El periodisme contra els discursos d'odi centra l''Anuari Mèdia.cat'

BarcelonaEl nou mandat de Trump, els resultats de les eleccions alemanyes i la decisió de Meta de prescindir dels verificadors de dades en les seves xarxes són només tres exemples de com el 2025 viu immers en els discursos d'odi i el creixement de l'extrema dreta, una tendència que fa anys que es gesta. El paper que juga el periodisme en aquest context és un dels temes que ocupa el nou Anuari Mèdia.cat, publicat aquest dimarts. L'informe, editat des del 2011 pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, recopila anàlisis i reportatges que tracten qüestions com la desinformació durant la cobertura de la DANA, la censura, la precarietat de la professió –que afecta especialment les generacions més joves– i l'absència de diversitat a les redaccions.

Per a Enric Borràs, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils i subdirector de l'ARA, l'anuari és un espai per reflexionar de manera pública sobre l'ofici de periodista, una acció que és difícil de dur a terme en la voràgine del dia a dia. Del nou exemplar, Borràs destaca especialment el mapa sobre la censura referent al 2024. Aquesta eina permet constatar que el 28,5% dels incidents contra el dret a la informació i la llibertat d’expressió els va causar l’extrema dreta. "L’extrema dreta també fa servir les eines dels mitjans de comunicació per escampar desinformació i el seu discurs. Ho fa des de les capçaleres consolidades, arrossegant la narrativa de mitjans establerts, però també ho fa obrint els seus propis portals", assenyala en el pròleg de l'anuari. Un altre dels causants habituals de la censura són els cossos policials, responsables del 26% dels casos. El mapa també assenyala que hi va haver dues situacions del 2024 que van propiciar retallades de la llibertat d'expressió i el dret a la informació: l’existència d’ajuntaments governats per l’extrema dreta i la dreta i la cobertura de la DANA al País Valencià.

Actitud combativa

Carme Verdoy Torra, coordinadora de l'anuari, fa una crida a ser conscients dels perills que amenacen el periodisme. "És més necessari que mai no mirar cap a una altra banda, fugir dels titulars fàcils i apostar per un periodisme que ens permeti entendre un món complex. Però no és senzill fer-ho en un moment en què tenim l’atenció fragmentada, ens hem habituat a l’scroll infinit i els mitjans de comunicació travessen diverses crisis: de model de negoci i finançament, de posicionament a les xarxes socials i també de pèrdua de rellevància a l’hora d’informar-se", remarca. En aquest sentit, reclama que es defensi un periodisme rigorós que s'allunyi dels pseudomitjans. De fet, l'anuari s'endinsa en aquest tema analitzant si el digital Crónica Global seguia estratègies de polarització i ridiculització de l'adversari quan el dirigia Cristina Farrés, actual directora de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

L'anuari d'aquest any també posa l'accent en qüestions de gènere –com ara les violències masclistes que pateixen les periodistes i els aprenentatges que es poden extreure de la cobertura mediàtica que s'ha fet del cas de Gisèle Pelicot– i de classe –com ara la representació de les minories als mitjans.