"Parlar del suïcidi ajuda a prevenir suïcidis"

BarcelonaUns mesos abans de viure en primera persona la mort de la seva mare, Clara Rubio va haver de sentir els comentaris i retrets al funeral del pare d’un amic seu que s’havia suïcidat. Aliens al dol, els assistents criticaven la conducta “covarda i egoista” del difunt per posar fi a la seva vida, però també de la família que el plorava per no haver-ho impedit. Poc després, en el comiat a la seva mare, Rubio no va sentir aquests comentaris, però diu que li va ser fàcil imaginar-los perquè es repetien les circumstàncies. “Amb els suïcidis s’activen judicis de valor i retrets de la societat”, afirma aquesta activista a la direcció de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS), una entitat amb una dècada d’experiència donant suport i guiant supervivents i els seus familiars. L'ACPS vol trencar el tabú i els silencis que tradicionalment han envoltat les conductes suïcides: si abans es temia que parlar-ne pogués generar un efecte mimètic, ara l’ONU, la conselleria de Salut, els professionals i fins i tot les famílies tenen clar que és al revés. “Parlar-ne de manera oberta és beneficiós perquè pot actuar com a prevenció, en contra de l’aïllament”, afirma Rubio.

Fa anys que es treballa en aquestes morts “evitables”, en paraules del conseller Josep Maria Argimon, que coincideix en la necessitat de “trencar tabús” però també de “fer l’acompanyament i el suport a supervivents i el seu entorn”. Coincidint amb el Dia Internacional per a la Prevenció del Suïcidi, la conselleria de Salut ha presentat el Pla de Prevenció del Suïcidi 2021-2025, que planteja una intervenció “integral” per combatre la que ja és la principal causa no natural de mortalitat entre els joves de 15 a 29 anys. El 2019, 441 persones es van treure la vida a Catalunya, el doble de les que la van perdre en accidents de trànsit. Entre el gener i el maig del 2020, en plena pandèmia, es va arribar als 153 morts. De fet, durant la pandèmia s'ha disparat el nombre d'adolescents que s'han autolesionat. Salut vol aconseguir que el 2030 les morts i les temptatives s'hagin reduït entre un 15% i un 20%.

El pla incideix en la prevenció, un pas que, per a Rubio, és clau perquè sovint les famílies detecten un canvi de conducta o l’aïllament, que no sempre es diagnostica correctament. “Quan es demana ajuda, els professionals només identifiquen trastorns de conducta o hàbits tòxics”, diu Rubio, que lamenta que no es faci un abordatge integral. Això retarda el diagnòstic, i quan s'hi arriba és perquè “la situació és crítica”, lamenta. Al darrere hi ha una falta de recursos econòmics, de professionals i de serveis d'atenció continuada, al contrari del que passa amb les malalties físiques (diabetis, càncer, etc.). El nou pla vol reduir aquestes mancances amb una inversió de 15 milions d’euros per formar professionals d’atenció primària i comunitària, d’educació social, de centres penitenciaris i justícia juvenil, i mestres i professors perquè puguin detectar possibles casos a temps. A partir d’ara, les trucades de persones amb conductes suïcides al 061 també es derivaran a la xarxa de salut mental perquè personal especialitzat en pugui fer el seguiment.

Múltiples causes

El suïcidi requereix aquesta atenció integral perquè respon a múltiples factors. “No és cert que les persones se suïciden per una sola causa”, matisa Rubio, sinó que hi ha una suma de condicionants que acaben per malmetre'n la salut mental i el benestar emocional. “Sí que hi ha un gran patiment emocional”, continua l’activista, que subratlla que en cap dels casos es tracta d'un gest “voluntari” sinó només de la ferma “voluntat de deixar de patir”. A més, les famílies es troben soles davant de conductes suïcides, sense cap guia ni acompanyament professional per tirar endavant amb un malalt a casa que ja ha fet una temptativa.

La majoria dels suïcidis els cometen homes. Amb les dades parcials del 2020 que hi ha fins ara, del total de víctimes, 113 eren homes i 40 dones, segons l’entitat. I 9 de cada 10 ja ho havien intentat, fet que evidencia que “no hi ha cap voluntat de cridar l’atenció”, assenyala Rubio. En canvi, el 87% dels autors de les 16.000 trucades que ha atès el Codi Risc de Suïcidi de Salut –que fa monitoratge d'aquestes conductes– no han reincidit. El pla preveu incrementar l’atenció en gent gran, malalts crònics i discapacitats, amb una malaltia en estat avançat i altres col·lectius amb factors de risc com trastorns mentals o amb vulnerabilitat socioeconòmica.