que el decret deroga la Renda Mínima d'Inserció, que ja s'havia anat substituint per la Renda Social Garantida, la prestació autonòmica que va entrar en vigor el 2016. Amb l'aparició de l'Ingrés Mínim Vital promogut pel govern espanyol, la renda mínima "no té recorregut", segons ha dit la consellera.
Les condicions per accedir a la Renda Social Garantida també s'equiparen a les de l'Ingrés Mínim Vital: l'edat es redueix a 23 anys i es demanarà un any de residència a les Balears en lloc dels tres que es reclamaven fins ara. Els perceptors actuals de la Renda Social Garantida tenen fins dia 30 d'agost per sol·licitar l'Ingrés Mínim Vital a la Seguretat Social, i això determinarà si passen a rebre la prestació estatal o queden amb la balear. En cap cas podran cobrar les dues a la vegada.
Santiago ha advertit que el Govern podria haver tingut la temptació de derogar la Resoga ara que s'ha creat l'Ingrés Mínim Vital, però "ha fet tot el contrari" i ha consolidat el complement de les pensions no contributives.
La diputada del PP, Marga Duran, ha dit que el decret es podria haver tramitat de manera transitòria i després aprovar-lo com a projecte de llei, i ha criticat que els partits polítics no hagin pogut participar-hi fent aportacions. En opinió de la popular és "una oportunitat perduda" per poder pogut acordar un nou sistema de prestacions.
El diputat de Ciutadans, Juanma Gómez, ha lamentat que malgrat ser una qüestió tan important s'hagi tramitat com un decret, però que, per "responsabilitat" i "coherència", la seva formació ha donat suport a la normativa. La portaveu parlamentària d'El Pi, Lina Pons, ha donat suport al decret, però també ha considerat que s'hauria d'haver tramitat com a projecte de llei.
La diputada de Vox, Idoia Ribas, ha criticat que la renda social balear no ha disminuït la pobresa i que el Govern no pot controlar l'expansió de la problemàtica. Per això, ha demanat que l'Executiu deixi de fer "pegats" amb "pagues socials" que no resolen la situació.
L'esquerra, satisfeta amb el nou decret
La diputada d'Unides Podem, Cristina Mayor, ha dit que la normativa és una mostra de com el Govern prioritza les polítiques socials perquè dona una resposta ràpida per adaptar les ajudes, a més de donar la màxima cobertura social a la població en risc d'exclusió social. Des de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat ha destacat que les Balears ja varen ser pioneres a posar en marxa la renda social, mentre que la diputada del PSIB, Beatriu Gamundí, ha comentat que és la primera vegada que es posa en marxa un sistema de protecció com aquest a l'Estat.