Els pastors del segle XXI seran tecnològics
Les tècniques de geolocalització i els sensors fisiològics canviaran el perfil dels ramaders tradicionals dels Pirineus
Una pastura que es perd és un bosc que es guanya. Es vulgui o no, aquest precepte forma part d’allò que se’n diu gestió del territori i es pot aplicar també a conreus i, en general, a tota mena d’aprofitaments agrícoles i ramaders extensius. De fet, la pèrdua d’activitat econòmica a la pagesia i la muntanya és una de les principals causes del creixement de masses boscoses i un factor de risc en l’origen d’incendis forestals. Per pal·liar aquests impactes negatius, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i Unió de Pagesos van posar en marxa fa dos anys un projecte pilot per a la geolocalització de ramats als Pirineus. A banda de la seva ubicació, el sistema permet monitoritzar estats fisiològics dels animals, com ara la gestació i el part, o identificar l’atac de predadors com l’os i “molt previsiblement” el llop. Els resultats del projecte pilot s’han presentat recentment al port de la Bonaigua.
La nova eina s’ha provat amb vaques, ovelles i cabres amb resultats satisfactoris i “il·lusionants”, segons explica Joan Guitart, coordinador territorial de les comarques de muntanya d’Unió de Pagesos. “La potencialitat del sistema és enorme”, celebra. Alhora, el test també ha servit per identificar febleses, tant de l’eina, que caldrà fer evolucionar, com d’infraestructures disponibles al territori. La principal, i de la qual són aliens els promotors del sistema, són “les cobertures”. La geolocalització, diuen, està limitada per la manca d’antenes i repetidors de telefonia allà on circulen els senyals emesos pels collars que prèviament s’han col·locat als animals.
Aquesta és una de les claus de l’èxit del sistema assajat, explica Antoni Dalmau, veterinari expert en benestar animal i investigador de l’IRTA. En un territori pla i sense obstacles rellevants en forma de muntanyes o edificacions, la transmissió de senyals circula “lliurement”. A l’alta muntanya no és així. Els senyals, que viatgen en el pla horitzontal, topen amb els cims, cosa que fa que el nivell de cobertura abasti tan sols una única vall. “Al Pirineu català tenim moltes zones fosques”, diu. El problema és molt menor al Pirineu francès, diu Guitart, que compara les dues situacions.
Un collar localitzador
Vegem, però, de què estem parlant. La base és un dispositiu electrònic en forma de collar que s’adapta al coll dels animals. El dispositiu, dissenyat per l’empresa Digitalanimal, emet senyals que permeten geolocalitzar els exemplars. A través de diversos algoritmes, els senyals rebuts es poden correlacionar amb la velocitat de desplaçament, les àrees de pastura o els patrons de conducta basats en el moviment. Moviments bruscos o de dispersió del ramat poden correlacionar-se amb algun tipus d’alerta, com el despreniment d’una roca, la caiguda d’un llamp o la presència propera d’un predador.
El cas que més preocupa els ramaders, coincideixen Guitart i Dalmau, és la presència de l’os. S’estima que enguany n'hi haurà al voltant de 70 exemplars, segons ha informat el departament de Medi Ambient de la Generalitat. En la fase actual de desenvolupament, el dispositiu electrònic té una utilitat merament administrativa, ja que l’anàlisi de dades és posterior. “Serveix de prova per reclamar compensacions econòmiques a l’administració”, diu Guitart. En fases més avançades, el sistema podria activar mecanismes d’alerta amb gossos i drons per foragitar el predador, a més que el mateix pastor podria intervenir més ràpidament. En un futur en què “no es pot descartar el llop”, diu Guitart, aquesta mena de mecanismes “guanyaran protagonisme”.
Velocitat i acceleració
El dispositiu també ofereix altres informacions d’interès. Per la velocitat del moviment es pot inferir “un animal gestant o en el moment del part” o amb problemes de salut prou importants per allunyar-se del grup, explica Dalmau. La incorporació d’un acceleròmetre al dispositiu, procés que ja està en curs, ha de permetre afinar molt més els algoritmes. “Podrà captar moviments més fins i determinants que es podran relacionar amb situacions de por, angoixa o dolor físic”, descriu l’expert. Els acceleròmetres ja estan incorporats a la majoria de telèfons mòbils. Passar-los a un collar, segons els tècnics, hauria de ser factible sense gaire esforç. Amb el temps hauria de ser possible incorporar sensors de temperatura o de freqüència cardíaca, diu Guitart, que afegeix: “Ens donaria una fotografia completa de l’animal i informaria de l’estat del ramat”. Solucionar la manca de cobertura i trobar bateries més potents i duradores complementarien la llista d’avantatges i desavantatges dels dispositius.
Si s’aconsegueixen implementar aquesta mena de sistemes, exposen els dos experts, s’entrarà en una “nova etapa” del pasturatge i en la mateixa concepció del pastor, que ja no s’haurà de limitar a conduir els animals, vigilar-los durant hores i hores o gastar temps i esforç per saber, només, on és el ramat. “La tecnologia ha de fer que el pastor controli paràmetres físics i fisiològics dels animals assegut darrere una taula, sàpiga on són i detecti possibles amenaces”, descriu l’investigador de l’IRTA. També hauria de facilitar identificar les millors zones de pastura i, en general, proporcionar informació d’interès ambiental. Aquestes seran les tasques del futur pastor tecnològic.