Què passa quan qui distribueix la pornografia infantil és un menor?

BarcelonaEl fiscal de menors Pablo Borjabad, especialitzat en delictes informàtics, ha explicat aquesta tarda que els menors són el grup més procliu a patir crims sexuals. "Estem inundats de delictes de 'sexting'", ha declarat, referint-se a l’intercanvi de fotografies i vídeos de caràcter sexual. Borjabad, aquesta tarda, durant les primeres Jornades sobre ciberdelinqüència i cibervictimització de la Universitat Internacional de Catalunya, ha explicat que també hi ha pornografia infantil entre adolescents d’entre 14 i 18 anys –els més joves no tenen responsabilitat legal–, però que pot ser molt diferent de la pornografia infantil feta pels adults.

Que un adolescent comparteixi una fotografia d’un company de classe despullat entre el grup d’amics per riure’s-en, és un delicte, però no és el mateix que difondre-la a un grup de pedòfils que paguen per aquests continguts. "També hi pot haver casos de nois de 14 anys que facin fotografies de nadons", ha reconegut Borjabad, però ha dit que la majoria de casos en què s’ha trobat són "actes d’irresponsabilitat", perquè els menors "no són conscients que difonen pornografia infantil ni de les greus conseqüències que això pot tenir". Ha explicat que en els delictes comesos per menors el jutge no té un catàleg de condemnes tancat, sinó que té llibertat per esbroncar l’adolescent o condemnar-lo en funció de si s’ha penedit del delicte i l'ha entès o no i de les circumstàncies concretes de cada cas.

El codirector del màster en ciberdelinqüència, Fernando Miró, ha afegit que els menors també són víctimes molt més sovint de ciberdelictes. En concret, diu que un 53,7% ho són, mentre que en els adults aquesta taxa és del 21,6%. Això passa perquè els menors de 18 anys fan un ús molt més intensiu de la xarxa i les noves tecnologies. Entre les conductes criminals a les quals es poden sotmetre els menors hi ha el ciberassetjament, el control per part de la parella i la pornografia infantil. En aquest sentit, a les jornades s'ha parlat del projecte holandès Sweetie 2.0 –vegeu-ne el tràiler al capdamunt–, en què un nen virtual que funcionava amb intel·ligència virtual es va fer passar per un nen real per connectar-se amb pedòfils i caçar-los identificant-los a través de l'adreça IP i fotografiant-los a través de la seva pròpia webcam.

Rubén Mora, inspector en cap de la unitat central de delictes informàtics dels Mossos d’Esquadra, ha explicat que des que les comissaries de districte han començat a formar els menors, en el marc del programa Internet Segura, i a ajudar-los "a formar els iguals" ha davallat la victimització dels menors i les denúncies són menys "escandaloses". Carlos Morán, inspector en cap del grup de delictes tecnològics de la Policia Nacional espanyola, ha parlat de les precaucions que s’han d’ensenyar a prendre als menors, en aspectes com no difondre a la xarxa dades personals com l’adreça electrònica i la protecció de la pròpia identitat. "La màxima responsabilitat és de la família i dels pares, haurien de ser conscients de què implica donar a un adolescent de 13 anys un mòbil amb 3G i sense cap mena de supervisió", i ha recomanat que els pares controlin quin ús fan els seus fills de les xarxes.

"És la mateixa ciutadania la que ha de vetllar per la seva pròpia seguretat, nosaltres no diem què ha de fer la seguretat", ha assegurat el tinent coronel en cap de la policia judicial de Catalunya de la Guàrdia Civil, José Daniel Baena, que ha afegit que ells en tot cas hi ajuden amb les funcions que tenen. Ha explicat que els ciberdelictes són els delictes de sempre, però "sense els factors espai i temps", perquè a internet perden influència aspectes com la distància o el moment: la informació pot ser instantàniament a qualsevol lloc i no és gens fàcil d’eliminar. També ha parlat de la victimització secundària, de les conseqüències que pot causar un procés penal, de manera involuntària, a la víctima d’un ciberdelicte. I ha posat, com a exemple, el fet que puguin estar circulant els vídeos enregistrats pels violadors dels 'sanfermines'.

El magistrat de l’Audiència Nacional Eloy Velasco ha participat a les jornades i ha fet un repàs de les modificacions sobre delictes informàtics que s’han fet amb les últimes reformes del Codi Penal i de la llei d’enjudiciament criminal i que han concretat aspectes com l’espionatge tecnològic dels presumptes delinqüents, ara limitada a 18 mesos com a màxim, i que ha inclòs nous delictes, com la tinença de software per 'hackejar' webs i servidors, fet força polèmic, perquè deixa en fals els experts en ciberseguretat que tenen aquesta mena de programari per estudiar com lluitar-hi en contra.

A l'acte també hi ha intervingut el conseller d'Interior, Jordi Jané, que n'ha fet la cloenda. Ha felicitat la UIC per crear un màster sobre ciberdelinqüència en un moment en què les noves tecnologies i internet tenen cada vegada més pes i són omnipresents. "Se'ns han obert noves formes delinqüencials a partir de la realitat d'una societat cada vegada més connectada", ha dit, i ha afegit que als cossos policials els calen eines –lleis– per combatre-les. També ha deixat anar que "la internet fosca és un canal privilegiat perquè els jihadistes es formin en aquestes noves formes de terrorisme", en referència als 'hidden services' de la xarxa Tor, que permeten publicar i navegar de forma força anònima.

El director del màster, José R. Agustina, per la seva banda, ha dit que tot i els canvis legals, internet pot ser "una jungla sense lleis" i ha posat sobre la taula el debat per eliminar la possibilitat de ser anònim a la xarxa. Ha parlat de l'"efecte desinhibidor" que es pateix quan algú entra a internet, en què "la persona té molta més tendència, des de l’anonimat, a cometre accions il·lícites desviades", ha declarat, i ha dit que davant la llibertat d’expressió hi ha "la nostra seguretat i la dels nostres menors".