Què passaria si les Illes poguessin triar tots els seus dies festius?

PalmaQue el dia de Sant Antoni o el dia de Sant Joan no siguin dies festius a tots els pobles de les Illes Balears és un tema que sobta quan es tracta de festes tan arrelades a la societat illenca. Així i tot, el poder de decisió que tenen les comunitats autònomes no és tant. En molta mesura recau sobre l'Estat.

Dels 14 dies festius que hi ha al calendari laboral per cada any, n'hi ha vuit que venen imposats des de l'Estat per a tot el conjunt del territori i no es poden canviar. A banda d'aquests, n'hi ha quatre de caràcter autonòmic i dos que pot decidir cada ajuntament.

El coordinador i líder del partit MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha fet una reflexió per Twitter posant sobre la taula la "incoherència" que dies com el de Sant Antoni no siguin festius per a tots els illencs, però dies que no tenen un arrelament amb la societat balear, com el 12 d'octubre o el 8 de desembre, sí que ho siguin.

Així doncs, els que venen imposats són Cap d'Any, Divendres Sant, el Dia del treballador, la Mare de Déu d'Agost (Assumpció), el Dia de la hispanitat, Tots Sants, el Dia de la Constitució, la Immaculada Concepció i Nadal. Després, n'hi ha quatre ja venen aparaulats, però que mitjanament poden ser substituïts per les comunitats. Són els següents: el dia dels Reis, Sant Josep o Sant Jaume i el Dijous Sant.

Així i tot, a les Illes s'hi troben coberts el dia dels Reis, el dia de les Illes Balears, el Dilluns de Pasqua i la segona Festa de Nadal. Dies que, a priori, sí que tenen un arrelament amb la societat. L'única opció que hi ha per moure un festiu és que caigui en cap de setmana i es traslladi a dilluns. És per aquest motiu que Apesteguia consideraria "lògic" que el 12 d'octubre o el 8 de novembre fossin opcionals.