La pesca a les Balears és especialment vulnerable al canvi climàtic

PalmaLes Balears formen part d'una mar semitancada, la Mediterrània, més exposada al canvi climàtic, on l'augment de la temperatura de les aigües és superior a d'altres bandes, i amb una capacitat d'adaptació socioeconòmica menor. Per això resulta cabdal identificar les principals febleses i les millors mesures per afrontar-les. Amb aquest objectiu s'ha posat en marxa un projecte –coordinat per la investigadora del Centre Oceanogràfic de les Balears, Marta Albó– que establirà les zones on s'extreu més peix i on hi ha més diversitat. L'objectiu és que els pescadors puguin saber a quines àrees poden anar a pescar per generar menys petjada de carboni.

El treball vol identificar les fortaleses i febleses de la pesca de petita escala a les Balears i al Cantàbric. D'una banda, s'analitzarà el carboni que genera el consum de combustible de les barques i, d'una altra, l'impacte de la pesca d'arrossegament i encerclament en el carboni dels dipòsits de la mar, aquell que, en remoure el fons, es torna a posar en suspensió. Tots aquests aspectes es valoraran en combinació amb l'estudi de les capes de biodiversitat afectades. "Al final es tracta d'identificar els llocs amb més rendibilitat i amb menys petjada de carboni. Hi guanyam tots", afirma la investigadora.

El treball és la continuació del projecte Vadapes, desenvolupat de 2019 a 2021, que va comparar les pesqueries mediterrànies i cantàbriques. D'aquest estudi es varen extreure mesures generals per afrontar els efectes del canvi climàtic a les pesqueries. "Ara, la intenció és estudiar les característiques del sector pesquer de Mallorca i del Canó d'Avilés, per així poder adaptar aquestes mesures generals a la realitat local de cada lloc", explica la investigadora. Entre les propostes que es pretenen ajustar a les Balears es troben la planificació espacial i temporal de l'activitat pesquera, la participació activa dels pescadors en la presa de decisions, la diversificació dels mitjans de subsistència i la investigació dels efectes ambientals en les espècies i en la seva distribució.

"Es vol evitar caure en casos de mala adaptació, perquè una mesura bona per a una zona pot ser contraproduent per a una altra", afegeix la investigadora. Per aconseguir-ho, és imprescindible implicar-hi tots els agents. "El marc general està molt estudiat i passar a l'acció costa molt. Per poder avançar es necessita reestructurar les mesures i baixar-les a escala local i, per això, hi ha de participar tothom", diu. De fet, abans d'iniciar el projecte es va demanar el suport de les confraries de pescadors i d'altres entitats i col·lectius com Save the Med.

Una vegada aprovada aquesta segona edició de Vadapes, el primer que es farà serà una reunió amb tots els col·lectius per explicar-los la proposta i s'organitzaran tallers, "per identificar les característiques de la pesca a Mallorca i com es veu afectada pel canvi climàtic, i per proposar mesures ecològiques, socials i econòmiques" explica Marta Albó. Vadapes està finançat per la Fundación Biodiversidad en el marc del Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030. La proposta compta amb la participació de científics dels Centres Oceanogràfics de les Balears, Santander i Múrcia de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC).