Les pedreres de Mallorca poden destruir l’equivalent a 194 camps de futbol

PalmaLes pedreres de Monti-sion (Porreres), serra Llonga (Felanitx i Manacor) i Can Negret (Alaró) –les més grans de Mallorca– varen engolir 135 hectàrees entre el 1984 i el 2018, segons un estudi publicat en el darrer bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears del 2020. La destrucció del territori, lluny d’aturar, continua, i les tres pedreres encara poden capolar 210 hectàrees més d’aquí al 2080, que és quan acaba la darrera concessió dels jaciments examinats. Aquesta superfície equival a la de 194 camps de futbol de grans dimensions, que tenen 1,08 hectàrees, apunta l’autor de l’anàlisi i enginyer de materials per la Université de Lorraine (França) i la Universität des Saarlandes (Alemanya), Pau Massutí. En tot cas, les 210 hectàrees que es veurien afectades només són una aproximació que pot ser superior, perquè caldria sumar-hi l’impacte que generaran la resta de pedreres que hi ha a l’illa abans que acabin les concessions. A més, la projeccció no té en compte el futur creixement de Can Negret perquè està fora de regulació. 

Actualment, a Mallorca n’hi ha 69 d’actives (tenint en compte les esmentades); 34 en restauració i 33 que tenen la llicència caducada i al registre miner no s’especifica si estan en funcionament. Unes altres 12 estan paralitzades i n’hi ha 19 d’inactives. L’enginyer estima que les graveres petites juntes no sumen les 135 hectàrees que ocupen les tres que ha estudiat. Així i tot, l’impacte no és menor. Per exemple, la pedrera dels Biscaïns, al puig de na Ginesta (Calvià), ja ha esmicolat 17,1 hectàrees del vessant nord d’aquest petit cim visible des del polígon de Son Bugadelles.

Durant els 34 anys analitzats per l’estudi, la superfície ocupada per les tres graveres de calcària ha crescut a un ritme de tres hectàrees per any, i majoritàriament han afectat zones muntanyoses de garriga i pinar, segons el treball. Per fer els càlculs, l’enginyer ha fet servir ortofotografies, o sigui, fotografies de la superfície terrestre a la mateixa escala, sense erros i deformacions. Les ha extretes de la Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB) del Servei d’Informació Territorial del Govern, tot i que també ha visitat el terreny. Quan va fer l’anàlisi, les dades més actualitzades dels mapes eren del 2018. Ara, però, han estat renovades i arriben al 2020. Massutí diu que els dos darrers anys les pedreres estudiades han continuat incrementant la superfície ocupada al mateix ritme aproximat de tres hectàrees per any. La gravera de Can Negret –que està fora de regulació i no figura al registre miner balear– també ha crescut, segons ha revisat.

“Cada dia veia els camions i em va pegar curiositat de saber l’evolució de com havien crescut”, explica Massutí, que es va centrar en aquestes tres pedreres perquè el material que se n’extreu serveix per fabricar ciment, formigó i mescles asfàltiques. L’estudi, diu, va sorgir per la seva “inquietud” ecologista, però defensa que el resultat és “purament científic” i que no hi va incloure cap opinió.  

Les tres pedreres analitzades per Pau Massutí són les que tenen un major impacte, però n’hi ha d’altres com la Garrigueta Rasa, entre Establiments i Son Anglada, que afecta 44,3 hectàrees, segons dades del registre miner balear. Va ser paralitzada el 2004 per ordre judicial després de moltes queixes veïnals, però la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius negocia des del 2019 amb l’empresa Terral Holding 2005 SL per fer un projecte de restauració que duraria 30 anys. Això suposaria explotar una part de la gravera. La Federació d’Associacions de Veïns de Palma va reclamar el 15 de novembre una proposta que no impliqui usar martells mecànics, perquè consideren que causaran molèsties als residents. També rebutgen les explosions amb dinamita i haver de suportar la quantitat de camions que hauran de passar per la carretera d’Establiments, que troben massa estreta. Fonts de l’entitat veïnal recorden que just davant la pedrera hi ha els dipòsits d’aigua d’Emaya, i adverteixen que podrien patir esquerdes per les explosions, com ja va passar abans de la paralització de l’explotació. Consideren que el Govern ha d’anteposar l’interès general al particular i lucratiu d’una empresa, per “respecte a la ciutadania que governa”.

La construcció estimula les pedreres

“Frenar el projecte d’Establiments no servirà de res si es dona més gas a les pedreres de Felanitx, Porreres i Manacor, perquè tenen molt de marge per créixer durant molts anys d’explotació”, adverteix el portaveu de Terraferida, Jaume Adrover. “Hem normalitzat que el sector de la construcció estigui hiperdimensionat”, lamenta l’ecologista, que considera que l’activitat de les graveres en són un “reflex”. La construcció de noves vies, com l’autopista de Campos, i d’altres infraestructures; el creixement continuat de places hoteleres i residencials; i el desenvolupament d’obra pública per adaptar les infraestructures fan que les pedreres hagin de funcionar “al màxim rendiment”, critica Adrover. Això, diu, està estimulant que es vulguin posar en marxa jaciments petits i d’altres que estaven clausurats. “El gran tabú és l’excés de construcció”, assenyala. 

“Els ajuntaments no fan gens de pressió i quan s’ha donat una concessió ja és massa tard i no poden actuar, perquè no hi tenen competències. A més, els veïns se’n solen adonar tard. S’ha de pressionar en el moment oportú”, explica. Adrover critica que el Govern no té un projecte polític sobre aquest tema: “Es limiten a tramitar i no pensen en com reduir els projectes”. El portaveu considera que les noves concessions es donen sota la figura “eufemística” de pla de restauració. “Les restauracions no s’arriben a fer mai, es deixen per a més endavant i, mentrestant, exploten l’altra part de la pedrera”, conclou.

“Abans de pensar en el futur hem d’assegurar el present, i això vol dir que des de la Direcció de Política Industrial s’està posant ordre a tot el sector extractiu”, afirmen fonts de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica. El Servei de Mines del Govern està regularitzant totes les explotacions, eliminant autoritzacions i definint zones perquè no puguin ser explotades. Les pedreres, diuen les mateixes fonts, són sotmeses al “preceptiu tràmit ambiental” per avaluar-ne l’activitat i fer complr la Llei d’ordenació minera de les Illes Balears. Si el propietari d’una pedrera no la restaura quan acaba el període d’explotació, la norma balear permet que l’Administració expropiï la zona perquè se’n faci la recuperació. Com a mínim, s’ha de recobrir el sòl amb terra perquè pugui arrelar-hi la vegetació. Sobre això, les mateixes fonts de la Conselleria consultades admeten que no han aplicat aquest article. Apunten, però, que l’esperit de la norma és que l’explotador de la pedrera “perdi els avals”, i això es pot desenvolupar de dues maneres. Per una part, es pot donar que l’empresa vulgui expropiar un veí –i, de fet, el Govern ho ha aturat en una ocasió i ho ha guanyat en un contenciós. L’altra opció és que l’administració pública “forci” una restauració si l’explotador de la pedrera s’hi nega. En aquest cas, l’objectiu no és expropiar els terrenys perquè canviïn de titular, sinó que es faci ús de la llei d’expropiacions per ocupar la zona mentre s’aplica un pla de restauració.