Pescadors i agricultors en extinció

Els pescadors volen continuar

Carregar contra la pesca professional no sembla una bona opció

Tenc la sensació que els pescadors professionals tenen la raó en la seva protesta. Ells volen continuar pescant, d’una manera regulada, però continuant una activitat que té com a objectiu abastir la població d’aliments frescos i de qualitat. No veig clares, en canvi, les declaracions dels que, en una pretesa defensa de la pesca submarina recreativa, envesteixen contra les reserves de pesca, una figura de protecció que ha donat fins ara uns resultats excel·lents, i que ha ajudat a fer que la situació de la biodiversitat marina a les Balears milloràs en lloc d’empitjorar. Carregar contra la pesca professional i les reserves que, segons aquests portaveus, sols serien vedats per afavorir la pesca professional, no sembla una bona opció i es contradiu amb les dades que els estudis científics han tret a llum.

L’agricultura a Formentera

Una quantitat de cada cop més important de les terres torna a estar cultivada

Formentera, l’illa germana, ens està donant una lliçó d’estima cap al medi rural i de gestió integrada del paisatge, amb criteris socials, cooperatius i vinculats a la gent que viu en el territori. L’impacte del turisme de masses sobre la més petita de les Pitiüses va motivar el col·lapse dels models tradicionals de gestió del camp, l’abandonament de les terres i l’extinció de l’activitat pagesa professional. Ara, una quantitat de cada cop més important de les terres torna a estar cultivada gràcies a l’acció del Consell Insular i la Cooperativa Pagesa de Formentera. El model no és exportable al cent per cent, ja que respon a unes condicions concretes, les de Formentera, però pot ser inspirador d’actuacions semblants. Es tracta d’una acció regenerativa del teixit agroramader, induïda des de l’administració, però per una administració propera i intel·ligent que ha sabut encertar en les seves propostes.

Defensa de la ramaderia

La ramaderia i l’agricultura constitueixen un aspecte central del procés cultural

La ramaderia, i amb ella la producció de carn, llet, formatge o ous, no és res accidental ni una evolució esguerrada del desenvolupament humà. Ans al contrari: la ramaderia i l’agricultura són inseparables i constitueixen un aspecte central del procés cultural. Una part important de la producció agrària s’ha dedicat a l’alimentació animal i els animals han aportat treball, aliments i fems, almenys fins al trencament de l’agricultura orgànica tradicional a mans de la “revolució verda”. El camí esguerrat va ser la imposició, a partir dels anys seixanta del segle XX, d’unes tecnologies que, en la forma com s’introduïren, duien una forta càrrega autodestructiva, sobretot si no anaven acompanyades de les polítiques agràries i alimentàries adequades. Però la culpa no la té la ramaderia ni el consum de carn, la culpa la té el capitalisme en la seva forma globalitzada. El ramader n’és una altra víctima. Per això de cada vegada n’hi ha més pocs.

El futur de la serra de Tramuntana

Hi ha municipis on l’agricultura professional ha desaparegut per complet

L’agricultura i la ramaderia a la serra de Tramuntana és en un clar procés d’extinció, molt per davant la resta del territori de l’illa de Mallorca. De fet, ja hi ha una part significativa de municipis on l’agricultura professional ha desaparegut per complet. La pervivència de l’agricultura a la muntanya sols és possible, a més de totes les altres coses que facin falta, a través de la compensació directa dels costos superposats de muntanya i insularitat. La negociació de la PAC 2024-2027 és una gran oportunitat i fins ara s’estan defensant molt bé els interessos de la Serra de Tramuntana i de les Balears. Però mai no es pot dir blat fins que no és dins el sac.

L’olivar de muntanya

Es fa necessari un molt major suport econòmic al subsector

L’olivar tradicional de muntanya ha tingut en els darrers anys una certa recuperació de superfície, en part de la mà de les diverses ajudes per a la recuperació de conreus, neteja de vegetació invasora i recuperació de marges. Més que l’impacte productiu, que és mínim, destaca la millora ambiental i paisatgística. En aquest sentit hi ha encara un important camí a recórrer, recuperant de passada la gestió forestal com una activitat productiva vinculada a l’agricultura i la ramaderia, que ha de jugar un paper important en la producció d’energia a través de la biomassa. Es fa necessari un molt major suport econòmic al subsector i l’objectiu ha de ser d’aconseguir-lo, en funció de la importància paisatgística i cultural d’aquests espais agraris.