Pere Llull i Fullana, l’últim batle republicà d’Algaida

PalmaPere Llull i Fullana va néixer a Algaida el 20 de maig de 1908. Era fill de Pere Llull Mudoy i Margalida Fullana Pizà. Es va casar amb Francisca Miralles. Junts tenien botiga i negoci de productes agrícoles. No varen ser a temps de tenir fills.

Diuen d’ell que era un home amb unes fermes idees d’esquerres i militant d’Esquerra Republicana. A principi de març de l’any 1936, va ser nomenat regidor d’Hisenda de l’Ajuntament d’Algaida. El mateix any, el 25 de juny, era nomenat batle de la població.

El darrer ofici que Llull va signar com a màxima autoritat del poble va ser el mateix dia del cop d’estat, el 18 de juliol. Un escrit en el qual va ordenar a la fàbrica d’electricitat d’Algaida que no aturàs la corrent elèctrica fins a nova ordre, a causa de la necessitat d’estar comunicats amb el Govern.

No va ser batle gaire temps més; tot i no estar destituït, dia 16 d’agost va ser detingut i, poques hores després, assassinat al cementiri de Son Coletes, a Manacor.

La detenció

S’explica que en aquells dies els falangistes de la població “anaven bojos” per detenir i matar els que ells consideraven l’enemic: els rojos. Tant va ser així que el mateix dia que era detingut el batle Llull ho varen ser també un centenar de veïns més de la població. Varen ser traslladats a les dependències municipals, que eren a la vegada ajuntament i presó. Allà van estar custodiats per falangistes, però també per la Guàrdia Civil.

Entre els detinguts s’hi trobaven també el seu propi pare, Pere Llull i el seu germà Antoni.

Al llarg del vespre, els falangistes varen començar a amollar detinguts, tots excepte nou, entre els quals es trobaven els tres homes de la família Llull, els Tirons. Ja de matinada, els homes varen ser conduïts a matar a Son Coletes.

L’assassinat

Els testimonis orals d’aquells fets, sempre han relatat que els nou algaidins duits a matar a Manacor havien estat cremats vius i llençats en una fossa. De fet, i segons explica el seu nebot, Rafel Antich, hores més tard de l’assassinat, un falangista de Santa Eugènia deia per Algaida que aquella nit havien cremat amb benzina i vius els tres homes de la família Llull, els Tirons. Un altre testimoni dels esgarrifosos fets mantenia la mateixa versió.

Tot i aquests testimonis, als quals s’ha donat credibilitat des d’aleshores, aquesta versió dels fets no sembla ja tan clara. Ara fa un any, el 4 de juliol del 2021, i contra tot pronòstic, les restes mortals de Pere Llull i Fullana eren identificades d’entre tots els cossos recuperats de la fossa de Son Coletes, en el marc del tercer Pla de Fosses impulsat pel Govern balear. Les proves d’ADN van confirmar que un cadàver amb un tret al dit i un o dos al cap corresponia al darrer batle republicà d’Algaida.

El record

La família Llull, a diferència de moltes altres, mai va amagar el que havia passat. De fet, i segons explica Rafel Antich, a casa de la seva padrina, sempre hi va haver un fotomuntatge a l’entrada amb fotografies dels germans Pere i Antoni. I més enllà d’això, ni la mare ni la germana dels assassinats varen tenir mai por d’enfrontar-se als falangistes del poble. Per increïble que pugui semblar, i segurament perquè ja poc tenien a perdre, mai van mostrar la seva por, si és que en tenien.

D’aquells temps, també s’explica que als pobles s’anava a fer vetllada en determinades cases. Una d’aquestes cases, a Algaida, era la de la viuda i mare dels tres Tirons, els dos Peres i n’Antoni. Allà s’hi reunien persones properes ideològicament i mai es va amagar la història ni es va deixar de parlar d’ells.

Però si elles mai varen deixar que la por les fes recular, hi va haver qui durant tota la vida els ho va fer pagar. Sense anar més lluny, quan va morir la mare i dona dels Tirons, na Margalida, el rector de la població, Sebastià Guasp, va impedir que fos enterrada a l’espai consagrat del cementiri. “Veges com era la caritat cristiana”, diu en to irònic Rafel Antich.

Els reconeixements

Diumenge, 26 de juny, el ple de l’Ajuntament d’Algaida ha nomenat Pere Llull i Fullana Fill Il·lustre de la població.

Abans, el 17 de setembre de 2018, el Consell de Mallorca ja li havia retut homenatge amb la col·locació d’una Pedra de la Memòria, Stolpersteine, de l’artista alemany Gunter Demnig. Es tracta d’una pedra platejada que el recorda com a víctima del franquisme, instal·lada just davant de l’Ajuntament d’Algaida.

Tot i l’alegria immensa de la família per aquests reconeixements, per a Rafel Antich arriben tard, sobretot perquè part de la família ja no hi és per veure-ho i compartir aquests homenatges. No hi són, ni els han pogut veure, la mare de Pere Llull, Margalida Fullana, ni la germana, na Maria. Dones que mai varen deixar de plorar-los i pensar-los.

Avui, però, tots tres descansen en el mateix nínxol del cementiri d’Algaida. Ho fan des de fa un any, quan es va poder identificar el cos del darrer batle republicà del poble i la família ho va disposar així.