El projecte Voltor Negre treballa per cuidar i conservar aquesta espècie amb la finalitat que la població de Mallorca s'autoreguli. Aquesta feina es desenvolupa conjuntament amb la Fundació Vida Silvestre Mediterrània i la Fundació General de la Universitat d'Alcalà, i està finançada per la Fundació Biodiversitat, el Ministeri de Transició Ecològica i amb fons Next Generation.
Ciència i medi ambient
Els perills per als voltors negres a Mallorca: "Nosaltres som un depredador per a ells"
La massificació, l'abandonament de l'activitat agrícola i ramadera i la intoxicació de plom són algunes de les principals amenaces
20/02/2025
Un dels perills per al voltor negre a Mallorca és la massificació dels seus hàbitats. A la Serra de Tramuntana, una de les zones on aquesta espècie cria "hi ha gent a tots els cims cada cap de setmana", exposa el coordinador del projecte Voltor Negre de la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània (FVSM), Pep Tàpia. "Si hi ha algú, no passa res. El problema és la molèstia repetida, perquè el voltor percep la zona com a no segura i ja no torna. Nosaltres som un depredador per a ells", diu.
Per això, la fundació fa una crida a excursionistes i visitants perquè respectin les zones d'exclusió del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de la Serra. "Si no ho fan, el voltor abandona el niu i el pollet mor", subratlla. A més, aquest problema "passa a tots els rapinyaires".
El voltor negre té por als humans perquè durant molts anys se l'ha perseguit. Entre els anys 60 i 70 els mataven perquè "es pensava que era un animal dolent i perjudicial per al pagès", explica Tàpia. "Encara duen això a dins", afegeix. Tant se'ls caçava com se'ls enverinava. Per sort, ja fa "tres o quatre anys que això no passa". Una de les causes és el canvi normatiu. "Abans només es considerava una infracció administrativa i es posava una multa, però ho varen passar a delicte penal i s'ha notat molt la diferència", diu el coordinador.
Un altre perill per al voltor negre a Mallorca és la pèrdua del seu hàbitat a causa de l'abandonament del camp. "Les possessions de tota la vida es transformen en agroturismes i s'abandona l'agricultura i la ramaderia, d'on s'alimenta el voltor", lamenta.
Cal afegir-hi la intoxicació amb plom. "Els voltors s'alimenten de cabres mortes, entre altres animals i la munició que s'empra per caçar-les està feta amb plom, un material que s'esmicola en impactar amb els ossos de la cabra. Quan el voltor es menja la carn, s'empassa els bocinets i s'enverina", comenta Tàpia. De fet, un dels projectes de la fundació té com a objectiu reduir la quantitat de plom que s'empra a la caça, ja que existeixen projectils alternatius lliures d'aquest material.
Als voltors negres que moren per intoxicació de plom s'hi sumen els que ho fan per impactes amb el cablejat elèctric. I "només es troba un 10% dels que moren per aquesta causa", lamenta Tàpia, i apunta que de tant en tant algun voltor negre xoca amb una aeronau.
Malgrat els problemes, Tàpia considera que la població de voltor negre a Mallorca s'ha recuperat bastant bé. Actualment, hi ha entre 350 i 400 voltors a l'illa, entre els quals es troben 50 parelles que crien entre 34 i 35 pollets cada any, ja que només ponen un ou cada una i algunes no crien anualment. "Si ho comparam respecte de fa 30 anys quan només hi havia un poll a l'any estam bé, però encara no estam fora de perill", conclou.
El projecte Voltor Negre
