Partits de futbol d'alt risc: "Quan un s'encén, n'hi van 15 darrere "

PalmaUn home assisteix a un partit de futbol amateur que es disputa en un poble de la comarca del Migjorn de Mallorca amb un públic d’unes 200 persones. En un moment determinat, pren una actitud violenta i comença a insultar l’àrbitre. A ell se li sumen més persones i l’ambient s’acaba encenent fins al punt que el club es veu obligat a cridar la Policia Local. Aquests fets, ocorreguts fa dos mesos, varen provocar que la Conselleria d’Afers Socials i Esports es presentàs en el club de futbol d’aquest municipi del Migjorn –el nom del qual prefereixen no revelar– i prengués mesures. La Direcció General d’Esports va decidir qualificar d’“especial seguiment” el partit que hi havia programat per al cap de dues setmanes, la qual cosa obliga que hi hagi presència policial durant la competició. Amb aquesta, són una vintena les competicions de futbol i bàsquet “d’alt risc” –nomenclatura que abans rebien les ara anomenades activitats o competicions d’especial seguiment (ACES)– que ja s’han executat i han conclòs sense incidents.

“En els pobles petits, si veus un ca a lloure i ningú diu res, demà n’hi haurà dos”, adverteix el coordinador d’aquest club del sud de l’illa –que també prefereix mantenir-se en l’anonimat– sobre els espectadors que “no saben moderar el seu comportament”. Tot i que és conscient de la problemàtica, no acaba de veure amb bons ulls la mesura de la Conselleria, perquè els “preocupa que posin inspectors per sancionar el club, i no a aquestes persones”. “Ens varen telefonar i ens varen comunicar que havien acordat qualificar-lo de partit d’alt risc. Vàrem quedar un poc sorpresos i ens varen dir que havien de prendre una sèrie de mesures, tot i que nosaltres això ja ho havíem fet”, declara l’entrenador de futbol. Després de l’incident, relata, varen avisar tant la Policia Local com Protecció Civil, malgrat que, una vegada varen arribar al camp de futbol, l’àrbitre no va saber dir quina persona de la grada l’havia agredit verbalment.

El coordinador reclama una sensibilitat especial amb aquest tipus de clubs. “Quan vas al camp del Mallorca, ho sents cada dia [els insults], però l’àrbitre no. En canvi, en un camp petit, sí”, argumenta sobre les diferències entre els clubs grans i els petits. Pel que fa als darrers, puntualitza que “és la gent de poble que fa tot el que pot perquè hi hagi futbol” i, en aquest sentit, ells se senten fermats de mans i peus. “No podem fer la gent fora perquè el camp és propietat de l’Ajuntament, ni podem obligar ningú que calli; només advertir-los”, lamenta. Per això, demana que, a banda de tenir vigilància policial, els agents sancionin. “Si posen una multa a un home per mal comportament, la gent baixarà dos graus la temperatura. Si no, estam pagant justos per pecadors”, avisa.

Sigui com sigui, l’home assegura que “totes les mesures que es prenguin perquè no hi hagi violència i que la gent sigui respectuosa són positives”, i valora favorablement el resultat del primer partit ACES que ha acollit el seu municipi. “Sobretot hi va haver més vigilància, però no hi va haver cap mena d’incident. Aquest és un poble petit, la gent no va de brega. El problema és que basta que un s’encengui perquè després se n’hi sumin 15 més”, diu del públic, que és majoritàriament “jove”. El més important pel coordinador del club és l’exemple que donen als equips d’Infantil, els quals ell entrena. Precisament, per tal de fomentar una actitud esportiva positiva, l’entrenador explica que, “d’ençà que va haver-hi la vaga d’àrbitres, els equips d’Infantil els conviden tant a ells com als entrenadors de l’equip contrari a una coca-cola després del partit”.

Comissió contra la violència

Tot i que la qualificació d’“espectacles esportius d’alt risc” estava prevista en el Decret 12/2019, que regula la Comissió contra la Violència a l’Esport de les Illes Balears, no ha estat fins a aquesta segona meitat de temporada que s’han començat a declarar competicions com a tals, apunta el director general d’Esports de la Conselleria, Carles Gonyalons. “A partir del 2019, vàrem començar a posar sancions –unes 20 en total– per comportaments violents o agressions verbals des de la grada”, que és allà on el Govern té competències, matisa Gonyalons. En canvi, “el que passa al terreny de joc és un tema de federacions, entitats privades que no tenen competències públiques delegades”, detalla. Ara bé, amb la irrupció del covid, com que no hi havia públic, aquestes qüestions varen deixar de ser prioritàries i “no hi va haver gaires sancions”, recorda el director general, que afegeix que ara tornen a “estar més actius”.

Així, com a part de la tornada a la normalitat de les competicions esportives, la Comissió Contra la Violència a l’Esport va aprovar el març del 2022 un calendari d’ACES de nivells 1 –de risc més alt– i 2 –de menor risc–, les quals han transcorregut “amb èxit”, diu Gonyalons. Concretament, la Federació de Futbol va presentar-ne quatre de nivell 1 i vuit de nivell 2, mentre que la Federació de Bàsquet en va proposar vuit de nivell 2. Aquesta via –la de les federacions– és l’ordinària per declarar ACES, però també “pot fer la petició a través d’internet qualsevol federació d’esport o ajuntament”, puntualitza el director general. Tant en un cas com en l’altre, el requisit és que “es pugui preveure que hi pugui haver accions violentes d’acord amb la rivalitat històrica entre els clubs, és a dir, si hi ha hagut violència en partits anteriors”, subratlla.

A banda d’això, un dels nous aspectes del pla d’actuació contra la violència 2022/2023 és la creació d’un cos d’inspectors a les instal·lacions esportives. Personal propi de la Direcció General d’Esports formarà aquest cos i donarà suport en el seguiment de les ACES, així com en els procediments sancionadors contra la violència. Finalment, la Comissió pretén continuar la línia iniciada aquesta temporada quant a “sancions per consum o venda d’alcohol”, segons el directiu, que afirma que ja s’han obert “dos procediments” en aquest sentit, amb multes d’un mínim de 6.000 euros per als locals.