Sense passaport, per terra, mar i aire

V espa velutina, carpa europea, cranc americà, cranc blau, tortuga de Florida, gambúsia, Carpobrotus, figuera de moro, canyar, caputxina, Xylella fastidiosa... El primer que ens ve al cap quan xerram d’espècies invasores té a veure amb la seva erradicació. Cal, però, tenir-ne en compte els efectes col·laterals i considerar que no es tracta d’eliminar-les perquè sí, sinó d’anar reduint el volum de les poblacions introduïdes, exòtiques o invasores, fins que es demostri que també se n’eliminen els impactes. Això és el que opinen els experts en el tema, que també estan d’acord en la necessitat de crear uns ‘protocols de bioseguretat’ o mètodes de detecció i contenció que permetin fer un seguiment no només de les espècies que arriben, sinó també de les que ja fa més anys que estan instal·lades. L’objectiu: comprovar si les mesures de control emprades són efectives i, en tot cas, establir protocols d’emergència quan hi hagi ‘explosions’ puntuals de poblacions invasores.

En dos dels paratges naturals més emblemàtics de Mallorca, com són l’Albufera i l’Albufereta, hi ha 87 espècies invasores o introduïdes, amb els consegüents perills de degradació dels ecosistemes que pot suposar la colonització d’espècies al·lòctones en aquests dos parcs. El recompte l’han fet Lucia Latorre, del departament d’Ecologia i Recursos Marins de l’Imedea, i Macu Férritz, biòloga i naturalista. Ambdues són investigadores del TAIB (The Albufera International Biodiversity Group). Es tracta d’un grup de recerca dedicat a la formació de voluntaris i a l’estudi de diverses variables vinculades a la biodiversitat, com per exemple mitjançant un projecte de detecció d’espècies invasores en els dos parcs naturals que hem esmentat.

Latorre i Férritz són les responsables d’aquest projecte i aquesta setmana varen presentar els seus primers resultats en el transcurs de la conferència Han arribat per quedar? Espècies invasores a l’Albufera i l’Albufereta en el marc del cicle Els dijous del GOB,que mensualment organitza aquest grup ecologista al centre social de la Fundació Sa Nostra. La xerrada va incloure aspectes com la catalogació del que realment són espècies invasores, la consegüent pèrdua de biodiversitat dels espais afectats i una proposta de mesures de prevenció, contenció i actuacions a desenvolupar amb vista al futur per contrarestar aquest problema ambiental.

Les invasores poden arribar al nostre arxipèlag per diversos mitjans: escapament o alliberament d’animals domèstics o exòtics; amb viatges gratis (per exemple, transportades pels turistes) o desplaçades a conseqüència del canvi climàtic i l’augment de la temperatura. Cal tenir en compte que els territoris insulars són espais més vulnerables que la resta, amb comunitats homogènies i sense grans depredadors.

A l’Albufera, en total s’han albirat, fins ara, 58 espècies exòtiques invasores, entre les quals n’hi ha 8 d’aparegudes en els darrers 10 anys. De les 58 espècies, 20 són de flora i 38 de fauna: 10 insectes, 8 rèptils, 7 mamífers, 4 mol·luscs, 3 aus, 3 peixos, 3 crustacis i 1 anèl·lid. A l’Albufereta s’han detectat 35 espècies exòtiques invasores, 21 de flora i 14 de fauna: 3 insectes, 1 rèptil, 5 mamífers, 4 mol·luscs, 1 au, 1 peix, 2 crustacis i 1 anèl·lid. Del total de 87 espècies invasores en els dos parcs, 49 són animals i 32 vegetals, però també hi ha 4 fongs, 1 bacteri i 1 protist.

Les que causen més impactes

Una de les espècies animals que causa més impactes és la carpa ( Cyprinus carpio ), present a l’Albufera des de finals dels 90: primer a través del Gran Canal i posteriorment expandint-se per tot el parc. És una espècie competitiva, voraç i omnívora, amb preferència per depredar els invertebrats del fons removent-ne els sediments, cosa que provoca una alteració de l’hàbitat molt important: en augmentar el fòsfor disponible, també canvia la composició del fitoplàncton i disminueix la cobertura de macròfits (plantes aquàtiques). Cada femella pot dipositar fins a 300.000 ous a l’any. Hi ha mètodes de control sistemàtic amb xarxes de cèrcol, pesca elèctrica i assecament de canals. A l’Albufereta no s’ha detectat.

La tortuga de Florida ( Trachemys scripta ) arribà entre els anys 80 i 90 a l’Albufera, on ha establert almenys una comunitat estable. Aquesta tortuga al·lòctona ha desplaçat el galàpet europeu ( Emys orbicularis ). A l’Albufereta, malgrat que s’ha dit que n’hi havia diverses vegades, no se n’ha pogut corroborar la presència. La gambúsia ( Gambusia holbrokii ) ocupa tant l’Albufera com l’Albufereta, amb densitats més o menys variables sigui en aigües superficials o en canals profunds. El seu impacte té a veure amb la seva dieta, ja que s’alimenta de larves d’insectes, zooplàncton, invertebrats, ous d’amfibis i altres peixos. És una espècie molt complicada de controlar i se la relaciona directament amb el declivi d’espècies com el galàpet.

