La pesca a Menorca podria desaparèixer en menys de deu anys

MaóEl sector pesquer de Menorca viu un dels pitjors moments de la seva història, ja que veu amenaçada la viabilitat de la professió. De fet, el patró major de la Confraria de Pescadors de Maó, Pito Quintana, ja ha posat data a la desfeta: “En un màxim de deu anys podria no quedar ningú”. Diferents aspectes influeixen perquè els pescadors de l’illa vegin amb pessimisme el futur. L’augment del preu del carburant, les ajudes econòmiques insuficients, les restriccions de la Unió Europea i la manca de formació contribueixen que el sector no disposi de relleu generacional.

La situació ha arribat a un punt límit, segons reconeix Quintana, que afirma que els cops “arriben per totes bandes” i que les persones que es dediquen a aquest ofici n’estan fartes. “No hi ha cap jove que vulgui ser pescador; el més jove a Maó té cinquanta anys, per aquest motiu dic que una vegada que es pugui retirar s’acabarà tot”, adverteix. El responsable de la Confraria de Maó no es mostra sorprès per aquest desenllaç i considera que s’ho han cercat les administracions. “Ens estan destrossant amb normatives des de fa anys i hem arribat al límit. I si poguéssim vendre el negoci, no quedaria ni un pescador actualment”, diu.

Reducció d’activitat

Les tres barques de bou a Maó i les tres a Ciutadella no sortiran a pescar fins a febrer o principis de març, fet que representa més del 80% del gènere que es posa a la venda en els mercats de les principals ciutats menorquines. La reducció de l’activitat a 155 dies de mitjana a l’any ha causat aquest escenari, que no impedirà l’abastiment de peix fresc, però sí la varietat. Mentrestant, els subministradors que fan feina són unes 40 embarcacions d’arts menors entre Maó (8), Ciutadella (20) i Fornells (12).

Xavier Marquès, patró major de la Confraria de Pescadors de Ciutadella, té 45 anys i ha traslladat a la Conselleria de Pesca del Govern balear les dificultats que hi haurà a curt termini per mantenir la flota pesquera, tot i que de moment les bones intencions legislatives no s’han traduït en projectes necessaris per formar els joves que s’hi interessin: “Si no aclarim primer el relleu generacional, no tindran res a legislar, perquè no hi haurà pescadors”. Segons Marquès, la majoria de pescadors arriben als 55 anys i molts es podran jubilar en els pròxims cinc anys: “Darrere d’aquesta fornada de gent no hi ha joves. Aquestes barques deixaran de pescar i hi ha risc de desaparició”. El patró major de Ciutadella ha parlat amb orientadors escolars per donar a conèixer l’ofici als instituts, però aquests només se centren en les professions que poden estudiar-se a prop. Paradoxalment, Menorca té un Centre de la Mar, però les titulacions que s’hi ofereixen estan més enfocades a la nàutica esportiva: “És ridícul i surrealista, diuen que l’escola no està homologada i és incomprensible. La formació que s’hi imparteix no és apta per a la pesca”. D’altra banda, és conscient que la “comoditat” d’altres professions influeix en el desinterès per la pesca: “La gent no vindrà a fer dotze hores enmig de la mar quan en poden fer vuit i amb drets laborals, mentre nosaltres estam aturats i sense cobrar atur”.

Oriol Riera té quaranta-dos anys i és pescador d’arts menors a Fornells. En aquest nucli poblacional i a Ciutadella hi ha pescadors joves, però Riera també creu que l’ofici s’acabarà perdent: “És una professió vocacional, cada dia hi posen més entrebancs i ho has de dur a la sang”. I afegeix: “És una feina bastant dura i no només és sortir a la mar, algú que ho ha intentat darrerament no ha pogut continuar. No ho pots fer per diners, t’ha d’agradar”. Riera recorda que quan va començar, a setze anys, hi havia una vintena de barques, mentre que ara són una dotzena entre Fornells i Macaret a l’estiu i quatre a l’hivern. També a ell el preocupa el relleu generacional i admet que les barques d’arrossegament són les més malparades per les normatives. “M’afecta que no pesquin perquè està ple de dofins i cada dia em trenquen la xarxa i s’ho mengen tot”, comenta.

Noves fornades de pagesos

Pel que fa a altres sectors, l’agrícola i el ramader treu noves fornades de pagesos, gràcies en bona part a la formació que s’imparteix en el centre educatiu Sa Granja. De tota manera, la secretària general d’Unió de Pagesos, Margalida Llambias, assegura que es necessita molta més ajuda. “Quan hi ha pagesos que volen iniciar-se en l’activitat i demanen ajudes, no les cobren fins passats cinc anys. La inversió s’ha de fer al principi i són molts doblers”, afirma. Llambias precisa que el 90% dels pagesos nous procedeixen de famílies que ja es dedicaven a l’ofici i atribueix el tancament d’explotacions a la inviabilitat econòmica, en cap cas a la falta de relleu generacional.

Finalment, el president de l’associació de Comerciants de Menorca, Vicente Cajuso, no vincula el tancament d’establiments tradicionals a la falta de noves generacions, tot i reconèixer que la mentalitat dels joves no és la mateixa que anys enrere. Ell afirma que “falta emprenedoria i la majoria de joves aspiren a feines relacionades amb el funcionariat, però també hi ha un factor afegit, que és la poca rendibilitat i falta de finançament per part dels bancs”.