L'OCB vol que s'informi de la realitat del català en ports i aeroports

PalmaGarantir els drets lingüístics dels catalanoparlants és un dels objectius primordials que l’OCB ha plasmat en la seva proposta per a la sostenibilitat lingüística i cultural, amb l’objectiu que s’incorpori al Pacte de sostenibilitat turística. Per aconseguir que els visitants prenguin consciència de la situació de la llengua, l'entitat planteja campanyes permanents de divulgació de la realitat lingüística en ports, aeroports, transport públic, establiments, equipaments culturals i punts de gran afluència. Es faria mitjançant panells explicatius, distribució de materials editats, audioguies, etc.

L’entitat també demana que el personal dels serveis de restauració hagi de tenir uns coneixements mínims de català que els permeti entendre els clients “i expressar-hi els conceptes bàsics vinculats al servei”. El document, que ja s’ha entregat a l’Administració pública, incorpora 50 mesures per “minimitzar els impactes negatius del turisme de masses en la llengua”, en paraules del president de l’OCB, Antoni Llabrés. També es proposa assegurar la presència del català als establiments de restauració (bars, cafeteries, restaurants i similars): retolació fixa exterior i interior, cartes, pissarra o full de menú, factures, tiquets, ofertes, etc., a través de les mesures normatives corresponents i dels plans de promoció que es considerin necessaris, que haurien d’incloure una oferta d’assessorament lingüístic suficient a les empreses. 

Cal un pla d'acollida per als nouvinguts

Segons ha detallat el president, les Balears han passat de 4.446.620 milions de visitants el 1983 a 17.836.630 el 2023. “I tot apunta que el 2024 se superaran els 19”. “La pressió del turisme de masses, i les conseqüències directes que se’n deriven, ha afectat greument la vitalitat de la llengua catalana a les Illes Balears. Des de l’OCB, feim una crida urgent a les institucions públiques i proposam 50 mesures d’implantació immediata amb l’objectiu de pal·liar-ne els efectes nocius”, ha exposat Llabrés. El retrocés del català no es deu a la pèrdua de parlants nadius, de fet, “el català té una transmissió intergeneracional robusta”, sinó al fet que les Balears han duplicat la població en 40 anys i aquest increment ha estat vinculat a l’arribada de gent de fora. “No hi ha hagut un pla d’acollida valent per incloure tota aquesta població”, ha lamentat.

El document de l’OCB també reclama destinar un 5% de l’ecotaxa a finançar projectes vinculats al foment de la llengua, executar un pla d’actuació urgent a les zones turístiques, on la presència del català és residual, amb l’objectiu de visibilitzar-hi la llengua. L'OCB també incorpora mesures destinades a les empreses. En aquest sentit, es proposa crear incentius fiscals per a les que facilitin l’aprenentatge de la llengua entre els treballadors.

L'entitat també posa el focus en el sector educatiu i demana assegurar que la formació dels docents s’ajusta a les necessitats en matèria lingüística. Es proposa revisar la formació inicial dels docents per comprovar si tenen eines per fer front a la realitat sociolingüística, entre d’altres. També que es requereixi que les activitats extraescolars s’hagin de fer en català, independentment de si les organitza el centre, les famílies o l’Administració. Per fer-ho possible, s’hauria de lliurar als monitors les directrius que han de regir les seves interaccions amb els alumnes, elaborades a partir del projecte lingüístic de centre. Avui en dia, el projecte lingüístic ja comanda, però els centres tenen molt difícil, per no dir impossible, aconseguir que les empreses externes l'acatin.