Els pastors nòmades van estendre el gen de l'esclerosi múltiple fa 5.000 anys
El nord d'Europa té gairebé el doble de casos d'aquesta malaltia que el sud, on la influència de les tribus va ser menor
BarcelonaFa 5.000 anys, l'arribada massiva a Euràsia de nòmades de les estepes que es dedicaven a la ramaderia va alterar la genètica humana fins al punt que va fer que ara hi hagi persones més propenses a patir certes malalties greus com l'esclerosi múltiple. Quatre estudis publicats aquest dimecres a la revista Nature suggereixen que les migracions al nord d'Europa van provocar el sorgiment d'una variant genètica que es pot considerar una arma de doble tall: tot i que va servir per protegir la població de les infeccions que podien encomanar-li el bestiar, també va augmentar el risc de patir malalties autoimmunes com l'esclerosi.
Els investigadors asseguren que aquest descobriment és un "salt quàntic" per entendre l'evolució d'aquesta malaltia autoimmune i que, a llarg termini, pot tenir un impacte en el seu tractament. L'esclerosi múltiple és una malaltia en què les cèl·lules immunitàries del cos ataquen el cervell i la medul·la espinal, i provoca símptomes com rigidesa muscular i problemes per caminar i parlar. Fa una dècada, el fet que hi hagués aproximadament el doble de casos d'aquesta malaltia al nord-oest d'Europa, en comparació amb el sud, va obsessionar un grup d'investigadors internacional.
Els científics van analitzar més de 5.000 mostres d'ADN antic de restes humanes antigues trobades a Europa i Àsia occidental i les van comparar amb els gens de centenars de milers de persones que viuen actualment al nord d'Europa. La clau de volta d'aquest estudi es troba en les migracions i en la barreja de genomes que aquestes van provocar. El primer estudi, liderat per la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca) i en què ha participat el paleogenetista de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de Barcelona, Carles Lalueza-Fox, va seqüenciar el genoma complet de 317 individus del mesolític i el neolític del nord i oest d'Euràsia.
Aquesta investigació ha permès confirmar que el genoma dels europeus ve donat, principalment, per tres grans migracions: la dels caçadors recol·lectors fa uns 45.000 anys; l'expansió dels agricultors de l'Orient Mitjà fa uns 11.000 anys, i l'arribada dels nòmades de les estepes fa uns 5.000 anys. Segons l'anàlisi, abans de l'agricultura, hi havia una gran línia divisòria genòmica entre el Mar Bàltic i el Negre.
Banc d'ADN antic
Amb l'arribada dels Yamnaya, els pastors nòmades de les estepes de l'actual Rússia, Ucraïna i Kazakhstan, fa 5.000 anys, les disparitats genètiques van desaparèixer. En menys d'un mil·lenni, aquestes tribus havien reemplaçat el cervell genètic de les poblacions euroasiàtiques. Per a Lalueza-Fox, "més enllà de respondre com l'ancestralitat de les poblacions europees ha anat canviant en funció de migracions del passat, aquests estudis han permès conèixer l'origen temporal d'algunes predisposicions genètiques a malalties que ens afecten", apunta en declaracions a EFE.
De fet, dos dels quatre articles publicats a Nature, liderats per científics del Regne Unit, Dinamarca i els Estats Units, han analitzat les conseqüències d'aquests canvis genètics i han arribat a una conclusió: el risc genètic de patir esclerosi va arribar a Europa amb la invasió de les tribus de les estepes fa 5.000 anys. Per a aquests pastors, portar el gen de l'esclerosi era un avantatge immunològic que els protegia de les malalties infeccioses que els podia encomanar el bestiar que cuidaven.
Per fer aquests estudis, l'equip ha creat el banc de gens humans antics més gran del món amb gairebé 5.000 mostres d'ADN d'europeus que van viure a Europa occidental i Àsia entre el mesolític i el neolític fins a l'edat mitjana, passant per l'Edat del Bronze, la de Ferro i el període viking. El genoma més antic d'aquest conjunt és un individu de fa 34.000 anys.
"Aquests resultats canvien la nostra visió de les causes de l'esclerosi múltiple i tenen implicacions per al tractament", assegura el director del projecte, Eske Willerslev, de les Universitats de Cambridge i Copenhaguen. L'investigador afegeix que aquesta troballa explica per què el nombre de casos d'esclerosi al nord d'Europa gairebé duplica els del sud, on la influència d'aquests pastors nòmades va ser molt menor.
Diabetis i intolerància a la lactosa
Els estudis també apunten que l'ascendència estepària de fa 5.000 anys explicaria per què els habitants del nord d'Europa són més alts que els del sud. Els gens que eleven el risc de diabetis tipus 2 i d'Alzheimer serien herència dels caçadors-recol·lectors de fa 45.000 anys i afecten les poblacions de l'Europa de l'est, mentre que els europeus del sud tenen més probabilitats de desenvolupar un trastorn bipolar. La investigació també va descobrir que la capacitat dels humans per digerir la llet i altres productes lactis i sobreviure amb una dieta rica en vegetals va sorgir fa només 6.000 anys. Abans d'això, eren menjadors de carn.