Els patis de les escoles manacorines lliuren la primera batalla climàtica
Amb més de 200 arbres i milers de metres quadrats de superfícies permeables, els centres de la capital del Llevant seran pioners en l’adaptació dels espais públics a l’augment de la temperatura
ManacorTransformar els patis de les escoles en refugis climàtics com a primera passa d’un canvi més gran de mentalitat ciutadana. Aquest és l’objectiu i l’espurna per encendre la maquinària que farà de Manacor el primer municipi balear que es prengui seriosament el benestar exterior dels seus escolars i persones majors. Per garantir l’èxit de la iniciativa, l’Ajuntament ha consultat una sèrie d’experts i treballa per poder identificar-ne els beneficis, que d’alguna manera actuaran de motor per implicar la ciutadania en aquest procés de transformació.
De fet, un dels pilars del projecte és la cooperació entre els docents, que són els que viuen diàriament els centres, i els arquitectes i estudiosos. Els investigadors especialistes en el canvi climàtic Gabriel Jordà i Jinàmar Tomàs, per exemple, plantegen les evidències d’un augment de temperatura d’ençà de la revolució industrial, lligat a l’increment d’emissions de diòxid de carboni i metà. Unes prescripcions però, que no han tingut encara mesures correctores eficients, tampoc en l’àmbit més local, “i d’aquí la importància d’exemples i voluntats decidides, com la de l’Ajuntament de Manacor”, afirmen.
El consultor en Arboricultura Gerard Passola i de la professora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC, Isabel Ruíz, insisteixen en els beneficis que la sembra de nous arbres en llocs estratègicament elegits poden suposar per a un col·lectiu i tota una comunitat, a més amb resultats que es podran notar a curt termini. Actualment, a tot el municipi de Manacor hi ha un poc més de 6.800 arbres censats entre zones verdes i alineacions als carrers. Un número que durant els darrers anys s’ha mantingut més o manco estable, sense créixer gaire perquè, en aquests moments i a falta d’un pla específic, la tendència, com a molts altres pobles i ciutats, és només a reposar-ne les baixes.
La majoria són pins, més presents en les zones de costa i en moltes urbanitzades de l’interior, amb prop de 1.000 exemplars. Després vendrien el poll blanc, amb més de 500 i les diferents espècies de palmeres (també més de 500), tipuanes i lledoners, cada una amb mig milenar d’exemplars.
Dos milions d’euros
L’Ajuntament de Manacor té previst invertir (entre fons propis i ajudes supramunicipals) dos milions d’euros per fer dels centres educatius un refugi climàtic. Es preveu que entre els deu centres del projecte s’assoleixi una superfície permeable i, per tant, allunyada del model de solera de ciment o asfalt, de 18.026 metres quadrats, equivalent a tres camps de futbol de competició oficial; 217 nous arbres i 14.926 metres quadrats de nova superfície oberta als ciutadans.
Una inversió a tres o quatre anys vista que preveu la reforma dels patis de les deu escoles públiques del municipi, inclosa la creació d’ombres, el tractament de paviments, la plantació d’arbrat i vegetació i l’execució de zones de joc i moviment. “Representa una aposta ferma per un Manacor més verd, inclusiu i sostenible”, diu el batle Miquel Oliver.“La creació d’aquests nous espais cerca oferir àrees verdes i accessibles per a la comunitat, promoure la biodiversitat i, a més a més, generar paisatges en un context urbà... perquè ja feim tard”, admet.
“Es tracta d’impulsar un model verd de proximitat amb funcions socials, pedagògiques i educatives, que aporti biodiversitat, generi paisatge i sigui un recurs recreatiu per a la salut i el benestar, no només per als alumnes dels centres educatius, sinó per a tota la població”, explica l’arquitecta i experta en territori i urbanisme de la consultoria madrilenya CALCO, Clara González, que ja va ser a Manacor fa dos mesos per explicar la iniciativa. “S’han seleccionat materials i dissenys amb simplicitat estructural, lleugers, versàtils, que permetin el creixement orgànic i la possibilitat d’incloure més elements al llarg del temps, la durabilitat i que afavoreixin l’ambient lúdic i la inspiració”.
La nova xarxa de refugis climàtics, més enllà de ser un projecte per als patis escolars, es presenta com una futura iniciativa integral per a tota la ciutat i per a tots aquells municipis que vulguin posar en marxa processos d’adaptació dels espais públics a un canvi climàtic que ni atura ni espera. Seran exclusius per a cada centre docent durant l’horari lectiu, però quedaran oberts a la ciutadania fora d’aquesta franja, a fi de convertir-los en una alternativa d’oci segur i accessible per a nins, joves i adults.
A més, els impulsors de la Xarxa de Refugis Climàtics han posat en marxa un procés participatiu amb tota la comunitat educativa. “Han estat fonamentals en aquest procés, ja que s’han convertit en aliats i impulsors del projecte”, conclou el batle Miquel Oliver.
