La pesca amb palangre i els moixos acceleren l’extinció del virot petit

PalmaLa supervivència del virot petit (Puffinus mauretanicus ), una au marina endèmica que només nidifica a les Balears, perilla principalment per la pesca amb palangre i la depredació efectuada per moixos assilvestrats. Però les rates, la contaminació lumínica, la destrucció de l’hàbitat i els efectes de la crisi climàtica n’agreugen la desaparició. Es calcula que cada any es perd un 14% de la població adulta d’aquest ocell només pel palangre, segons dades de la colònia que hi ha a l’illot de la Dragonera. I això té un impacte molt important, perquè es redueix la capacitat reproductora de l’espècie. Si la situació continua igual, es calcula que en cinquanta o seixanta anys el virot petit s’extingirà. Així ho assegura Miguel McMinn, biòleg de la Societat d’Història Natural de les Illes Balears (SHNB).

“El virot petit pesca en grup i se submergeix uns metres per caçar petits peixos com la sardina”, comenta McMinn. Per això, quan els pescadors van deixant anar l’ham amb l’esquer, les aus es llancen a l’aigua, i en molts casos queden enganxades i moren ofegades. “Es capturen accidentalment i suposa la principal causa de mort en adults”, diu el biòleg, recordant que això passa amb vaixells de pesca artesanal. Per mitigar-ne la mortalitat, la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife) i la Universitat de Barcelona (UB) han fet feina amb el sector pesquer. El coordinador del programa marí de l’entitat conservacionista, Pep Arcos, explica que s’estan provant diverses alternatives com ara llançar els esquers de nit, atès que els virots són diürns, o dissenyar sistemes perquè els hams s’enfonsin més ràpidament. Arcos comenta que si els virots no troben menjar de manera natural segueixen els vaixells, i és quan queden atrapats.

A través del projecte de SEO/BirdLife Zepamed, que està cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP) i gestionat per la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Transició Ecològica, treballen amb quasi un centenar d’embarcacions de les Balears, Catalunya, el País Valencià i Múrcia. “En tres mesos es varen capturar centenars de virots”, lamenta Arcos, però destaca que hi ha una gran predisposició dels pescadors a col·laborar: “Ningú vol capturar ocells, i molts pescadors s’han implicat molt a cercar solucions”. McMinn recorda que amb la mort de 200 adults cada any “és suficient perquè l’espècie desaparegui”. Els virots només ponen un ou cada any i els exemplars han de tenir cinc anys, aproximadament, per fer-ho. Això redueix molt la capacitat reproductora d’aquestes aus, que poden viure uns 30 anys. “Si moren els individus joves, l’impacte no és tan greu com si se’n perd un d’adult”, assenyala el biòleg de la SHNB.

Depredadors de virots

Les aus marines sempre han cercat illes on no hi hagi depredadors per nidificar, com era el cas de les Balears abans de l’arribada dels humans. La introducció de moixos i marts va fer que aquestes espècies, com el virot, es desplaçassin a zones més inaccessibles. Però hi ha punts de les Illes com ara la Mola de Formentera i la Mola de Menorca on els felins poden arribar a les colònies de virots petits. El fet que hi hagi moixos, segons Miguel McMinn, impedeix que l’espècie pugui estendre’s i en limita els nous hàbitats “potencials” per nidificar. En el cas de la Mola de Maó, Pep Arcos considera que és un problema “històric” i que la mateixa Conselleria de Medi Ambient ha fet actuacions en el passat per protegir els virots petits. “Ara mateix no hi ha moixos que ataquin la colònia, però sí que n’hi ha als voltants”, adverteix Arcos, i en qualsevol moment podrien arribar als nius. Amb la col·laboració del govern espanyol s’està treballant per construir una tanca especial que no permeti l’entrada de moixos i altres depredadors. “És una solució que ja s’ha fet servir a Nova Zelanda i altres indrets, i a l’Estat suposaria una de les primeres actuacions de gestió en aquesta matèria”, assenyala el membre de SEO/BirdLife. Segons recorden fonts de la Conselleria, el 2018 es varen destinar 303.000 euros de l’ecotaxa al projecte ‘Ales de la mar’ amb l’objectiu de recuperar i protegir aus marines de les captures accidentals i la depredació.

Jacob González-Solís és professor i catedràtic de Zoologia de la UB, i fa set anys que treballa amb un grup que investiga una colònia de virots grossos ( Calonectris diomedea ) a Cala Morell, a Menorca. Aquesta espècie és més nombrosa que el virot petit perquè no només nidifica a les Illes, però també està amenaçada i sofreix atacs de depredadors introduïts. “Els moixos n’han causat extincions locals a moltes illes del món”, comenta el professor, i malgrat que a les Balears no hi ha estudis sobre l’impacte dels felins, “no vol dir que no passi”. De fet, McMinn assegura que va trobar un felí que duia un virot petit mort a la boca i lamenta que existeixi el problema però que no s’estudiï. El catedràtic explica que Leia Navarro, estudiant de doctorat del seu equip i coordinadora de la campanya, va trobar a l’estiu una vintena d’adults morts a la colònia que estudien i a l’agost en varen morir més. Es varen perdre una trentena d’exemplars d’una mostra de 40 nius. “En aquest cas no sabem si ha estat un mart o un moix, però no hi ha consciència de l’impacte dels felins, tot el contrari, n’hi ha per conservar colònies de moixos”, diu González-Solís. Però McMinn assegura que els moixos poden matar “més del que necessiten” i “el cas de Cala Morell em fa pensar això”. Els marts no fan grans matances perquè “solen caçar el que necessiten”, diu, sense descartar que actuïn els dos depredadors a la vegada.