Una pèrdua de visió que afecta menors de 30 anys
La malaltia de Stargardt, d’origen genètic, impossibilita llegir o apreciar els detalls
BarcelonaAls 23 anys, l’Helena Vidal portava ulleres per corregir la miopia. Res li podia fer pensar, però, que perdria el 80% de la visió en menys d’un any. “Se’m barrejaven les lletres quan llegia i hi veia borrós. En una revisió mèdica de la feina no vaig ser capaç de distingir els números que m’ensenyaven i poc després em van diagnosticar la malaltia de Stargardt”, explica la jove. Com ella, els afectats per aquesta malaltia minoritària d’origen genètic perden agudesa per apreciar detalls i tenen serioses dificultats per fer activitats quotidianes com ara llegir o, fins i tot, per reconèixer les cares.
La malaltia de Stargardt provoca la pèrdua de visió central a una de cada 4.000 persones. No es manifesta des del naixement, sinó que es presenta entre la primera i la tercera dècada vital. “Un defecte genètic fa que les cèl·lules de la màcula -l’àrea de la retina especialitzada en captar els detalls- no siguin capaces d’eliminar la brossa que generen i morin. Els pacients tenen la sensació de tenir un obstacle permanent als ulls, tenen una taca al centre que els entorpeix la visió”, descriu Jordi Monés, retinòleg i director de l’Institut de la Màcula, centre de referència a l’Estat per a patologies que afecten la retina.
“Jo encara no tinc taques als ulls, però em costa reconèixer cares i he de recórrer a gestos i veus per identificar la gent”, assenyala l’Helena, que ara té 25 anys i treballa en un banc. Cada dia esdevé un repte, per a ella, tant a la feina com al carrer, però se sent molt acompanyada pel seu entorn. “Al principi el diagnòstic se’m va fer costa amunt i no l’hi volia explicar a ningú. Em sentia avergonyida quan anava a un restaurant i era incapaç de llegir la carta, sobretot si hi havia poca llum. Ara ho tinc assumit, i quan no puc veure les lletres, els amics me la llegeixen”, conclou. Encara que la visió perifèrica dels afectats funciona i no presenten ceguesa total, la malaltia té uns efectes negatius psicològics i emocionals.
Protagonistes de ‘La Marató’
Es calcula que al món un 7% de la població pateix una malaltia minoritària, és a dir, una patologia que té una incidència de menys de cinc casos per cada 10.000 habitants. A Catalunya, mig milió de persones s’enfronten a una d’aquestes 7.000 malalties, mentre que a l’Estat la xifra voreja els tres milions. Són afeccions que, segons la Societat Espanyola de Neurologia, provoquen que un de cada dos pacients presenti discapacitats motores, sensorials o intel·lectuals greus. Justament aquest any, La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio dedicarà el programa a recaptar fons per a aquestes malalties.