Els pescadors de les Balears es planten davant Europa: "S'acabarà el peix fresc de les Illes"

La nova mesura que proposa la Comissió Europea podria suposar l'adeu de tot el sector i posa en perill la supervivència de les llonges de les Balears

Pescadors destrien les captures en una barca de bou, en aigües de la Mediterrània.
09/12/2024
5 min
Regala aquest article

PalmaEl sector de la pesca a les Illes Balears està en perill i la nova normativa de la Comissió Europea en posa en risc la supervivència. "No és que no hi hagi peix per Nadal o per les dates destacades de l'any" és que "s'acabarà el peix fresc de les Illes i amb el sector pesquer quasi per complet", ha denunciat la Confraria de Pescadors de les Illes Balears. Aquesta crisi i l'acte reivindicatiu duit a terme pels pescadors tant de les Balears com de tot l'Estat arriba a causa de la nova proposta de la Comissió Europea sobre els límits de pesca a la Mediterrània que desagrada a tothom. El Govern balear, la Moncloa i les confraries de pescadors de l'Arxipèlag s'hi oposen completament i fan front comú contra la voluntat de Brussel·les de limitar a un màxim d'entre 20 i 28 els dies a l'any que les barques poden sortir a fer pesca d'arrossegament el 2025.

El principal problema d'aquesta mesura, expliquen els pescadors illencs, és que s'ha establert sense tenir en compte la idiosincràsia de cada territori i pensant només en els vaixells de grans dimensions que pesquen a mar oberta i no en les barques de bous tradicionals i típiques de les Balears. El fet de només poder sortir a treballar entre 20 i 28 dies a l'any convertiria el sector pesquer de les Balears en un negoci "abocat a la fallida i la desaparició". En aquest sentit, el president de l'Organització de Productors de Peix i Marisc de Mallorca, Pedro Mercant, ha denunciat que "és impossible que els pescadors de les Balears puguin sobreviure a aquestes limitacions". A més, ha afegit que no es tracta només dels pescadors, sinó que la fallida del sector que provocarà la normativa suposarà també el final per a "les llonges, els transportistes, les petites peixateries i tots els negocis relacionats amb aquest sector a les Balears".

Els pescadors de les Balears treuen "targeta vermella" al comissari de pesca de la UE per la nova normativa

Per la seva banda, Domingo Bonnín, representant de la Confraria de Pescadors de les Illes Balears, ha recordat que pescar és "molt més que sortir a la mar". Si la Comissió Europea tira endavant la nova normativa i mata el sector pesquer de l'Arxipèlag, les Balears perdran "història, cultura, tradició, salut... i sobretot la sobirania alimentària i la garantia d'una alimentació de qualitat". "Els polítics només miren nombres abstractes i cercant les dades que els interessen, no pensen ni en les empreses, ni en els treballadors, ni en els consumidors ni en el medi ambient, perquè si ho fessin veurien que aquesta mesura no té ni cap ni peus".

Cal recordar que la pesca d'arrossegament és un element clau pel sector a les Illes Balears. Segons les darreres dades, quasi el 70% del peix pescat a l'Arxipèlag que es consumeix i es comercialitza a les Illes Balears prové de la pesca duita a terme amb aquest tipus d'embarcacions. Els pescadors asseguren que com que es tracta d'un sector petit "és més fàcil fotre'ns i pareix que no fa mal a tants treballadors, però les conseqüències seran molt greus i pareix que no en som conscients". Actualment, a les Balears hi ha 31 barques que es dediquen a la pesca d'arrossegament (19 a Mallorca, set a Menorca, dues a Eivissa i dues més a Formentera) i totes aquestes viuen la mateixa situació de "desesperació" perquè la limitació tan "dràstica" dels dies en els quals poden treballar converteix el seu model de negoci en un "suïcidi".

Tant a les Balears com en el conjunt de l'Estat aquesta normativa que proposa la Comissió Europea té en acord tots els implicats independentment del seu color, model de negoci o línia de pensament. Tant polítics, com treballadors, associacions i sindicats s'oposen frontalment a aquesta mesura que es votarà aquest dimarts i treballen conjuntament per tomar-la. De fet, l'Estat no és l'únic territori europeu on es viu aquesta situació. També rebutgen la proposta els altres dos grans països pesquers de la Mediterrània: França i Itàlia. De fet, aquesta aliança confia a modificar substancialment el plantejament inicial de Brussel·les.

El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació del govern espanyol, Luis Planas, ha criticat durament en més d'una ocasió la "proposta decebedora i sorprenent" de la Comissió Europea i, en la mateixa línia que el Govern de les Illes Balears, demana que es prenguin les mesures necessàries per arribar a un acord que "garanteixi la viabilitat" de la flota pesquera d'arreu de l'Estat.

Per la seva banda, la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha utilitzat les xarxes socials per traslladar el seu suport als pescadors de les Illes Balears i assegurar que l'Executiu "no pot acceptar una proposta que suposaria posar fi al nostre sector pesquer".

Marilles defensa el sector pesquer i carrega contra Europa

La Fundació Marilles ha emès un comunicat on expressa el seu suport ferm als pescadors de les Illes Balears davant la proposta de reducció dràstica de dies de pesca plantejada per la Comissió Europea, que redueix de 130 a 27 els dies anuals per embarcació. De fet, en la mateixa línia que la Confraria de Pescadors de les Illes Balears, han remarcat que la pressió de la flota de rossec a les aigües balears és molt menor que a la Mediterrània espanyola. En els darrers 18 anys, a les Illes Balears s’ha reduït un 44% el nombre d’embarcacions que es dediquen a aquesta modalitat de pesca, ha passat de 55 a 31. Així, denuncien que tots aquests esforços i aquest model de gestió econòmica-ecològica més eficient mai no han estat valorats ni tinguts en compte per la Comissió Europea ni pel Govern espanyol a l’hora d'aplicar dies de reducció de pesca a la flota mediterrània espanyola de rossec.  

Malgrat les crítiques del sector pesquer, polítics, associacions i ecologistes, Brussel·les assegura que la proposta de retallar les quotes de pesca d'arrossegament a la Mediterrània té l'objectiu de salvaguardar l'ecosistema del fons marí. Ara bé, les confraries de les Illes Balears afirmen que la Comissió Europea es basa en dades "errònies i interessades".

Aliança entre Espanya, França i Itàlia

La polèmica proposta de Brussel·les no és ni de bon tros definitiva. És habitual que la Comissió Europea faci plantejaments de màxims, sobretot en el sector pesquer, i que els estats membres n'acabin rebaixant les limitacions quan els negocien en les trobades ministerials, com la que es farà aquest dilluns i dimarts a Brussel·les. I aquesta vegada Espanya i els seus aliats també aspiren a aconseguir que les retallades no acabin sent tan importants.

De fet, perquè tiri endavant la legislació ha de disposar d'una majoria qualificada, i l'aliança espanyola, francesa i italiana podria impulsar un bloqueig a la UE fins que no se'n surti. Tot i això, Planas ha admès que preveu unes "negociacions llargues i complicades" i que siguin "les més difícils" en les quals ha participat des que és ministre.

stats