La pastilla que ha reduït un 40% els casos de VIH en només un any a les Balears

PalmaLes Illes Balears han aconseguit en els darrers anys reduir el nombre de nous diagnòstics de VIH fins a aconseguir el 2023 situar-se per primera vegada per sota la mitjana espanyola. Segons les dades no consolidades de l’IB-Salut, se’n varen registrar 89 nous casos, enfront dels 146 de l’any 2022, un 40% menys en només un any. El pic de diagnòstics es va produir el 2008 amb 209, i des d’aquell moment ha anat baixant de manera progressiva, tot i que amb oscil·lacions amunt i avall. En la reducció de la incidència del virus hi han intervingut principalment dos factors: una major conscienciació de la ciutadania i la introducció de la Profilaxi Preexposició (PrEP) al virus. Aquest tractament preventiu -una pastilla diària- el prenen els perfils poblacionals que estan més exposats al VIH a causa de les dinàmiques sexuals, o no sexuals, que tenen. Actualment, a les Balears la reben més de 700 persones, segons les dades aportades pel Centre de Diagnòstic, Tractament i Prevenció de les Infeccions de Transmissió Sexual (CAITS).

El coordinador del CAITS, Adrià Ferré, indica que en els darrers cinc anys ha augmentat un 35% el nombre d’usuaris que acudeixen a fer-se el cribratge d’Infeccions de Transmissió Sexual (ITS). El perfil més comú dels usuaris als quals se’ls troba el virus és el d’homes de 20 a 40 anys, que mantenen relacions sexuals amb altres homes i que en el passat han tingut alguna altra ITS.

Ara bé, aquestes dades no donen suport en cap cas a la tesi estesa que el VIH és una malaltia dels gais. De cada vegada hi ha més homes heterosexuals als quals detecten. El tema és, indica Ferré, que el col·lectiu LGTBI en té una major conscienciació i és molt més militant a l’hora de fer-se les proves periòdiques de detecció d’ITS. A l’altra banda “hi ha un perfil d’home d’una seixantena d’anys, que pensa que el VIH no va amb ell, ingressa amb una pneumònia i resulta que el que té és un procés mèdic de molta evolució, derivat de pràctiques de risc que va tenir anys enrere”, explica Ferré. Les activitats més perilloses són, en aquest ordre, el sexe anal, vaginal i oral. El consum de drogues per via intravenosa amb agulles compartides, entre d’altres, també és de risc.

El diagnòstic tardà és un dels principals problemes als quals intenta fer front la Conselleria de Salut. L’objectiu per al 2030 és trobar el 90% dels casos, que el 90% dels afectats estiguin tractats i que el 90% tingui una càrrega viral indetectable. “Per aconseguir-ho hem de fer molta feina de promoció de la salut i del preservatiu i explicar els riscos del Chemsex, que s’està posant molt de moda”, exposa la directora general de Salut Pública, Elena Esteban, que també alerta de les dificultats per arribar a les dones infectades.

Canvis demogràfics

L’Associació de Lluita Anti-Sida de les Illes Balears (ALAS) també ha estat clau per aconseguir reduir els diagnòstics, i insisteix que encara queda molta feina a fer per educar la ciutadania. Des del 2018, ha fet un 19,16% més de proves a persones que majoritàriament es troben en la franja de 26 a 30 anys. “Encara hi ha molts tabús i desconeixement. No hi estam fent prou feina i hem d’avançar”, indica Joan Viver, coordinador d’ALAS. “S’ha d’incidir molt en el fet que una persona que està en tractament no pot transmetre el virus, perquè ‘indetectable’ vol dir intransmissible”, afegeix. De nou, la PrEP torna a aparèixer com una mesura clau per reduir-ne els casos. “No només per als homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes, és una intervenció que s’ha de personalitzar en cada pacient. La població heterosexual no coneix la PrEP i, si ho fa, pensen que no va amb ells i no saben que també es podrien beneficiar del tractament”, lamenta.

En els darrers anys, ALAS també ha detectat que de cada vegada més persones migrants acudeixen a ells. Abans, la major part de les persones que anaven a fer-se la prova eren espanyoles (prop del 70%). El percentatge s’ha anat reduint a mesura que augmentava el d’estrangers, que el 2024 s’ha situat en el 52%. La progressió es deu, indica Viver, al fet que molts migrants tenen dificultats per accedir al servei de salut i per aconseguir la targeta sanitària. “Tal vegada tenen dret que se’ls atengui, però pensen que no o, que si hi van, els deportaran. És gent que deixa d’anar al metge i això n’implica un deteriorament de la salut i també de la salut pública, perquè tots convivim allà mateix”, exposa. ALAS atén i fa les proves de manera gratuïta a tothom qui hi va. En cas de donar positiu, s’ofereix acompanyament psicosocial a la persona afectada.

Tant el CAITS com ALAS coincideixen en el fet que les dones estan invisibilitzades. Al primer, només un 10% dels diagnòstics els corresponen a elles. “No se senten tan interpel·lades i és un aspecte a treballar. Es pressuposa que són heterosexuals, que tenen una vida sexual menys activa, i per això no se les veu com un col·lectiu sensible al VIH. Elles tampoc s’hi perceben”, explica Viver. Però tothom pot infectar-se’n, perquè la malaltia es vincula a pràctiques de risc, no a col·lectius. En aquest context, entra en joc un altre factor. De cada vegada més dones empren la pastilla anticonceptiva com a mesura de prevenció de l’embaràs, enfront del preservatiu. Això les deixa del tot vulnerables davant qualsevol ITS.

A causa de l’estigma que encara té, el VIH és una malaltia que té un impacte diferent en funció del perfil social de l’afectat. L’Associació Siloé fa 30 anys que atén persones vulnerables amb VIH, a través de diferents programes com el d’habitatges supervisats. En tot aquest període han atès 222 ciutadans. “Sempre tenim les cases plenes i llista d’espera”, indica la gerent, Marga Valero. “Són persones amb el virus que venen derivades de la presó o de ca l’Ardiaca, amb trajectòries de toxicomania, que viuen al carrer…”, detalla.

“Tenc VIH perquè el meu ex em posava les banyes amb desenes de dones"

La millora del tractament ha augmentat l’esperança de vida dels pacients, que pràcticament s’iguala a la de la població general. Els usuaris de Siloé, per tant, són molt més grans que anys enrere. Tot i que les dones són un percentatge mínim dels diagnòstics, a Silóe n’atenen pràcticament en la mateixa proporció que homes. “És molt bo d’entendre, si en una parella l’home té VIH, qui el cuida? La dona. Però si és ella qui té el virus? Qui l’atén? Qui és el cuidador? Ningú”, diu Valero.

A les Balears, el virus va a la baixa, però l’atenció de les persones migrants i la lluita contra els estereotips de gènere i d’identitat sexual són encara reptes pendents per erradicar la malaltia. Per aconseguir-ho, Ferré reclama que la prova serològica es faci per defecte en les analítiques que es fan als centres de salut. “No costa res, és ràpid, i seria molt efectiu”, afirma. Esteban, per la seva banda, assenyala que és una opció que tenen els metges de Família, i que activen en funció de les característiques del pacient. “No només les fan de VIH, sinó també de sífilis, virus del papil·loma humà...”, enumera.