Societat20/11/2020

"És quan parlem de mesures i no de pandèmia que hi ha diferències entre els països"

Alumnes d'Espanya, Colòmbia, l'Argentina i Mèxic debaten sobre com els ha afectat la pandèmia

Eugènia Cardona
i Eugènia Cardona

BarcelonaVint-i-tres cares petites apareixen a la pantalla de l'ordinador. Algunes somriuen, algunes gesticulen i d'altres busquen el suport del mestre, amagat en algun lloc de la classe, amb una mirada tímida. N'hi ha que, tot i haver-se connectat des de l'habitació, s'han vestit amb l'uniforme escolar per a l'ocasió. "Aquest any hem perdut l'alegria de veure-us rondar per la Facultat de Filosofia, però tenim la sort de comptar, per primera vegada, amb els companys de l'Amèrica Llatina", comença la directora del Grup d'Innovació i Recerca per l'Ensenyament de Filosofia (Grup IREF), Glòria Arbonès.

La crisi del coronavirus ha obligat a cancel·lar la trobada de debat filosòfic per a infants que té lloc des de fa set anys a Barcelona. Com a alternativa, s'ha organitzat una connexió entre els diferents projectes de la Red Iberoamericana de Comunidades Virtuales en Filosofía para Niñxs. Arbonès dona la benvinguda, juntament amb el director del Barcelona Pensa, José Díez, als nens de 5è de primària que participen en aquesta insòlita edició en línia des de Colòmbia, l'Argentina, Mèxic i Espanya. Cadascun mostra un objecte que el representa per presentar-se al grup: "He portat un llibre sobre cent dones importants al llarg de la història perquè vull ser la presidenta del meu país i així m'inspiro", diu amb convicció la Hanna, d'11 anys. Durant una hora ella i la resta de participants crearan una comunitat de debat sobre els efectes de la pandèmia arreu del món. Tots parlen des d'una experiència que encara té un impacte enorme en el seu dia a dia.

Cargando
No hay anuncios

"El virus ens afecta a tots per igual, emmalaltim de la mateixa manera i utilitzem els mateixos mitjans de protecció sanitaris", diu l'Eduardo des de Cancún. Així i tot, en funció de la cultura i de la responsabilitat individual, la resposta de cada lloc ha sigut diferent: "Sé d'un país on els líders diuen que el virus no ens matarà, que el que ho farà serà la por", replica el Lucas. "És quan parlem de mesures i no de pandèmia que hi ha diferències. Aquí a Mèxic no puc sortir de casa i fa molt de temps que faig les classes en línia. En canvi, a Espanya les escoles estan obertes", afegeix.

De mica en mica s'estableixen els consensos sobre com fer front a una pandèmia mundial. Per combatre-la es necessita responsabilitat individual, cures mútues, educació i escolta activa de les pors de l'altre. Tot plegat per aprendre a conviure-hi, evitar els prejudicis, mantenir una mirada àmplia i ser conscient de les limitacions de cadascú, ja siguin econòmiques, socials o puntuals. I, com a conclusió, tothom actua diferent, però ningú ho fa amb maldat intrínseca perquè, d'una manera o altra, "seguir viu vol dir estimar la vida, sigui pròpia o aliena".

Cargando
No hay anuncios

Les reflexions finalitzen amb la lectura metafòrica de les fases per aixecar un castell humà, que cadascú interpreta a la seva manera. Construir i desconstruir arguments, fer pinya i abraçar idees, arribar a un punt comú o caure perquè mai es disposa de prou temps per resoldre un tema d'aquestes dimensions. Potser un dels aprenentatges de la sessió no ha sigut tant donar receptes sobre com fer front a una situació tan complicada sinó saber deliberar. Un aprenentatge cabdal, amb independència de l'edat que es tingui.