El penya-segat del Port de Maó: l’amenaça que ve de dalt

MaóAl port de Maó tornen a mirar cap amunt. El penya-segat que hi guaita des de dalt de la ciutat, al llarg dels seus sis quilòmetres de recorregut, torna a amenaçar la seguretat de desenes de negocis. Com diu el batle, l’abís, un dels “emblemes” de la ciutat, és també des de fa dues dècades un dels seus “problemes més seriosos”.

El despreniment de dues roques de grans dimensions sorprengué fa dues setmanes alguns locals de restauració del moll de Ponent del port de Maó. Una d’elles, de dos metres i 200 quilos, arribà a impactar i foradà el sostre d’un dels cafès més emblemàtics, el Baixamar. L’altra va caure damunt la paret lateral, però no arribà a col·lidir. La pizzeria i el restaurant dels voltants tampoc no van poder obrir fins que els bombers no acabaren de retirar les roques i descartar el perill de més despreniments. Pocs dies després, una altra roca amenaçà també de caure, però una inspecció contractada per un particular va permetre advertir del perill a temps. Es va acordonar la zona i va ser necessari tancar fins a cinc locals.

Feia uns anys que el port de Maó no patia ensurts d’aquest tipus, d’altra banda habituals al llarg de les dues darreres dècades. Eren tan poc usuals que també l’Administració havia deixat de reunir-se i d’incloure en els pressupostos públics partides de doblers destinades a consolidar els trams de més risc potencial i impulsar-ne les actuacions pertinents.

El PP i Ara Maó, des de l’oposició, han aprofitat el darrer ple per donar la màxima urgència a l’Ajuntament per tal que faci les obres de reparació i manteniment que siguin necessàries. Per unanimitat, s’ha acordat fins i tot demanar al Govern que ressusciti el consorci participat entre diverses administracions que es va constituir el 2003 per fer front a les actuacions que garantissin la seguretat al port i que quantificà la inversió necessària en 20,4 milions d’euros.

Manca de finançament

Tot plegat ha servit per reactivar el consorci que, amb els dubtes sobre la titularitat d’alguns dels trams, havia deixat de reunir-se des de 2009, ara fa 15 anys. De fet, la darrera gran obra, de poc més de mig milió, s’executà el 2018 a la costa de les Voltes. Des de llavors, hi ha dos projectes redactats per consolidar el penya-segat a la zona d’Hisenda i del moll de Llevant que són al calaix des de fa anys per manca de finançament.

El 2019, abans de la pandèmia, es pactà amb Autoritat Portuària una inversió de 3,3 milions als voltants de la costa del Muret i Sant Francesc, que finalment no s’ha pogut dur a terme per qüestions jurídiques, ja que part de la titularitat recau també dins propietats privades. Fa dos anys, l’Ajuntament reservà 351.000 euros del seu pressupost per netejar i mantenir tota la zona del penya-segat, de llevant a ponent, però els serveis jurídics també aturaren la intervenció en advertir l’equip de govern que no tots els trams són de competència municipal. Ara, però, s’espera l’arribada de 462.812 euros de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) per impulsar-ne una actuació. De fet, la inoperativitat del consorci ha empès l’Ajuntament a actuar en solitari al llarg dels darrers anys.

L’associació que representa la quinzena de bars i restaurants del moll de Ponent també ha patit la mateixa paràlisi que l’Administració. Omar Carballo, qui la presideix, demana que es renovi i que els empresaris ara més afectats en prenguin el relleu. Ell, recorda, en va patir més les conseqüències arran dels despreniments de 2012, que afectaren l’entorn del ‘Pasarela’, devora el parc Rochina i davant l’estació marítima, “però ara aquí està ja tot consolidat”. El problema, apunta, va ser bastant sagnant per molts de locals, “que van haver de tancar durant més d’un any i ja no van aixecar el cap”.

L’entitat es va crear fa uns 15 anys, quan els empresaris s’organitzaren per fer front conjuntament a les conseqüències que els havia ocasionat la crisi econòmica de finals de la primera dècada del segle. “La majoria dels negocis estaven per traspassar i ens havíem de moure per tal de revifar l’activitat i l’atractiu del port”, recorda. Poc abans de la pandèmia, el problema a vèncer va ser la intenció de l’Ajuntament i de l’Autoritat Portuària d’establir un únic sentit de circulació al port i, ara, torna el fantasma del penya-segat.

“Els més afectats diuen de reunir-nos amb l’Ajuntament. Feia temps que no passava res, però és clar que alguna cosa s’ha de fer per evitar ensurts i garantir de bell nou la viabilitat dels negocis”, apunta Carballo.

Un d’aquests afectats, el propietari de la pizzeria Casanova, urgeix l’Administració a prendre mesures. “Les roques caigudes aquesta vegada tampoc no han afectat gaire el meu negoci, perquè tot just em van obligar a obrir més tard diumenge, però és clar que s’han de prendre mesures”, afirma Carmine, titular de la pizzeria. Ja s’ha mobilitzat per contactar amb altres veïns i propietaris i demanar una reunió “amb l’Ajuntament o el consorci. Anys enrere van posar una malla d’acer, però no basta. Hi ha un perill i no hem d’esperar que passi una desgràcia per actuar, com a València”.

José Parrado, que gestiona el Cafè Baixamar, el més afectat aquesta vegada pels despreniments, està d’acord d’exigir mesures a l’Administració, però comparteix el temor d’altres empresaris que la necessitat de consolidar el penya-segat pugui obligar-los a tancar temporalment els seus negocis. “És el que no volem, perquè necessitam continuar oberts”, diu.

Parrado fa any i mig que duu el Baixamar al port, “però mai no havia estat conscient del problema que hi ha. Fins que no han caigut les roques no m’he adonat que el penya-segat està fet un oi i cal actuar-hi amb urgència”. Per sort, en el seu cas, el propietari de l’immoble l’ha ajudat a fer-se càrrec de la reparació del sostre i la paret danyada. “Esper que ja sigui el darrer ensurt, per al bé de tots”.