Sánchez descarta una alternativa a l'estat d'alarma perquè creu que donaria massa poder a les comunitats

MadridNi un pas enrere, ni un obrir la porta, ni cap voluntat de diàleg amb socis i oposició. Tot i la pressió creixent tant del PP com també de partits com el PNB, Ciutadans, el PDECat, Més País, Compromís i el BNG -i de governs autonòmics com el basc, el gallec, l'andalús i el murcià; i en part el català, tot i que JxCat ho ha demanat i ERC aquests dies no té presència al Congrés perquè té tot el grup en quarantena per un contacte estret de coronavirus-, el president espanyol, Pedro Sánchez, no ha presentat aquest dimecres al Congrés cap escenari diferent per sortir de l'estat d'alarma a partir del 9 de maig. La Moncloa referma que no té intenció de prorrogar aquesta mesura excepcional i que amb la "cogovernança" i les eines actuals que tenen les comunitats autònomes n'hi ha prou per respondre a la pandèmia d'aquí un mes.

Però Sánchez sí que ha fet un pas més enllà i per primera vegada ha explicat de viva veu el perquè del seu no constant a buscar un pla B a l'estat d'alarma tot i que fa un any la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va assegurar que ja l'estaven estudiant. Al seu parer, si s'aprovés una legislació alternativa s'estaria donant massa poder a les comunitats. "Aquest govern no pot posar en mans de les comunitats una sèrie de restriccions en les llibertats i drets fonamentals sense cap tipus de control judicial; no podem", ha dit en resposta al portaveu del PDECat, Ferran Bel, que li ha preguntat què passaria després del 9 de maig.

El president espanyol ha apuntat que l'aprovació de la proposició de llei que proposa el PP suposaria un "retrocés en la qualitat democràtica". Traient pit de la seva gestió -cosa que ha fet durant tota la compareixença, sense un bri d'autocrítica-, ha assenyalat que, a diferència del govern espanyol, molts executius autonòmics gairebé no han "retut comptes" per l'estat d'alarma i la gestió de la pandèmia. "Si veiessin el que fan les seves comunitats... quina comparació!", ha exclamat.

Fonts del govern espanyol sostenen que amb la llei actual de mesures especials en matèria de salut pública del 1986 les comunitats ja tenen prou competències per respondre a la pandèmia, i a això cal sumar-hi la decisió del Tribunal Suprem de rebutjar les mesures cautelars que demanava Vox a la Comunitat de Madrid per suspendre el confinament perimetral per Setmana Santa, el que per al govern espanyol suposa una mostra que les decisions del Consell Interterritorial de Salut s'han d'acatar.

Sánchez s'ha trobat amb l'oposició fèrria no només del PP, amb un Pablo Casado que s'ha abonat als crits i a l'insult per criticar la gestió del govern espanyol, però que en canvi ha detallat de forma clara el que seria el "pla B jurídic" a l'estat d'alarma que han tornat a presentar al Congrés. El portaveu del PNB, Aitor Esteban, també ha considerat una "temeritat" retirar l'estat d'alarma sense alternativa, després que el el lehendakari Iñigo Urkullu demanés dilluns una pròrroga. Fonts del PP creuen que durant el debat d'aquest dimecres a l'hemicicle, en què Sánchez havia de retre comptes per últim cop de l'estat d'alarma, s'ha demostrat que hi havia una majoria per buscar un pla alternatiu. Per això insisteixen que, si s'aprovés la seva iniciativa de forma exprés, encara sobrarien deu dies fins al 9 de maig.

En concret, la iniciativa del PP recull les recomanacions que va fer el Consell d'Estat al govern espanyol de desenvolupar la llei del 1986, que l'estiu passat ja va ser la que van fer servir les comunitats per aprovar confinaments perimetrals que no fossin de tot el seu territori. El problema d'aquesta llei és que la responsabilitat descansa en els tribunals. Els Tribunals Superiors de Justícia de cada comunitat són els que decideixen sobre si es pot aplicar o no la restricció, el que per a Esteban genera un "greuge" entre comunitats i una forta "inseguretat jurídica".

Calvo, en aquest sentit, ha defensat que la major part del pes recaigui sobre les comunitats després de la fi de l'estat d'alarma, mentre que la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha demanat la centralització per part de la Moncloa per evitar que el futur sigui un guirigall.

Les vacunes de Janssen, paralitzades

D'altra banda, el president espanyol segueix fiant-ho tot a la campanya de vacunació. Ha sorprès de bon matí quan ha promès que Espanya compliria el calendari amb què es va comprometre la setmana passada tot i la paràlisi de les vacunes de Janssen, que han arribat ja a l'Estat aquest dimecres però que no es poden començar a fer servir fins que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) es pronunciï després de l'alerta als Estats Units.

Fonts de l'executiu han detallat que el president espanyol ja sabia amb antelació, gràcies a un missatge que ha rebut de la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que Brussel·les estava a punt de tancar l'avançament de 50 milions de dosis de Pfizer per suplir els problemes amb AstraZeneca i Janssen. "El president s'ha posat molt content", han assenyalat les mateixes fonts.

Sánchez, de fet, ha detallat que el calendari de vacunació previst és fins i tot "conservador" i ha mantingut que arribaran 38 milions de dosis aquest trimestre -5,7 milions havien de ser de Janssen- i 47 milions el tercer trimestre amb el compromís de l'arribada de l'alemanya Curevac.

El president espanyol ha fet una crida a "no relaxar-se" davant la perspectiva d'una possible quarta onada del coronavirus, però ha puntualitzat que ara mateix "les circumstàncies són diferents" de fa sis mesos, quan es va aprovar l'últim estat d'alarma. "És evident que tenim més instruments i que l'acceleració de la vacunació permet més resistència a la pandèmia, però no podem abaixar la guàrdia", ha assenyalat.

Crítiques de l'oposició

El cap de l'oposició, Pablo Casado, ha respost amb una allau d'insults. Ha dit que el president espanyol peca "d'arrogància", "desvergonyiment" i l'ha acusat de "mentir" i de "presumir" de mesures buides. El líder del PP ha criticat que no hi hagi un pla B a l'estat d'alarma. "On es creu que és?", s'ha preguntat, i ha considerat un "insult" la intervenció de Sánchez al Congrés. "Fins aquí hem arribat, senyor Sánchez", ha assenyalat indignat, i li ha preguntat si "no li cau la cara de vergonya per l'arrogància, l'insult als morts, als espanyols i als aturats". "Tingui respecte a aquesta cambra i no tant de desvergonyiment", ha afegit, i finalment ha lamentat que el PP ja porta "dotze compareixences aguantant la xuleria" del govern de coalició.

La situació del PP és força paradoxal perquè tant ha criticat l'estat d'alarma com ara sembla que el defensi, tot i que Casado no ho diu amb claredat. De fet, qui demana amb més vehemència la fi d'aquesta mesura constitucional és el líder de Vox, Santiago Abascal. El que segur que sí que es prorrogarà seran les mesures vinculades al lloguer i a aturar els desnonaments de les persones més vulnerables durant tres mesos. És l'únic anunci que ha fet Sánchez durant tota la seva intervenció, en què ha tornat a presentar el pla de recuperació, com ja va fer dimarts a la Moncloa.

Durant el debat destaca l'absència del grup d'ERC al complet, per un contacte estret de coronavirus. Tots els diputats, incloent-hi el seu portaveu, Gabriel Rufián, estan en quarantena des de divendres.