Persianes obertes, portellons tancats: senyal de lloguer turístic

PalmaSi en la fosca de la nit, sigui estiu o hivern, en un poble de Mallorca, veis una casa amb les persianes obertes i una bona lluminària a l’interior, just hi ha dues explicacions possibles: o els seus habitants són gent descuidada o es tracta d’estrangers, siguin residents o turistes de lloguer vacacional. Per gosar fer aquesta afirmació, abans de tot, haurem d’explicar el funcionament i els elements del tancament de finestres i portals de les Balears. Ah! I, primer de tot, hem de fer una advertència: si la imatge mental que us formau en parlar de persianes és la d’aquelles que s’enrotllen –també dites valencianes o alacantines– idò llevau-vos-la del cap. Aquí les persianes, per norma general, no s’enrotllen, ni es pugen, ni s’abaixen, sinó que s’obren i es tanquen.

Què és una persiana? Segons el DCVB, és una “tanca de porta o finestra, formada per un conjunt de llistons paral·lels que permet que l’habitació es ventili sense que hi entri gaire el sol”. Bé, aquesta és una definició de diccionari, però aquí ens aventurarem a afegir-hi moltes més utilitats. Direm que és un magnífic invent, perquè a l’estiu, en obrir les vidrieres de la finestra i mantenir les persianes tancades, aconseguirem que el poc oratge que faci al carrer pugui entrar dins la casa, sense que hi penetri el bater de sol. A més, durant el migdia dels mesos de juliol i agost –allò que antigament es deia el temps de les dues–, quan la gent aprofita per descansar, les persianes tamisen la claror resplendent i creen una atmosfera agradable, propícia per fer horeta. Si un renou de l’exterior interromp el nostre son, serà bo de fer escodrinyar per dins els llistons de la persiana, sense ser vistos per qui passa pel carrer. D’aquesta manera, una persona pot escoltar converses senceres sense ser descoberta. No en parlem si, de veí, hi té un cafè amb terrassa a la fresca. Gairebé podrà escriure un llibre de les xafarderies i rumors que, d’amagat, sentirà.

Llistons esbiaixats. Pel mes de setembre, la cosa canvia. En ploure, haurem de córrer a tancar-les, si és que volem protegir els vidres de la vidriera dels esquitxos de l’aigua. Perquè heu de saber que els llistons, posats no de pla, sinó esbiaixats, no només proporcionen intimitat als moradors de la casa, sinó que fan d’escupidor natural. Repel·leixen cap a fora les gotes de la pluja, encara que faci una aigua de canal. I quan els dies s’escurcen i la fosca ve aviat i hem d’encendre el llum per veure-hi, sempre hi ha qui diu “és ben hora de tancar les persianes, perquè no és compte de ningú què feim a dins ca nostra!”. Els més exagerats fins i tot tancaran els portellons, no fos cosa que algú, de defora estant, hi posàs l’ull.

Fosca o mica de claror. Una manera absurda de dividir la humanitat és la de separar les persones segons si els agrada dormir ben a les fosques o amb una mica de claror. A les Balears, les del primer gènere ho tenen bo de fer: tancar amb biuló els portellons. Les del segon –aquelles a qui els agrada veure les bubotes que fan els llums i les ombres al sostre de damunt el llit– poden triar: segons si deixen els portellons oberts un pam, mig pam o dos dits, la claror que entri dels fanals i cotxes del carrer serà més o menys intensa.

Aire condicionat encès. Tornant a l’afirmació del principi, si a l’estiu de ple, de dia, veim vidrieres tancades i persianes obertes, just hi ha una explicació possible: que en aquella casa en qüestió tenen aire condicionat. I aquest, juntament amb piscina al corral, és un dels factors a tenir en compte si els propietaris de cases de lloguer vacacional volen atreure el nombre més gran possible de turistes-clients. Si quan arriba la fosca, a més de tenir les persianes ben obertes, tenen els portellons tancats, el dubte ja no persisteix: els residents són gent externa, a qui el propietari de la casa no ha donat un manual d’ús del cèlebre artefacte mediterrani. I com que qui no està avesat a anar a missa al portal s’agenolla, en fer vent, si no estan tancades, les persianes portegen a les totes, portada ve i portada va. A conseqüència, els galfons de la branca de la paret es comencen a remenar i amollar, les juntes de la fusta es desfan, les voreres s’esquerden, les llenques de pintura se’n van a l’aire… En definitiva, adeu, persiana, perquè el turisme t’ha matat. Has tornat un penjaroll innecessari, un ornament atàvic, de cases amb parquet més fals que ‘un duro sevillano’ i vidres de climalit.