El cranc americà (Procambarus clarkii ) ocupa àmplies zones de l’Albufera i l’Albufereta. És molt adaptable a les baixes concentracions d’oxigen, altes temperatures, salinitat, sequera... Encara que omnívor, sembla que té preferència per la ingesta de macròfits, peixos en totes les seves fases i també ous i larves d’amfibis. Provoca una profunda alteració de l’hàbitat, ocupa una posició ‘central’ en la cadena tròfica i relega i confina altres espècies a llocs reduïts. El cranc blau ( Callinetes sapidus ) és un dels ‘nouvinguts’. La primera cita a l’Albufera va tenir lloc el 2017, mentre que a l’Albufereta ha aparegut el 2018. Té un comportament agressiu, creix molt de pressa i presenta una elevada taxa de reproducció. Menja bivalves, peixos, anèl·lids, material vegetal, detritus, carronya i fins i tot altres crancs. És una espècie invasora que podria causar estralls en el futur.

Pel que fa a les espècies vegetals, n’hi ha d’invasores que causen problemes en els dos espais, però especialment a l’Albufereta. Algunes són molt conegudes i fa molt de temps que són entre nosaltres, com les figueres de moro. En l’ampli llistat de plantes, hi figuren els canyars, les del gènere Carpobrotus, la caputxina, la Cortaderia selloana, l’ Acacia mearnsii i l’ Eichhornia crassipes. Férritz recalca que per no “dimonitzar” les invasores convé tenir en compte que les plantes “no estan soles, hi ha una sinergia amb altres factors com la salinització i l’eutrofització de l’espai”. Això vol dir que no s’ha d’actuar només per controlar les espècies invasores, “sinó també per intentar pal·liar altres efectes igualment importants”. En aquest sentit, la investigadora del TAIB recorda que enguany ha plogut molt i a l’Albufera s’ha observat una gran proliferació de macròfits que no s’havien vist des de feia molts anys.

Una altra part del projecte de Latorre i Férritz inclou un esborrany de ‘protocol de bioseguretat’ a les zones on aquestes dues investigadores han estat treballant. “Ara mateix a les Balears no hi cap tipus de barrera, les espècies invasores poden arribar-hi per terra, mar i aire -critica Latorre-, sense cap protocol de seguretat als aeroports, ni ports; hi ha llum verda d’entrada”. Únicament en qüestions agràries i forestals les plantes han de tenir un passaport fitosanitari per poder ser transportades dins la Unió Europea. Quan hi ha alguna anomalia, aquest material és inspeccionat, però l’espècie invasora ja és a destinació. Sí que hi ha, en canvi, campanyes de protecció per controlar l’arribada i sortida de la Xylella fastidiosa.

Les dues investigadores demanen l’elaboració urgent, per part de l’administració, d’un protocol de bioseguretat a les Balears. “No té sentit protegir només l’Albufera i l’Albufereta de les invasores si alhora no es protegeix l’illa”, es lamenten. També estan a favor d’altres mesures, com fer monitoratges sistemàtics; delimitar una zona d’eliminació d’invasores; augmentar els controls per evitar la introducció de materials sospitosos; editar material informatiu per a visitants, hotels i treballadors dels espais naturals; evitar l’alliberament d’animals domèstics en el medi; fomentar l’ús de plantes autòctones com a ornamentals i organitzar més activitats de divulgació i ciència ciutadana.

Vespa velutina

Si la Vespa velutina arribàs a l’Albufera o l’Albufereta, molt probablement interferiria en les xarxes de pol·linització general, amb unes conseqüències ecològiques que podrien arribar a ser importants. Això és el que creuen les dues investigadores del TAIB, que a la conferència organitzada pel GOB aquest dijous expressaren el seu temor que la vespa asiàtica es pugui expandir per tot Mallorca, a pesar de la feina que s’està fent des de Medi Ambient, el COFIB, la UIB i el col·lectiu d’apicultors. Tres dies abans, dimarts, tècnics del COFIB i la UIB organitzaren una sortida de camp amb la presència de mitjans de comunicació, a prop d’una urbanització de Valldemossa, per comprovar les feines de trampeig que es duen a terme per controlar aquesta espècie invasora.

La vespa asiàtica o Vespa velutina es va detectar per primera vegada a Mallorca l’any 2015. Aquell any se’n va retirar el primer niu. Des d’aleshores, l’espècie s’ha expandit per la serra de Tramuntana i ha afectat un total de 10 municipis de l’illa. Entre el 2015 i el 2017 se n’han localitzat i retirat 30 nius. Durant la primavera d’enguany s’ha duit a terme una campanya amb paranys molt intensiva que ha comportat l’eliminació d’un total de nou reines fundadores amb la col·locació de 580 trampes; s’ha prioritzat la zona de Bunyola-Sóller-Deià i la zona perimetral. Només n’ha estat localitzat, fins ara, un niu al nucli urbà de Sóller. El 22 i 23 de novembre tindrà lloc a Bilbao el III Congrés estatal de Vespa velutina. En aquesta reunió, hi assistirà una delegació balear comandada per Mar Leza, investigadora del Laboratori de Zoologia de la UIB i una de les principals impulsores a les Balears de les tasques de recerca i contenció d’aquesta espècie invasora. Demà, diumenge, la UIB tindrà instal·lat un estand a la Fira de la Mel de Llubí, on els visitants podran observar la Vespa velutina a través de la lupa i informar-se de com afecta a l’abella de la mel la presència de la vespa asiàtica.