Patrimoni o transició energètica, el dilema de la serra de Tramuntana

PalmaLa serra de Tramuntana és patrimoni mundial, però betlemitzar aquest paratge, en ple segle XXI, sacseja alguna controvèrsia, com quan entra en escena la transició energètica. S’obre el debat: estètica o renovables? En un context de crisi climàtica, i amb l’agreujant de l’increment del preu de l’energia, molts municipis volen accelerar la descarbonització. Però la possibilitat d’instal·lar plaques solars depèn de la fisonomia de cada poble, de les seves proteccions patrimonials i de les normatives establertes. Al final, qui té la darrera paraula per aprovar o denegar la instal·lació de plaques en un lloc determinat són els tècnics del Consell de Mallorca.

Ara hi entra en joc el decret llei de mesures urgents davant els efectes de la guerra a Ucraïna, aprovat pel Govern a l’abril, que estableix que tots els illencs tenen dret a l’autoconsum. És a dir, que poden produir la seva pròpia energia. El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, considera que “això igualarà les oportunitats” entre els municipis.

Segons aquesta normativa, cada consell insular té sis mesos per aprovar en el seu ple una sèrie de guies per decidir com es posaran plaques solars en conjunts patrimonials protegits. Fonts del Consell de Mallorca asseguren que treballen per “trobar l’equilibri entre patrimoni i la necessària transició energètica”, però “encara és prest” per donar més detalls dels criteris que seguiran.

“No serà com fins ara, però la teula tampoc ha existit sempre”, afegeix Malagrava. “Fa 800 anys no hi havia consum energètic, però és que ja no vivim de la mateixa manera que llavors”, puntualitza.

Cada municipi, un cas

El batle de Deià, Lluís Apesteguia, defensa que “ha d’haver-hi una regulació, que encara no existeix, perquè els pobles d’aquesta zona puguin tenir elements propis d’aquest segle sense trencar amb el caràcter del territori”. Subratlla que, si bé és cert que aquesta zona té un caràcter de temps passat, “les generacions anteriors també es varen haver d’adaptar a la vida que hi havia en aquell moment”. “Cal tenir cura per poder integrar modernitat i patrimoni”, reivindica.

“El que està clar és que, si no aturam el canvi climàtic, no quedarà paisatge ni patrimoni”, adverteix Apesteguia. I considera que “és hipòcrita que, mentre es continuen construint casalots i xalets en rústic, estiguem xerrant de si ens molesten paisatgísticament unes plaques”, diu.

Per la seva banda, el batle de Bunyola, Andreu Bujosa, indica que el principal problema resideix entre conservar el paisatge o facilitar la instal·lació de plaques a les teulades, una cosa prohibida en alguns municipis i permesa en uns altres, sempre que es col·loquin en terrats o en teulades planes, on la visibilitat no és tan directa. Per aconseguir un equilibri, Bujosa és partidari de col·locar-les en polígons industrials, aparcaments i altres espais que ja de per si no casin amb l’entorn. “S’ha de preservar el paisatge, però entenc que és complicat”, creu.

“Si es vol facilitar la transició, això implica que els nostres pobles hauran de canviar les teulades per les plaques solars”, opina el batle. Bujosa també apunta que és un tema que genera controvèrsia, perquè xoca amb la conservació del patrimoni. No obstant això, està convençut que les plaques són el camí i creu que és un tema que anirà “millorant” i fins i tot arribarà a haver-hi plaques que s’integrin en el paisatge. “Si els particulars volen optar per tenir aquesta energia, no els quedarà més remei que posar les plaques a les teulades”, subratlla.

Amb ajudes però sense permís

El batle d’Estellencs, Bartomeu Jover, critica que hi ha un “buit legal”. “El tema és molt fort, perquè ens donen subvencions, però si no tens els permisos, no t’arriben els doblers”, alerta. En aquest sentit, remarca que tot depèn de la interpretació que en facin els tècnics i assegura que és aquí on es genera la confusió. “La cosa està bastant embolicada; és cert que donen ajudes, però tot depèn dels tècnics, ells tenen la paella pel mànec”, afegeix.

Jover no està d’acord que es posin plaques a les teulades, perquè creu que, dins els municipis, “canta molt”. “Però que jo pensi així no vol dir que hagi de ser així”, reconeix. També té la sensació que el Consell de Mallorca “no veu amb bons ulls” aquest fet. “No et donen el permís, però, com et pots imaginar, ja n’hi ha a les teulades”, avisa.

En la mateixa línia que Jover, el batle de Pollença, Tomeu Cifre, critica que “se’n fomenta la instal·lació perquè tenen ajudes, però hi ha una incongruència”. A més, posa èmfasi en les contradiccions de les normatives autonòmica i insular: “És una situació atípica, perquè el decret del Govern diu que tots han de poder posar plaques, però l’Agència de Defensa del Territori del Consell de Mallorca diu que en sòl rústic, en cases sense llicència o fora d’ordenació no és legal”, conclou.