Els pèl·lets ja són al 60% de les platges de les Balears

PalmaMés de la meitat de les platges de les Balears, entre un 60% i un 70% segons les fonts, tenen concentracions significatives de pèl·lets o petits plàstics industrials, que en alguns casos poden arribar a ser de 2.000 bolletes per metre quadrat. Aquest és el resultat d’anys d’investigació de diverses entitats conservacionistes, liderades per l’ONG tarragonina Good Karma, que a més disposa a les Illes de col·laboracions regulars per part de Per la mar viva a Menorca i Save the Med a Mallorca. Segons les entitats que van documentant els impactes d’aquests materials plàstics al litoral, Eivissa i Formentera no s’han lliurat tampoc de la seva presència, però les organitzacions assenyalen que encara no s’ha fet prou feina per generar dades a les Pitiüses, tot i que ja n’han trobat a Formentera, segons assegura a l’ARA Balears el portaveu de Goog Karma, Jordi Oliva.

Aquests materials, que arriben al medi natural sense cap control, han tornat a l’actualitat per la pèrdua de la càrrega d’un vaixell davant de les costes de Portugal, un accident que ha omplert de pèl·lets alguns punts del litoral gallec. Es tracta de petits polímers que són la base per fabricar el plàstic, i que tenen les seves propietats. “Una durabilitat enorme i un gran impacte sobre el medi ambient, on està prohibit abocar-lo”, recorda el portaveu de Good Karma. Aquesta organització va néixer a Tarragona, on es concentra un important nucli d’empreses químiques i ha anat identificant abocaments al riu Francolí que acaben a la mar i que umplen principalment la platja de la Pineda, però que també inicien un viatge per la Mediterrània fins a les costes de les Illes.

Tant a Mallorca com a Menorca, on s’ha fet més feina per documentar la presència de pèl·lets, hi ha coincidència a assenyalar que la presència arriba al 80% del litoral. “Podem afirmar sense por a equivocar-nos que al 80% de les platges de Mallorca aquests materials hi estan presents, evidentment, de manera desigual. Depèn de factors com el vent i la seva orientació, però gairebé totes les campanyes que feim permeten recollir pèl·lets. És un problema molt greu”, diu Sergio Ruiz, de Save the Med. Segons les dades dels estudis que aquesta entitat ha fet, les platges del nord de Mallorca, de Pollença fins a Son Serra de Marina, són les que concentren una presència més gran de pèl·lets de manera regular per la seva orientació. I és especialment significatiu el cas del Port de Sóller que, “a més de la seva orientació cap a la zona d’on provenen els pèl·lets, té una morfologia tancada i, per tant, l’aigua es renova menys”, destaca Ruiz.

Però ni de bon tros la contaminació per pèl·lets es redueix a la costa nord mallorquina i menorquina. “Cala Varques, Cala Domingos, Camp de Mar, Ciutat Jardí, Cala Major o Can Pere Antoni, on, per cert, n’hi ha una alta concentració, són alguns dels molts llocs on hem agafat mostres i hem trobat pèl·lets en quantitats significatives”, conclou el portaveu de Save the Med.

El cas dels pèl·lets que es generen al polígon industrial de Tarragona i que, segons han constatat les entitats conservacionistes arriben a les Balears, ja ocupa dues investigacions oficials. D’una banda, la de la Generalitat de Catalunya, que ha suposat l’obertura d’un expedient a vuit empreses “i que a hores d’ara s’està ampliant a cinc més”, confirma Jordi Oliva, de Good Karma, l’entitat que va presentar la denúncia davant el govern català. El seu escrit inclou, a més del litoral tarragoní, un sol cas de les Balears, el de la platja de Cavalleria a Menorca, per la importància de la seva magnitud.

Les alarmes al voltant d’aquest indret paradisíac del nord de Menorca es varen disparar l’agost de 2020. L’arribada d’unes bolletes de plàstic que avui ja tothom ha après que són conegudes a la indústria com a pèl·lets era un degoteig habitual, i algunes entitats ja ho havien denunciat. Però va ser a l’estiu de 2020, en plena pandèmia, quan surfistes, amants de la mar i particulars posaren el crit en el cel perquè es varen identificar, segons dades de l’ONG Per la mar viva, fins a 6.000 bolletes de plàstic per metre quadrat. “Som persones que estimam el litoral perquè hi feim la vida, i de cop ens vàrem trobar amb una imatge que era com si hagués caigut una nevada de bolletes de plàstic damunt l’arena. Vàrem documentar l’arribada més impactant que mai hem vist”, recorda Carlos Salord, de Per la mar viva.

Durant aquell episodi, els especialistes, coordinats per Salord, varen analitzar amb detall les circumstàncies meteorològiques per poder establir si l’origen eren les indústries químiques de Tarragona. “Va ploure molt aquells dies d’agost a la conca del riu Francolí, i després va bufar cinc dies seguits el mestral. Si et col·loques al port de Tarragona i marques 315 graus, que és el rumb del vent mestral, surts directe a la platja de Cavalleria. Ho vàrem constatar tot, i això ja forma part de les denúncies que es van presentant”, explica Salord.

Segons càlculs de la Unió Europea, la indústria del plàstic tira al medi natural 160.000 tones de pèl·lets sense tractar cada any. “És innegable el seu impacte i, a més, es tracta d’un abocament irregular, prohibit perquè es fa sense control i sense tractament. El primer que hauria de fer la indústria és reduir aquestes xifres i, si això no passa, llavors la responsable és l’administració”, explica Aitana de la Serna, professora de Dret de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. “Ara mateix, l’actuació de la Generalitat i la que acaba d’encetar la Fiscalia de Medi Ambient han d’identificar els responsables i posar en marxa processos de sanció, perquè és l’única manera d’acabar amb aquest impacte”, conclou.

La Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona ha obert diligències per l’impacte que puguin tenir els pèl·lets en el litoral de la zona. Els ecologistes ho tenen clar:“La crisi gallega ha estat tristament útil, i tothom, fins i tot la justícia, es torna a posar les piles”, assegura Jordi Oliva.

Resposta de la indústria

Per la seva banda, el sector químic de Tarragona, sobre el qual se centren totes les mirades, assegura que fa feina per millorar els processos per minimitzar la pèrdua dels pèl·lets que es carreguen i descarreguen al polígon de Tarragona. “Treballam de manera continuada per reduir l’impacte de l’activitat industrial en el territori”, afirma un portaveu de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT). Aquest grup de companyies recorda que s’han adherit als protocols establerts per la iniciativa Operation Clean Sweep (OCS), “un compromís voluntari que recull les millors pràctiques, estàndards, procediments i tècniques per prevenir la pèrdua de pèl·lets”, asseguren. A més, aquestes empreses assenyalen que les companyies no associades i que no estan implicades en els processos de millora precisament poden ser les més contaminants: “La cadena de valor dels pèl·lets és àmplia (producció, manipulació, transport, consum) i moltes activitats no formen part del sector químic i no estan associats a l’AEQT”, afirmen, i intenten posar el focus també en les empreses de la zona que no s’han implicat en processos de mitigació dels impactes.