El 'boom' de les perruqueries d’home: hi ha negoci per a totes?

PalmaEl nin treu les mans de sota la capa i cerca en el mòbil la fotografia del símbol d’un llamp. Youssef, perruquer de 38 anys, encén la maquineta i marca els traços en el crani del xaval. Els seus dos empleats atenen altres dos joves del barri de Pere Garau, on les perruqueries d’home s’han multiplicat en els darrers anys. En només dos carrers se’n superen la dotzena, regentades majoritàriament per ciutadans marroquins. En alguns casos no és necessari canviar de vorera per comptar-ne fins a quatre, a penes separades per uns metres. “Jo vaig obrir fa set anys i, llavors, hi havia molt poca competència. Ara, contínuament n’obren unes, però també en comencen a tancar d’altres o a canviar-se de mans”, explica Youssef, natural de Nador, qui considera que, “per mantenir el local cal lluitar molt, estar molt centrat en la feina”.

Nabil té la seva perruqueria a dos carrers de la de Youssef i és també dels veterans al barri. Va obrir en 2013, després de pagar un traspàs de 6.000 euros –“eren els anys de la crisi”– i va muntar un negoci pròsper “des de zero”. El lloguer era baix, lluny dels fins a 1.000 euros que actualment reclamen per un local petit a la zona. “No sé com els surten els comptes si comencen ara”, sentencia abans d’enumerar les despeses a les quals fa front: “Lloguer, llum, aigua, autònom, IVA, IRPF, gestoria i el sou de l’empleat”. I es queixa que, “a diferència del que passa a països com Alemanya, no existeix una llei que impedeixi obrir els mateixos negocis sense una distància mínima”. A Palma “no demanen res, només que paguis la llicència d’obertura”. El cost per obrir una perruqueria és baix si es compara amb altres maneres d’emprendre, com un restaurant. “Només es necessiten un parell de cadires i la resta de material, que pot trobar-se a bon preu en el mercat de segona mà”, apunta un altre dels barbers de la zona.

Encara que s’hi sumin nous emprenedors, els anys de bonança econòmica comencen a quedar lluny per l’excés d’oferta. “No em va bé i estic pensant a tancar. Abans tenia dos empleats i, cobrant els talls a sis euros, en guanyava més que ara”, confessa. “Els clients demanaven cita o esperaven hora i mitja perquè els tallàs els cabells. Avui dia, això ja no passa. La gent se’n va a una altra perruqueria i s’ha acabat, afegeix.

Els preus i serveis són estàndard, com si existís un acord gremial, i s’exhibeixen en cartells: tall de cabells, 10 euros; tallar i rentar, 12 euros; nins, 8 euros; i barba, 6 euros. Es necessiten molts clients per rendibilitzar un negoci que comença a tenir símptomes d’esgotament. Però com s’ha forjat aquest creixement? En primer lloc, s’ha produït un canvi social a mans dels més joves. No creixen tant els clients com la freqüència amb la qual van a la perruqueria. I, per tant, paguen pel servei. “Jo tenc gent que ve cada tres dies. Molts ho fan cada setmana o cada dues setmanes”, revela Abdul, algerià de 21 anys que treballa al local de Nabil. “Volen un degradat perfecte”, afegeix. O repassar el llamp. O sortir de festa amb el clatell impecable.

Els nous locutoris

Ni el Govern ni les patronals PIMEM o Afedeco disposen de dades sobre l’expansió de les perruqueries d’home: ni dels locals oberts ni de com pot haver afectat l’oferta més tradicional, els serveis de la qual són més cars. Sí que és clar que aquests negocis s’han convertit en un dels principals models d’emprenedoria per a la població marroquina una vegada establerta a l’illa, com en el seu moment ho van ser els locutoris. Youssef, de 45 anys, ha trigat dos anys a muntar la perruqueria gràcies als rendiments d’un gimnàs al Marroc i amb l’estabilitat que li procura una carnisseria al barri. “Si ho compares amb altres negocis, la perruqueria no genera moltes despeses. No hi ha material perible ni necessites una gran inversió de personal”, assegura. L’ha oberta per “donar una vida millor” als seus quatre fills. Parla amb orgull dels dos majors, ja adolescents, estudiants exemplars, i tots “espanyols de Pere Garau”. “Vull que visquin com a gent normal, que tinguin bones feines, respectin i siguin respectats”, assegura.

Abdul, algerià de 21 anys, va arribar a Mallorca fa cinc anys com a Menor no Acompanyat (Mena). Fa feina a Mercapalma i, els horabaixes, està contractat en una perruqueria que rep clients de tot arreu de l’illa: “Palma, Inca, Magaluf o Campos”, enumera. “Jo no vaig trobar futur al meu país i el vaig cercar en un altre. Aquí. I tallar cabells m’ho ha donat”, confessa. Es va formar com a perruquer gràcies als Programes de Qualificació Inicial (PQI) que ofereix el Patronat Obrer a través de la seva fundació centenària. Enguany el nombre d’al·lots ha superat, per primera vegada, al d’al·lotes en el curs d’auxiliar de perruqueria. “Hi ha un boom i mai no havia ocorregut que els homes en fossin majoria”, certifica la tutora de la formació, Priscilla Portela, qui creu que els referents estètics dels ídols dels xavals com “futbolistes o cantants” han generat interès per uns estudis que inclouen també mòduls generals amb assignatures adaptades de l’ESO.

El perfil dels estudiants és heterogeni, però en predominen els xavals àrabs d’entre 16 i 21 anys. Després fan les pràctiques en perruqueries i reben un certificat de qualificació inicial. “Tenen clar que volen convertir això en el seu ofici, en la seva manera de viure. Quan tornen de les pràctiques, els canvia el gest, és com si haguessin crescut moltíssim amb aquesta oportunitat d’aplicar els seus coneixements. Més d’una vegada hi acaben contractats”, conclou Portela, sobre els pròxims perruquers que dibuixaran retxes o llamps en els caps del jovent.