Brandon Gray: “Abans de parlar de tractar l'estrès caldria revertir la pobresa i canviar el ritme laboral”

BarcelonaBrandon Gray, psicòleg de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), explica per què responem diferent davant les mateixes situacions d'estrès.

Per què algunes persones reaccionen millor que unes altres a l'estrès?

— Hi ha factors externs que ho fan més fàcil o més complex. L'estatus socioeconòmic, els recursos per a la vida diària bàsica o la facilitat per dormir hi influeixen. Algú que té més recursos hauria de ser capaç de fer front a l'estrès d'una manera més natural que els que en tenen menys. Però això no vol dir que es recuperin completament sols o que no necessitin suport.

La biologia juga un paper en aquesta gestió?

— Hi ha persones més capaces de fer front a l'estrès de manera innata perquè són emocionalment més estables. Unes altres són més neuròtiques i propenses a ser negatives i l'estrès els afecta més. Per respondre-hi, anem adquirint habilitats al llarg de la vida, estratègies que aprenem dels pares, observant els altres o a partir d'experiències. I no sempre són bones, com la meditació i l'exercici físic, sinó que ens posen en risc, com el consum d'alcohol i de drogues.

L'estrès pot causar problemes de salut mental?

— No afecta la majoria de les persones, però com més situacions estressants es visquin més risc hi haurà.

Què és millor: anar al metge o parlar amb amics i familiars?

— Depèn. Algunes persones poden voler anar a teràpia o rebre un medicament i unes altres només necessiten un descans del factor estressant, que sovint és la feina; reduir la càrrega de feina o rebre el suport d'altres companys. Amb tot, les coses que desencadenen l'estrès sovint no les podem resoldre nosaltres mateixos perquè implicaria alterar estils, models i ritmes laborals, socials i econòmics, que queden fora del nostre control. I, sens dubte, abans de parlar de tractaments de l'estrès cal revertir les desigualtats que el motiven: la pobresa, la falta d'habitatge, l'atur o el ritme laboral. Són objectius desafiants, però acceptats per tots els membres de l'ONU.

Podem saber a quantes persones els resulta perjudicial l'estrès?

— No és senzill. Hi ha escales que serveixen per mesurar l'experiència del nivell d'estrès percebut. És a dir, com em sento d'estressat. Funcionen igual que les que mesuren el nivell d'ansietat o de depressió, a còpia de preguntes que la persona ha de respondre o puntuar. Des de l'esclat de la pandèmia se n'han fet diverses per mesurar l'impacte d'haver patit covid, haver estat confinats o haver treballat en entorns que ho han passat pitjor, com centres sanitaris, però realment han mesurat els símptomes de salut mental, no els nivells d'estrès. Se sap més sobre l'ansietat o la depressió que no sobre l'estrès, perquè sembla que actua només com a element que condueix els problemes.

Què recomana l'OMS per gestionar l'estrès?

— Tenim moltes recomanacions per als llocs de treball o les escoles. La cosa més bàsica és que la gent ha de ser conscient de la seva pròpia salut mental, fer coses senzilles com portar una alimentació equilibrada i dormir prou, i estar disposada a demanar ajuda si cal. Al mateix temps, cal que els governs garanteixin els serveis especialitzats quan sigui necessari i fer més coses per prevenir les condicions de salut mental. Això implica reduir la pobresa o millorar les condicions laborals que s'exigeixen a les organitzacions.