Un passeig per la discreta societat maçònica balear

PalmaLa francmaçoneria o, simplement, maçoneria és una d’aquelles institucions que més dubtes, curiositat i controvèrsia han creat. Alhora, ha estat objecte d’una infinitat d’especulacions i teories de tot tipus. La xarxa d’aquesta organització s’estén arreu del món i arriba fins a Palma. Concretament, fins a un segon sense ascensor a prop de l’Escola Graduada, situada a l’avinguda de Gabriel Alomar.

Dues persones amb els noms ficticis de Toni i Maria -l’anonimat i la discreció són un important distintiu maçònic- obren les portes del seu taller o lògia, que és el seu lloc de reunió. Els tallers són els llocs de reunió dels maçons, la part principal dels quals és el temple. Així mateix, també incorporen una sala de meditació i un menjador, ja que solen sopar després de reunir-se. Les condicions per convidar-hi profans, que és com anomenen els no maçons, són clares: ni noms reals, ni fotos de les persones. Tots dos són membres de Sapere Aude 78, un grup d’aproximadament una dotzena d’homes i dones maçons d’obediència liberal o adogmàtica.

Tot i això, Toni i Maria desmenteixen un dels tòpics més freqüentment atribuïts a la maçoneria: “No som una societat secreta, som una societat discreta”, expliquen. I afegeixen: “Si fossim un societat secreta, tu i el teu company fotògraf no seríeu aquí”, ens indiquen.

“Un maçó és una persona que cerca permanentment”, afirma Toni, abans de començar a definir allò que és la maçoneria. “El maçó cerca millorar-se a si mateix per millorar el conjunt, que és la societat”, continua. A més, els coneixements de la maçoneria “serveixen en el dia a dia”. “En algun moment de dificultat he fet aquest plantejament: ‘Som un mestre maçó i tenc eines per resoldre aquesta situació”.

La seva companya, Maria, insisteix en la importància de “l’educació” maçona i la seva utilitat en el món ‘profà’. “Nosaltres deim que aquí hi entren persones bones i surten millors, però cadascú ho aplica com vol a la seva vida”, explica.

“Som persones que tenim inquietuds ètiques i morals i que intentam continuar-nos educant fora del camp de la religió i fora d’allè que anomenam món profà”, explica també Maria sobre les motivacions que poden portar algú a intentar formar part de la maçoneria. “El requisit bàsic és la llibertat, cadascú s’involucra tant com pot. És bastant difícil entrar-hi i molt fàcil sortir-ne”, afegeix.

Més d’una maçoneria

La maçoneria, explica Toni, es divideix en “una multitud de ritus i obediències”. Els ritus són la tècnica maçònica de debat i reflexió que es fan servir, mentre que les obediències són una mena de corrents espirituals i ideològics.

Per una banda, segons que expliquen Toni i Maria, hi ha els maçons regulars o dogmàtics, amb pràctiques d’origen anglosaxó. Aquest tipus de maçoneria és la majoritària tant a l’Estat espanyol com a la majoria de països de parla anglesa. Per ser-ne membre, és imprescindible creure en un déu (que no cal que sigui el cristià); a més, no admeten dones a les lògies i realitzen els juraments maçònics sobre la Bíblia o un altre llibre sagrat. La seva gran lògia de referència a l’Estat, a la qual s’adscriuen les més petites, és la Gran Lògia d’Espanya.

Per contra, els liberals o adogmàtics, una obediència d’origen francès, són un corrent més minoritari a bona part del món. A Balears, expliquen, només hi ha dues lògies: Sapere Aude 78, fundada el 2014, de la qual formen part Toni i Maria, i Logos 53.

Aquesta obediència s’agrupa al voltant de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola. Els liberals, a diferència dels regulars, admeten les dones i no són confessionals, de manera que admeten la presència de germans agnòstics o ateus. L’exemple d’això és la mateixa Maria, qui, a més de ser la secretària de la lògia maçona Sapere Aude 78, és dona i atea. A més, segons que explica Toni, “el que més ens separa dels maçons regulars és el fet que no admeten la dona”.

Malgrat això, les obediències maçones no són compartiments tan estancs com podria semblar. Segons que explica Toni, a la seva lògia liberal reben “visites de germans regulars, que participen en els ritus amb total normalitat”.

Una part important dels maçons de Balears són ciutadans britànics o d’altres països d’Europa, que viuen a les Illes o les visiten sovint i que formen les seves pròpies lògies o s’involucren en aquelles que ja existeixen. El fenomen és tan comú que existeixen agrupacions maçòniques en què l’anglès és la llengua vehicular de les tingudes, els ritus maçònics.

“La llengua no és un problema”

La qüestió lingüística resulta cabdal en una comunitat que, principalment, es dedica a debatre i dialogar. La lògia Sapere Aude 78 declara a la seva fitxa publicada al web de la Gran Lògica Simbòlica Espanyola que “la llengua vehicular de la respectable lògia Sapere Aude és la catalana, la pròpia de les Illes Balears”.

Tot i això, Toni i Maria insisteixen que “com a la resta de la societat balear, la llengua no és un problema”. A més, expliquen que els germans de la lògia s’adapten i cadascú s’expressa com li és més còmode. A més, més enllà dels debats, “certes parts del ritus són molt metòdiques i un maçó les pot seguir independentment de la llengua en què es facin”, afegeix Toni.

Europeïstes i “poc esotèrics”

La maçoneria és un món divers, no només per la pluralitat de ritus i obediències, sinó també per les prioritats i les conviccions de cadascuna de les seves lògies i els seus membres.

El tòpic al qual acudeixen els maçons per definir el seus membres és el de les persones “lliures i de bons costums”. A més, tots ells comparteixen una sèrie de punts bàsics: s’oposen als règims autoritaris, a l’integrisme religiós i a la pena de mort, per exemple.

Una bona part del sistema de pensament maçònic, que té l’auge al segle XVIII, dona molta importància als tres pilars de la Il·lustració i la Revolució Francesa: “Llibertat, igualtat, fraternitat”. De fet, aquest lema troba el seu equivalent en els tres punts propis de la simbologia maçònica. La relació és tanta que alguns estudiosos es demanen què va ser primer, si la Il·lustració o la maçoneria moderna.

La lògia Sapere Aude 78, com totes les lògies, té un seguit de particularitats que distingeixen els seus membres. Una d’elles és el seu “poc esoterisme”. “Jo, particularment tract poc aquests temes; no per res concret, perquè no és el que més m’interessa. Si un germà vol treballar aquest tema, ho feim amb normalitat”, diu Toni. Això contrasta no només amb la manera de funcionar d’altres lògies, sinó també amb la creença popular que associa fortament la maçoneria a la religió, l’espiritisme o les sectes.

Una altra particularitat de Sapere Aude és el seu europeïsme. “Darrere la idea d’integració i concòrdia entre els estats europeus hi ha l’ideal maçònic de fraternitat”, explica Toni. De fet, a la sala dels passos perduts, a l’entrada del temple, els membres de la lògia tenen desplegada una bandera de la Unió Europea, amb les dotze estrelles d’or sobre un fons blau.