Exdirectius de Sa Nostra acusats d'apropiació indeguda defensen que van prendre una bona decisió
L'Audiència Nacional jutja des d'ahir els exdirectius de la caixa d'estalvis
PalmaLa Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional jutja des de dimecres els exdirectius de Sa Nostra Paul Dols, Rafael Oliver i Pere Batle, i l'empresari Javier Collado. La Fiscalia demana quatre anys de presó per a cada un dels acusats –excepte per a Collado, a qui demana dos anys i mig– pels delictes d'apropiació indeguda i subsidiàriament per un delicte continuat societari. Dimecres va declarar l'exdirector general de Sa Nostra Pere Batle i avui ha estat el torn de la resta de processats. Tots ells han defensat que la decisió que es va prendre era bona i necessària, segons ha informat Europa Press.
Un d'ells ha estat Pau Dols, que ha defensat que no hi havia alternativa a l'operació de Son Bordoy amb el Grup Martín Gual. Dols ha manifestat que l'alternativa era perdre-ho tot i que l'operació amb Martín Gual era la millor opció en aquell moment. En aquest sentit, ha destacat que va aconseguir salvar la situació i la reclassificació dels terrenys, amb un important projecte de construcció.
Després d'ell han declarat l'exdirector d'Inversnostra Rafael Oliver i el tècnic urbanista del Grup Martín Gual, Javier Collado, qui ha detallat com va ser tot el procés administratiu que va acabar amb l'aprovació del projecte. Segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia, des de la caixa d'estalvis –que avui ja no existeix– es van fer successives operacions de finançament al Grup Martí Gual entre el 2005 i el 2019. Aquestes van ser concedides sense valoració real dels riscos, sense taxacions actualitzades i sense estudis de viabilitat.
L'escrit de la Fiscalia
L'escrit indica que "el resultat va ser el desviament d'una part important dels fons entregats, que van quedar definitivament en mans alienes a la caixa d'estalvis, a més de la causació d'un perjudici patrimonial rellevant a l'entitat". L'acusació detalla que els grups empresarials finançats per Sa Nostra passaven per dificultats financeres el 2008. Amb l'objectiu d'ocultar les conseqüències que això tenia a l'entitat, Batle, Dols i Oliver "es van concertar amb Martín Gual perquè es col·locàs en el lloc de les societats Grupo FBex i Grupo Ibercom, fortament endeutades amb Sa Nostra i que en aquell moment travessaven grans dificultats financeres.
En definitiva, l'objectiu era mantenir ocult amb vista a tercers el progressiu deteriorament patrimonial de la Caixa i, aleshores, Martín Gual va acceptar col·locar-se a la posició dels deutors perquè per això no s'havia d'assumir cap risc. En el seu lloc, va percebre un important benefici econòmic", manté el ministeri fiscal. Cal tenir en compte que inicialment l'acusació s'adreçava cap a l'empresari Martín Gual, però va morir el 2019.
Sa Nostra, fundada el 1882 a Palma, va aprovar el 2011 segregar tot el patrimoni de l'entitat a favor del Grup Banc Mare Nostrum (BMN). La legislatura passada, a petició de Ciutadans, el Parlament balear va decidir crear una comissió no permanent d'investigació sobre el procés de reestructuració bancària de Sa Nostra, però la proposta finalment no va ser aprovada.