Patis Oberts, un refugi per als alumnes més vulnerables
Diferents escoles obrin aquests espais a l’horabaixa per facilitar la conciliació i, sobretot, perquè els infants estiguin segurs i controlats
PalmaA les quatre de l’horabaixa, els darrers rajos de sol il·luminen el pati del CEIP Jafudà Cresques, un dels vuit centres de Palma que participa en el projecte Patis Oberts. Els infants juguen a futbol, amb intensitat, amb companyonia i amb l’atenta mirada d’una dinamitzadora sociocultural. El projecte persegueix que els infants disposin d’un espai segur on practicar un oci controlat els horabaixes, així com crear comunitat, ser un espai de conciliació i obrir les escoles a la ciutat fora de l’horari lectiu. “L’objectiu és que els infants vulnerables no estiguin al carrer i tinguin un espai segur. Els patis també són una eina per als Serveis Socials, que no tenen aquests entorns on poder observar-los, que sí que tenim nosaltres”, assegura Núria Flaquer, coordinadora de Patis Oberts de Palma i dels quatre que té Manacor.
El 80% dels usuaris del servei hi van tots sols, tot i que són infants menors, i petits. A Palma, mensualment passen pels patis entre 400 i 500 joves diferents, mentre que a Manacor la xifra puja a entre 500 i 600. Màxim, s’accepten entre 20 i 25 infants-adolescents per pati. El paper de la dinamitzadora és el de ser la referent dels infants. “És la persona que veuen al pati. Al final, no només observa, sinó que també ha de crear un vincle de confiança amb els infants, perquè quan el tenen, els infants ho conten tot i l’adult es pot assabentar de coses que passen i informar-ne a l’escola. Es crea un vincle de sinceritat”, exposa Flaquer. A Manacor hi ha dos dinamitzadors a cada pati i a Palma, un. “Tant a una ciutat com a l’altra, els patis estan ben distribuïts per arribar a tots els alumnes vulnerables”, assenyala Flaquer.
La directora del CEIP Jafudà Cresques, Aina Picó, està “molt contenta” amb el programa, perquè mitiga la falta d’espais d’oci de Pere Garau, la barriada més densament poblada de Ciutat. “La majoria dels nostres alumnes, a partir de 4t, són de carrer, i se’n va tots sols a jugar al parc Wifi, la plaça Pere Garau... Després, hi ha els que se’n van a casa, estan tots sols i no es desferren de la pantalla”, assegura. “Les famílies estan tranquil·les de saber que tenen els fills aquí i que estan supervisats”, afegeix.
Poques mares, cap pare
María és una de les mares que acompanya els seus dos fills al Jafudà. “N’estic molt satisfeta, perquè aquí juguen, i si estan a casa es barallen i no se separen del mòbil”, exposa. Per altra banda, reconeix que les poques zones d’oci que té Pere Garau poden arribar a ser insegures. “Abans anàvem a un parc a Son Canals, però allà els infants es peguen. Fa anys també anàvem al parc Wifi, però un dia hi vaig veure gent consumint droga i ja no hi vàrem tornar més”, explica. María és una de les tres mares que es queden amb els fills al pati. No hi ha cap pare. Flaquer assegura que la participació de les famílies és un repte pendent. Al final, el que Patis Oberts pretén és que l’espai s’assembli al màxim possible a un parc municipal, però vigilat. Les famílies hi poden anar, però no hi van.
Al Jafudà Cresques passen les hores i els infants entren i surten. Saben que, si se’n van i hi ve algú altre, perden la plaça, i que no poden menjar-hi, però alguns surten a comprar llepolies (o fins i tot kebabs), se’ls mengen fora i hi tornen. Al pati hi ha poques nines, que esperen pacientment a què ells acabin de jugar a futbol, amb una idea engrescadora al cap. “Volem jugar a pilota asseguda o a mato, perquè així podem participar-hi tots”, assegura Bushra, que va a 5è de Primària. Tant Sarah com Jasmine, que amb Bushra fan un triplet inseparable, gaudeixen de poder venir al pati també l’horabaixa. Hi van cada dia, però només entre setmana. “Abans estava a casa, no feia res”, diu Bushra. Tant Sara com Jasmine anaven a una fundació, on dinaven i després feien activitats. Si havien d’anar al parc, optaven pel Krekovic, una zona d’oci que amb els anys, i per estar devora del parc Wifi, (un punt calent de Palma) s’ha degradat. “Ja no és el que era”, sentencia Picó.
En un moment donat, les tres amigues aconsegueixen recuperar mitja pista del pati i comença el joc, al qual es van sumant més infants, sota l’atenta mirada de la dinamitzadora. “En general, tots es porten bé. N’hi ha algun que no tant, però saben que si no es comporten es comunica a la directora i no poden tornar”. “Els infants juguen lliurement, però si els veig més insegurs jo intervinc i els propós dinàmiques”, diu Iliyana, la dinamitzadora. Un dels aspectes que persegueixen els patis és millorar les relacions, i ha funcionat. “D’ençà que vàrem començar, la convivència ha d’haver millorat, tant sí com no, tot i que mai hem estat una escola amb molts incidents”, explica Picó.
Al Jafudà Cresques els infants han pintat l’escut del seu pati en un mural on apareix el símbol de la pau en gran. Picó els avisa al crit de “ens hem de fer una foto!” i tots venen correntsos per posar amb la seva obra d’art que els representa a ells i al seu nou espai conquerit. “Jafudà!!”, criden amb força.
