Pas de gegant en la lluita contra la malària

BarcelonaHa calgut més d’un segle de recerca, solucions parcials, desenes de fracassos i anuncis a so de bombo i platerets, però per fi s’ha arribat al que sembla el principi del final en la lluita contra la malària. La Universitat d’Oxford ha anunciat a través de la revista The Lancet els resultats d’un assaig clínic en què reporta fins al 80% de protecció contra aquesta malaltia després de l’administració d’una dosi de record al cap d’un any d’haver inoculat fins a tres dosis de la vacuna R21/Matrix-M a nens d’entre 5 i 17 mesos. Si estudis posteriors confirmessin aquests resultats, seria la primera vegada a la història que una vacuna contra la malària assoleix nivells de cobertura tan elevats i, a més, amb un cost econòmic assequible per a la major part dels sistemes de salut dels països més castigats per la malaltia, majoritàriament de l’Àfrica subsahariana.

La vacuna d’Oxford segueix el camí marcat per la companyia farmacèutica GlaxoSmithKline (GSK), un dels gegants mundials del sector, que ja tenia un producte cridat a ser protagonista en la lluita contra la malària. La vacuna de GSK compleix tots els requisits sanitaris estàndard per iniciar la producció a gran escala, inclosa la que correspon a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), però el seu aterratge al “món real” n’ha rebaixat molt les expectatives. El món real és l’administració de la vacuna en condicions reals en entorns sanitaris precaris. Pel que s’està veient, la seva cobertura cau fins al 40% i tot i ser també un gran pas endavant, queda lluny encara de l’objectiu no tant d’erradicar la malaltia com de minimitzar el seu impacte.

Segons l’OMS, cada any es declaren 229 milions de casos de malària, el 94% a l’Àfrica, i la malaltia provoca almenys 409.000 morts registrades anuals. La major part, en nens de fins a cinc anys. L’R21/Matrix d’Oxford, assenyalen investigadors escèptics amb els resultats, encara ha de fer unes quantes passes. La investigació publicada es basa en l’anàlisi de 409 casos, tots per sota dels cinc anys, i encara ha d’entrar al “món real”. Adrian Hill, director de l’Institut Jener de la universitat britànica, on s’ha desenvolupat el vaccí, respon que la fase següent de la recerca ja està en marxa i que esperen haver testat el nou producte en 4.800 infants abans d’acabar el 2022. Així mateix, assegura que hi ha capacitat tecnològica per produir fins a 100 milions de dosis a l’any, tant a la Gran Bretanya com a l'Índia, principal país productor de vacunes del món. També ho és de fàrmacs genèrics.

La confiança de Jenner es basa en la tecnologia utilitzada per al disseny de l’R21/Matrix, similar en part al producte de GSK aprovat. Tots dos productes combinen proteïnes de Plasmodium falcipari, el paràsit transportat per les femelles del mosquit Anopheles, i de l’hepatitis B. El plasmodi afecta el fetge i sovint causa la mort dels nens infectats, amb un sistema immunitari encara feble. La vacuna de GSK mira d’interferir en el cicle vital dels plasmodi per via hepàtica, mentre que l’Institut Jenner ha proposat una fórmula que busca el mateix objectiu amb una proporció més alta de proteïnes del plasmodi, és a dir, de proteïnes característiques de la malària. La fórmula, segons els investigadors, és “estable, segura i eficaç”.

A més, indica Hill, la relació cost-eficàcia garanteix que la vacuna es pugui administrar a àmplies capes de població “per un preu reduït”. Totes aquestes característiques, sumades al fet que els resultats de les tres dosis inicials més la de recordatori s’han fet a Burkina-Faso durant l’època de màxima exposició als mosquits que transporten la malària (a començaments d’estiu), fa que els experts siguin optimistes. “Veurem com la incidència de la malària es redueix dràsticament al llarg de la nostra vida”, ha assegurat Hill a la BBC.

Salt qualitatiu

Tant la vacuna de GSK com la d’Oxford són un salt qualitatiu sense precedents en la lluita contra la malària, malaltia contra la qual s’han assajat fórmules de tota mena amb resultats fins ara molt limitats. Fins avui, el tractament més efectiu el constitueixen diversos preparats d’hidroxicloroquina, que es recomanen tant a qui viatgi a zones de risc com a militars que s’hi desplacin. La quinina, de fet, és el seu antecessor més popular. Tot i això, els seus efectes són limitats en el temps i l’eficàcia es perd segons la forma de plasmodi que infecta el malalt. Aquests, juntament amb l’alta mortalitat i comorbiditat associades, han sigut motius més que suficients per empènyer la recerca. Des dels Estats Units sobretot per interessos militars, mentre que a Europa l'impuls està associat a preceptes de salut pública a causa de l’enorme influència colonial en el continent africà. L’Institut Jenner ha arribat a provar més d’una vintena de vacunes potencials en mig segle abans d’arribar a l’R21/Matrix.

Pel camí han quedat els intents del colombià Manuel Elkin Patarroyo, amb una vacuna que mai no va arribar a superar la barrera del 30% d’eficàcia, els de la Fundació Bill i Melinda Gates, que van fixar la lluita contra la malària com a principal objectiu, o els de Pedro Alonso i l’Hospital Clínic de Barcelona, des d’on es va impulsar el centre de recerca de Manhiça, a Moçambic. Des d’allà, i amb el suport de l’OMS, es va posar en marxa l’exitós programa de mosquiteres impregnades d’insecticida com a eina preventiva provadament eficaç.