Avui coneixem...

“Una persona amb una dieta d’aliments processats tendirà més a la depressió”

Avui coneixem... la nutricionista Eva de la Flor

Eva de la Flor,  nutricionista
02/04/2024
2 min

PalmaD’entre tots els regals d'infància, Eva de la Flor recorda especialment dos llibres de cuina, “un de postres i un altre d’aperitius”, als quals tornava amb freqüència. Després, amb la supervisió de la seva padrina, preparava els plats. Els aliments li semblaven “poderosos”. Despertaven la seva curiositat. Ja al Batxillerat volia estudiar una titulació relacionada amb la salut. “Vaig pensar en Ciències Ambientals o Veterinària”, confessa, però –amb molt de pragmatisme– va sospesar les sortides professionals. “No volia dedicar-me a una professió diferent del que estudiàs”, assegura. Aquells llibres de cuina de la infantesa van il·luminar el camí: “No sé si va ser sort o intuïció, però la veritat és que vaig encertar estudiant Nutrició”. Es va llançar a un sector que començava a caminar. El seu número de col·legiada a les Balears és el 51. Entre les primeres. Avui ja és veterana en una àrea que l’obliga al reciclatge continu. “Fa poc vaig revisar els apunts de la carrera i, excepte la bioquímica o aspectes mèdics, la resta ha evolucionat molt”, revela.

A la seva consulta del centre Diez Lunas, a Palma, rep pacients dels dos sexes i de totes les edats. “Ja no es pot dir que les dones hi són majoria. Cada vegada hi ha més homes interessats en la nutrició, igual que nins”, afegeix, de la mateixa manera que els serveis són integrals i no se cenyeixen a aprimar-se. “Els metges ens van tenint en compte i ajustam la dieta a una malaltia o una medicació concreta perquè l'alimentació és fonamental. Servim per a molt més que per perdre pes i ajudam també a prevenir problemes de salut”. Malgrat els avanços, les idees preconcebudes continuen presents. Quina és la més recurrent? “Que et diguin ‘jo sé menjar bé, sé el que he de fer’. I, si fos cert, l’obesitat no seria un problema general. En molts casos, el menjar es fa servir com una vàlvula d’escapament davant un tema emocional. La connexió entre cervell i intestí és bidireccional. Les nostres emocions condicionen el que menjam i viceversa. Un adult que es nodreix d’aliments processats tendirà més a la depressió, de la mateixa manera que un nin que menja més brioixeria està més irritable”, explica.

Menjaven millor els padrins pagesos? “Sens dubte. Dedicaven temps a la cuina. Tenien un accés més limitat als aliments, però eren més nutritius en ser de temporada i proximitat. A més, es mantenien actius per la feina, sense necessitat d’anar al gimnàs”. Per a Eva, no hi ha cap aliment “imprescindible”. Infravalorat? “Tots els tipus de cols, perquè són barates, fàcils de conrear, antioxidants i molt versàtils. Et pots cuinar des d’un cuscús de bròquil fins a una pizza amb la base de colflori”.

I no cal recórrer a productes tropicals (alvocats o papaies) perquè la gastronomia mallorquina és “meravellosa i farcida de verdures”. No és també molt calòrica? “Tot és relatiu. No crec en els aliments prohibits. Es pot menjar de tot. Una sobrassada ben feta és molt nutritiva. Una altra cosa és si necessites menjar-ne diàriament si tens una feina sedentària. La clau és la despesa calòrica”. Amb un dia a dia marcat per l’acceleració i l’estrès, la clau d’una bona dieta és “fer una bona compra” perquè, “si tens recursos sans a ca teva, menjaràs sa”.

stats