Què fa patir més els joves i per què els costa demanar ajuda?

Problemes a la feina o als estudis, discutir amb els amics o la família, no agradar-se quan es miren al mirall o sentir-se sols. Aquests són quatre dels motius que generen més malestar emocional als joves, segons un informe recent de l'Observatori Social de la Fundació La Caixa. Al garbuix de situacions que els fan patir també hi ha el canvi climàtic, les guerres i la por de perdre la feina o de no trobar-ne. En total, a Catalunya, un 45,8% dels joves d'entre 16 i 32 anys asseguren patir malestar emocional, segons l'estudi. D'aquests, només el 29,8% decideix demanar ajuda.

Dels factors que contribueixen a explicar que només el 30 % de joves acudeixen a professionals quan senten malestar emocional, els experts en destaquen tres aspectes. El primer, les dificultats d’accés a l’ajuda professional. "No és ràpid i no és fàcil conèixer les opcions disponibles ni el mitjà d’accedir-hi", explica l’investigador i coautor de l’estudi, David Fraguas, de l’Instituto de Psiquiatría y Salud Mental del Hospital Clínico San Carlos. En segon lloc, hi ha la limitada capacitat de seguiment de l’atenció professional. "Pot ser que la durada de cada consulta sigui escassa o que el seguiment sigui de baixa freqüència durant les cites", apunta l'expert. El tercer punt que esmenta en l'anàlisi de l'estudi és la percepció que l’ajuda professional no serà útil.

A qui demanen ajuda?

L'estudi de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa analitza les vies que utilitzen per buscar ajuda. Les dades mostren com el format presencial és el preferit del jovent. Hi destaca el contacte amb amics (76,9%), seguit del presencial amb familiars (60,5 %) i a través de missatges de text amb amics (47,7%), trucades a amics (el 21,9%), missatges a familiars (16,3%) o trucades a aquests últims (15,9%). L’article també revela que més del 80% dels joves que busquen ajuda en els professionals de la salut ho fan de manera presencial, mentre que el 30 % ho fan de manera telemàtica. Això sí, totes dues opcions de resposta (presencial i telemàtica) eren compatibles en l’enquesta. 

Pel que fa al tipus d’ajuda rebuda, el que més valoren els joves és que els escoltin (73,6 %), seguit que els donin consells (49,8%), que els dediquin temps (41 %), que els ajudin a entendre per què se senten així (32%), que els ofereixin consol (22,8%) i fer un seguiment a mitjà o llarg termini (19,4%). "Ser escoltats, en tota l’amplitud d’aquesta expressió, és una de les demandes que trobem més sovint en la població jove", recalca la investigadora Sara Toledano, interpretant les dades de l'Observatori. Per ella, quan busquen ajuda, ho fan per entendre què els passa quan tenen malestar emocional. "Creiem que aquest és un aspecte molt important a l’hora de pensar en possibilitats d’ajuda tant des de l’àmbit professional com des de l’àmbit familiar o educatiu: les persones joves necessiten temps i espais en tots aquests àmbits per expressar el seu malestar, entendre’l i afrontar-lo", conclou.

Més eines per afrontar-ho

Per fer front a aquesta situació, la Generalitat de Catalunya ha anunciat aquest mes de novembre un reforç dels mecanismes públics que permeten detectar problemes de salut mental entre adolescents i joves. "Els centres de salut mental infantil i juvenil atenen el 5,5% de la població infantil, tot i que la prevalença estimada de trastorns mentals en aquest segment és del 14,4%.", va xifrar la consellera Martínez Bravo en comissió parlamentària. "Aquesta discrepància reflecteix una demanda de serveis de salut mental que supera l’oferta, subratllant la necessitat de més recursos en aquest àmbit, va continuar.

Per aquest motiu, des de la conselleria es reforçarà el servei Obro feel, un xat de suport emocional a través de WhatsApp. És totalment gratuït, immediat i confidencial. Aquesta eina forma part d’una prova pilot iniciada l’any passat que proporciona un espai íntim i segur en el qual els joves poden sentir-se lliures d’expressar tot allò que necessitin i ofereix un suport emocional disponible 24 hores a través del 680354155. Fins ara, a través d’aquest servei, s’han obert un total de 2754 converses i més de 85.000 missatges, segons dades del Departament d'Inclusió i Salut. A més a més, s’està treballant en el desenvolupament d’un nou portal per a infants i adolescents per prevenir i comunicar situacions de violència.

Les reclamacions

Des de les entitats que treballen amb temes de salut mental, ignorar la importància del benestar emocional pot resultar en costos personals, socials i econòmics considerables. "És hora de prendre seriosament aquesta qüestió i fer les inversions necessàries per assegurar la salut mental de tota la ciutadania", reclama Salut Mental Catalunya, el moviment social de representació atenció i suport a les persones amb problemes de salut mental i a les seves famílies. "Les xifres actuals relatives a la salut mental demostren la importància de disposar dels recursos necessaris per garantir el benestar de la població: és urgent implementar polítiques i programes que abordin les necessitats de salut mental de la població, especialment en els grups més vulnerables i afectats per la crisi actual", apunta.

Segons diuen, cal la implicació ferma i decidida de totes les forces polítiques per poder implementar polítiques públiques i socials que incorporin la salut mental, des d’una visió de ciutadania i comunitària. "Això només serà possible amb la implicació i voluntat real de tots els departaments del govern de Catalunya i el suport del ple del Parlament", alerten. "La salut mental és una necessitat imperiosa per a tot l’arc parlamentari", conclouen.

Amb motiu de les darreres eleccions catalanes, Salut Mental Catalunya va plantejar un conjunt de propostes clau per prioritzar la salut mental com a pilar fonamental en les polítiques públiques. Entre les mesures essencials hi havia la promoció de la plena ciutadania de les persones amb problemes de salut mental i addiccions, tot incorporant-hi una perspectiva de gènere i interseccionalitat per combatre l'estigma. L'entitat també va reclamar una atenció integral basada en la comunitat, amb xarxes de suport social i la implicació de les famílies com a agents actius en la recuperació, així com polítiques d'ocupació inclusives i el foment de projectes vitals per als joves.

Alhora, va insistir a garantir una educació inclusiva i l’accés equitatiu a habitatge i ingressos suficients, amb mesures com la Renda Bàsica Universal. Entre altres demandes, Salut Mental Catalunya proposa impulsar iniciatives de gestió emocional per a infants i adolescents, i millorar la formació dels professionals per atendre situacions d'elevada complexitat. Per l'entitat, aquestes propostes, que inclouen la participació activa de les entitats locals, volen transformar l'atenció en salut mental per convertir-la en un model més just i accessible.