Els perquès de l'èxit de les neofestes a Mallorca: "S'allunyen de la religió i reivindiquen els drets socials"

PalmaL'auge de les neofestes en els darrers anys els ha impulsat a ser un dels elements festius amb més fama a Mallorca. Des del cap de bou de Talapi (sa Pobla), passant pel Much (Sineu), Santa Praxedis (Petra) i la Quica (Felanitx), aquestes festes s'han convertit en un espai de reivindicació, allunyat dels elements religiosos i pensat, organitzat i gestionat pels més joves. Aquest dilluns (a l'espai SUS Cultura a les 19 h) es presenta un atles de les neofestes a Mallorca dirigit als més petits amb l'objectiu de convertir-les en un espai intergeneracional i aconseguir que els infants les coneguin i en puguin gaudir.

El 'boom' de les neofestes

El llibre, amb text de Mateu Fiol i il·lustracions de Roberto Campillo, surt de la feina feta durant un Treball de Final de Grau en el qual Fiol volia saber-ne el grau de coneixement i participació dels més petits. Després d'observar uns resultats que per a ell eren "negatius" es varen posar en marxa per crear aquest atles i aportar aquests nous elements de la cultura popular mallorquina a les noves generacions. Cada neofesta té el seu espai on es descriu tant els protagonistes, personatges i activitats que s'hi duen a terme, com el lloc, l'hora, el poble i els perquès de la festa.

Per a l'autor, les neofestes són "reivindicatives, alternatives, s'allunyen dels elements religiosos i són un espai clau per a la creació de nous moviments socials amb reivindicacions que anys enrere eren impensables". En aquest sentit, Fiol destaca que organitzar aquestes festes ajuda les noves generacions a aprendre a "treballar en equip, tenir el sentiment de pertinença i lluitar pels drets socials".

Pel que va a la convivència entre les festes tradicionals i les neofestes, l'autor assegura que les institucions "han de ser qui s'adaptin i ajudin a la creació i creixement d'aquest nou model festiu i no la gent qui ha d'adaptar-se a les festes antigues". "A diferència de les festes tradicionals, les neofestes són més participatives, els que hi acudeixen no són simples espectadors", assegura Fiol. A més, afegeix que totes tenen elements i signes d'identitat "que fan que l'arrelament i el sentiment de connexió i pertinença creixi encara més".

Els joves canviaran la identitat de la cultura popular de les Balears

L'èxit d'aquestes festes és difícil de mesurar. Fiol remarca que molta gent es pensa que l'èxit es calcula amb la participació, però que realment "no és així". "Podríem valorar quanta gent hi va, però també s'ha de tenir en compte l'efecte de les seves reivindicacions, la gent que participa en la festa sabent quins són els elements clau i qui només hi va a escoltar música i fer festa sense conèixer que s'hi celebra o reivindica, el nivell d'arrelament de la festa al poble on es fa...", remarca l'autor de l'atles.

Amb tot, Fiol assegura que amb aquest llibre pretenen obrir les neofestes a tots els mallorquins i ser una eina per a escoles i famílies per aconseguir que els més petits coneguin aquests nous elements de la cultura popular illenca i hi participin amb "consciència i coneixement".

Publiquen un atles de les neofestes a Mallorca dirigit als més petits