"Parli'm en castellà, això és Espanya": es tripliquen les queixes per discriminació lingüística a les Balears

PalmaD.A.V. va anar a l'hospital de Sant Joan de Déu de Palma perquè li fessin un TAC, després de mesos d'espera. Li van agafar les dades i li van demanar que signàs el consentiment. El document era en castellà i va demanar-lo en català. Només el tenien en castellà i en anglès. D.A.V. va protestar, però la dona que l'atenia va dir que no hi podia fer res i que, si no signava el document, no li podrien fer el TAC. Ell va respondre-li que després d'esperar tant, no se n'aniria de l'hospital sense fer-se la prova. La treballadora va dir que anàs a recepció a fer una reclamació i que ja li telefonarien per donar-li una nova data. D.A.V. s'hi va negar perquè la cita ja la tenia i era aquell dia. La dona, llavors, va dir-li que anàs a seure i que miraria què hi podia fer. Després d'esperar uns quaranta minuts, la treballadora el va cridar i li va dir que a l'ordinador no constava cap document d'autorització de la prova en català i li va demanar què prioritzava, si "la salut o la llengua". Aquest és un dels testimonis recollits a l'informe anual de 2023 de la Plataforma per la Llengua, que revela que ha rebut un total de 14 denúncies per discriminació lingüística a les Balears, mentre que el 2022 en va rebre cinc. Totes elles són queixes de ciutadans de les Illes que asseguren haver patit discriminació per raó de llengua.

Després de la pregunta, "la salut o la llengua", D.A.V. va dir-li que ell no havia de triar entre una cosa i l'altra perquè tenia dret a totes dues coses i que l'hospital vulnerava els seus drets. L'empleada es va posar nerviosa i va dir que l'hospital era privat i no tenia cap obligació de tenir la documentació en català. Segons va observar D.A.V., l'hospital està integrat en la xarxa pública d'hospitals de les Illes Balears. El varen convidar a esperar una altra vegada. Finalment, després de sumar ja hores d'espera, un empleat va dur al pacient una autorització en català perquè la signàs. D.A.V. ho va fer i seguidament li feren la prova.

A Sant Joan de Déu també, J.P. va estar ingressat durant mesos a conseqüència d'una operació per tractar una úlcera. El 14 de març, el pacient va demanar a una auxiliar d'infermeria un calmant. La dona li va dir que ho repetís en castellà. Com que ell no ho va fer, no li va fer cas. Segons l'informe de la Plataforma, a partir d'aquell moment, J. P. va ser objecte de desatencions i maltractaments repetits. Dues setmanes després, quan el metge el va visitar (set dies més tard del compte), li va dir que si volia ser atès havia de parlar-li en castellà. En una de les ocasions, una infermera li va dir cridant: "Parli'm en castellà, això és Espanya".

La resta de casos són similars i segons denuncia la Plataforma per la Llengua han estat protagonitzats per treballadors del Servei de Salut de les Balears (IB-Salut), la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (Felib) i d'una direcció general del Govern, que no han volgut atendre els ciutadans en català.

L'eliminació del requisit de català a la Sanitat compleix un any

Des d'agost de l'any passat, ara fa un any, el català ja no és un requisit per accedir a una plaça de sanitari al sistema públic de salut. L'argument que el Govern va donar llavors per prendre aquesta decisió va ser que calia llevar obstacles per atreure i fidelitzar els professionals. Segons recull l'Informe, a l'Arxipèlag les queixes per discriminació lingüística han augmentat el 2023 en relació amb l'any anterior fins al punt de gairebé triplicar-se. Fonts de Plataforma per la Llengua subratllen que aquestes situacions es produeixen a tots els territoris catalanoparlants i que es concreten en "exigències i pressions de parlar en castellà, dilacions i obstacles pel fet de parlar en català i en l'impediment d'accedir al servei o a l'atenció per aquest mateix motiu". En aquesta línia, lamenten que l'absència d'un requisit general dels treballadors públics de dominar el català, a més de "l'absència de mecanismes efectius" per garantir el dret d'expressar-se en català, entre altres qüestions, contribueixen a crear un clima d'"abús i impunitat".