Penediu-vos, la fi és a prop

Dos homes caminen arrossegant un carretó cadascun, amb cartells que anuncien classes gratuïtes sobre la Bíblia. Sabem que són Testimonis de Jehovà perquè els mateixos cartells remeten a una pàgina web, jw.org, que és la web dels Testimonis de Jehovà. Les sigles JW corresponen a les inicials de les paraules Jehova Witness, que vol dir Testimonis de Jehovà en anglès. En efecte, els Testimonis de Jehovà també ens van arribar d’Amèrica, concretament dels Estats Units d’Amèrica, com la festa de Halloween o les cadenes de menjar ràpid. Quan es despleguen els carretons, es converteixen en petits expositors (també tenen un nom en anglès, però amb “expositors” ens entenem) que es col·loquen a la via pública, preferentment una plaça o una vorera espaiosa, per on passi com més gent millor. El propòsit és fer-se veure, i amb aquesta intenció pengen als expositors altres cartells amb imatges i frases per atreure la gent que passa.

“Gaudeixi la vida per a sempre”, diu un d’aquests cartells, que no veim en aquesta foto d’Isaac Buj, perquè aquí encara no han desplegat els expositors. Tenint en compte que els Testimonis de Jehovà prometen la vida eterna, això de passar gust per a sempre agafa matisos entre interessants i inquietants. Altres cartells d’aquesta organització ens proposen interrogants: “És la Vida obra d’un Creador?”. S’entén que ells pensen que sí, i també estan segurs que Vida i Creador van en majúscules. “Què passa amb el respecte?”, es pregunten també. Se suposa que s’està perdent. Però s’està perdent el respecte, a qui? Si volem aclarir aquestes qüestions, i les que se’ns puguin acudir, estam convidats a acostar-nos als expositors, darrere els quals hi haurà els dos homes de la foto, i segurament alguna altra persona més. Us atendran, us donaran fulletons i materials impresos, faran tertúlia amb vosaltres sobre temes pietosos, us convidaran a entrar a la seva ja esmentada pàgina web i us convidaran, no cal dir-ho, a assistir a les reunions en alguns dels seus Salons del Regne, que és com es coneixen els locals on es reuneixen. Tot això ho faran en castellà, perquè, juntament amb les transfusions de sang, la política i les festes d’aniversari, els Testimonis de Jehovà es veu que tenen prohibida la llengua catalana. Potser la troben pagana, que rima amb catalana. Sobre la prohibició de fer política, cal dir que afecta fins i tot el dret a vot: els Testimonis de Jehovà no voten, i això explica que mai sentirem un polític fent-los promeses, com sí que fan amb els autònoms.

Religió o secta

Hi ha una controvèrsia interminable en relació amb els Testimonis de Jehovà, sobre si són una religió o una secta, sobre què és una religió i què és una secta, etcètera. A l’estat espanyol, l’organització dels Testimonis de Jehovà està reconeguda com a confessió religiosa d’ençà de l’any 1971, i això l’equipara legalment amb les religions tradicionals com el catolicisme, el judaisme o l’islam. Els Testimonis de Jehovà, a més, tenen o van tenir un patrocinador, com les escuderies de Fórmula 1: ni més ni menys que John Willard Marriott, Bill Marriott per als amics, un home nascut l’any 1900 a Utah, mormó de pedra picada i fundador dels hotels JW Marriott, encara avui una de les cadenes d’hotels de luxe més importants del planeta Terra. És per aquest motiu que sempre hi ha un exemplar de la Bíblia a les habitacions dels hotels d’aquesta marca, i d’altres marques que han volgut imitar-los. El senyor Bill Marriott va haver de resoldre la contradicció de despatxar alcohol als bars dels seus hotels, però es veu que va rebre una il·luminació que l’autoritzava expressament per fer-ho.

Més enllà, però, de les preguntes que se solen suscitar sobre els Testimonis de Jehovà i altres muntatges religiosos o pseudoreligiosos, el que ens hem de preguntar és si aquestes persones que apareixen a la foto, que despleguen una paradeta i s’ofereixen a fer classes gratuïtes de la Bíblia, no tindran raó. Al cap i a la fi, les senyes de la proximitat de la fi del món (bèsties de diversos caps, plogudes de foc, persones sobtadament posseïdes per esperits malèvols) es multipliquen cada dia davant dels nostres ulls. Ens queden pocs consols, com sabia aquell jueu de la pel·lícula La vida de Brian, a qui havien condemnat a morir lapidat per haver dit a la seva dona que el bacallà que havia cuinat era digne de ser menjat per Jehovà. Sort en va tenir que el públic, format per dones amb barbes postisses, va acabar apedregant l’oficial romà que dirigia l’execució.