En perill el cel més fosc i nítid del planeta

GinebraL’atmosfera és la nostra finestra a l’Univers. Per poder veure-hi amb claredat ha de romandre impol·luta. És, precisament, al desert d’Atacama, a Xile, on trobem el cel més net, sec i estable del planeta. Això fa que sigui un emplaçament excepcional per realitzar observacions astronòmiques. No és casualitat que els telescopis més grans i potents del planeta es trobin localitzats en diversos indrets d'aquesta regió del país sud-americà.

No obstant això, la transparència dels cels xilens es podria veure amenaçada per la construcció d’un centre industrial de grans dimensions a pocs quilòmetres de l’Observatori Paranal. La comunitat astronòmica s’ha posat en alerta perquè veu perillar la qualitat de les futures observacions astronòmiques. "Les emissions de pols durant la construcció així com l’increment en les turbulències atmosfèriques i, sobretot, la contaminació lumínica, tindran un impacte irreparable", alerta Xavier Barcons, director general de l’Observatori Europeu Austral (ESO).

Veure les estrelles, missió (gairebé) impossible: Espanya, entre els països amb més contaminació lumínica

Un megaprojecte energètic

El projecte industrial sota el punt de mira és impulsat per AES Andes, una empresa dedicada a la producció i distribució d’energia elèctrica, subsidiària de l’empresa nord-americana AES Corporation. El projecte, que rep el nom d’Inna, preveu construir extenses xarxes de plaques fotovoltaiques així com molins de vent dedicats a la producció d’hidrogen a gran escala. Aquesta fàbrica se situaria a una distància d’entre cinc i onze quilòmetres de l’Observatori Paranal i tindria una extensió de més de 3.000 hectàrees, comparable a la superfície d’una ciutat com Vic. "Sembla evident que un complex industrial d’aquestes dimensions l'afectaria molt negativament a causa de la contaminació lumínica. La foscor del cel nocturn d’Atacama permet observar els objectes més dèbils de l’Univers", declara a SMC Espanya Romano Corradi, director del Gran Telescopi de les Canàries.

L’observatori més important del planeta

Localitzat a més de 2.600 metres sobre el nivell del mar, l’Observatori Paranal és propietat de l’ESO. Forma part de la quinzena d’observatoris repartits per la geografia xilena i allotja alguns dels telescopis més valuosos del món, el Very Large Telescope (VLT), que consisteix en quatre telescopis de 8,2 metres de diàmetre. "L’Observatori Paranal és, avui dia, el més important del món. No hi ha cap altre observatori que disposi de quatre telescopis de vuit metres", comenta a SMC Espanya David Galadí Enriquez, professor del departament de física de la Universitat de Còrdova.

Aquest observatori ha esdevingut una peça clau per determinar l’expansió accelerada de l’Univers així com per obtenir la primera imatge d’un exoplaneta, l’any 2004. També va tenir un paper fonamental en les investigacions sobre forats negres supermassius que van donar lloc al premi Nobel de física de l’any 2020.

La foscor, essencial en les observacions de precisió

La foscor és essencial per realitzar observacions astronòmiques de precisió des de la superfície de la Terra. Al nostre planeta trobem tres indrets que reuneixen les característiques idònies per instal·lar-hi grans observatoris. Al desert d’Atacama s’hi afegeixen les illes de Hawaii: gràcies a la seva localització al bell mig de l’oceà Pacífic, gaudeixen d’una atmosfera neta i estable a causa dels corrents d’aire que viatgen durant milers de quilòmetres sense trobar obstacles. I també a les Canàries, on els vents de l’Atlàntic arriben sense turbulències que pertorbin les observacions. "És primordial protegir indrets tan importants com el Paranal, així com els d’altres grans observatoris", explica Corradi. Per realitzar observacions més precises l’única alternativa és dur-les a terme des de l’espai, on l’atmosfera deixa de produir pertorbacions.

El Parc d'Aigüestortes controlarà la contaminació lumínica per complir els estàndards de la Unesco

En el cas de les Canàries, per preservar la qualitat del cel l’any 1992 es va crear l’Oficina Tècnica per la Protecció de la Qualitat del Cel, que vetlla per aplicar la llei de qualitat del cel i mantenir sota control la contaminació lumínica al voltant dels observatoris astronòmics de l'arxipèlag. "Aquesta llei ens dona certa protecció legal, però no ens permet abaixar la guàrdia. Fem seguiments constants de l’evolució de la il·luminació artificial nocturna en exteriors", comenta Corradi, que afegeix que "en altres llocs del món aquesta legislació no existeix o no és tan estricta".

A Catalunya, les regions més fosques les trobem a les comarques de l’Alt Pirineu, així com a la serralada del Montsec, entre les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça. És aquí on hi ha justament el Parc Astronòmic del Montsec, un centre de recerca, formació i divulgació de la ciència i l’astronomia obert al públic.

El megaprojecte industrial està actualment en mans del govern xilè per avaluar-ne l’impacte ambiental. Les conclusions d’aquesta avaluació determinaran el futur de projectes com l’Extreme Large Telescope (ELT), encara en construcció i que començarà a operar previsiblement al final d’aquesta dècada. El que serà el telescopi més gran del món permetrà observar planetes semblants a la Terra en altres sistemes solars amb un nivell de detall sense precedents i podria trobar les primeres evidències de vida extraterrestre. Només disposar d’un cel impol·lut farà possible aconseguir-ho.