Els pescadors d’arrossegament diuen que desapareixeran si augmenten les restriccions

PalmaLa pesca d’arrossegament o de ròssec –que captura els peixos fregant una xarxa pel fons marí a gran fondària– és la modalitat amb més pes dins el sector pesquer balear. Precisament, el 70% del peix i el marisc local que es consumeix a les Illes es pesca amb aquesta art. En paraules del secretari de la Federació Balear de Confraries de Pescadors, Antoni Garau, aquesta activitat és “imprescindible per poder mantenir les estructures pesqueres i comercials de la Mediterrània, pel gran volum de captures que aporta”.

Entre les espècies que s’agafen, destaca la gamba vermella, senya d’identitat de la gastronomia balear. També peix de roca com el moll, el gerret, el rap o el serrà, entre d’altres que conformen la major part del producte fresc, es captura amb pesca d’arrossegament.

Europa encén les alarmes

Aquesta pràctica, però, està cada vegada més qüestionada per l’administració i els sectors conservacionistes, i els pescadors consideren que més restriccions els duran a la desaparició. El passat 21 de febrer la Comissió Europea va presentar un pla d’acció per a la protecció i restauració dels ecosistemes marins, que obliga els estats membres –entre ells, Espanya– a eliminar gradualment l’activitat en totes les àrees costaneres protegides abans del 2030. De moment, la decisió no afecta les Illes, ja que a les aigües protegides de l’Arxipèlag ja no s’hi pot exercir la pesca de ròssec. El fet és que no tenen més de 50 metres de profunditat, que és la fondària a partir de la qual està permesa aquesta pràctica. Idò que és el que preocupa el sector illenc si no s’elimina cap zona de pesca?

Les alarmes entre els pescadors s’han encès davant la possibilitat que l’Estat –en compliment de la normativa europea– protegeixi més superfície i, que per tant, algunes àrees on ara sí que es pot pescar quedin finalment restringides. Cal recordar que Europa obliga els estats membres a tenir un 30% de les aigües sota algun tipus de figura de protecció abans del 2030, una fita que Espanya està molt lluny d’assolir. De fet, només el 12% ho estan, encara que a les Balears la superfície protegida dobla la mitjana estatal i arriba al 24%.

La intensitat pesquera balear, baixa

A més, el Pla d’Acció europeu declara també una prohibició gradual del ròssec fora de les àrees marines, que ha generat el rebuig del sector pesquer balear. “Des de les Illes amb Espanya, França, Grècia, Itàlia, Croàcia i Xipre, hem signat un document contra aquestes polítiques europees”, explica Garau. El motiu que duu Europa a impulsar aquest pla és restaurar els ecosistemes marins i reduir l’impacte de les activitats pesqueres en el medi. No obstant això, Garau assegura que “la pesca de ròssec és la més controlada i, a més, la intensitat de les Illes és inferior que la d’altres zones de l’Estat”. De fet, en un únic port de Catalunya –el de Sant Carles de la Ràpita, a Tarragona– hi ha 50 embarcacions que surten cada dia, mentre que a tot l’arxipèlag balear la flota és de 32 embarcacions. La xifra ja de per si és inferior, i, a més, s’ha de tenir en compte que els vaixells de Tarragona operen en una superfície “molt més reduïda” que no els de les Illes, que abracen tot l’arxipèlag. Davant aquesta situació, la preocupació que envolta el sector balear és la d’haver d’assumir més restriccions per arribar a la quota estatal de protecció que demana Europa. “Tenim una flota petitíssima i som la comunitat autònoma amb més aigües protegides, ens continuaran incrementant les prohibicions?”, es demana Garau.

Una “injustícia” al sector illenc

Però què opinen els ecologistes d’aquest tema? El biòleg marí i director de la fundació Marilles –que vetlla per la conservació del medi marí–, Aniol Esteban, assegura que la decisió europea de reduir aquesta pesca a la Mediterrània està “més que justificada”. El biòleg explica que les aigües mediterrànies estan molt sobreexplotades i són les que tenen més problemes d’estoc a escala mundial: “Ens donen molt menys peix del que ens podrien donar si estiguessin ben gestionades”. Ara bé, Esteban coincideix amb els pescadors balears que la flota illenca no és la que s’ha de continuar reduint: “S’ha produït una injustícia en el sector balear, perquè en els darrers anys, se’ls han aplicat les mateixes restriccions que a Catalunya o València, encara que la intensitat pesquera sigui brutalment inferior”. El biòleg, però, lamenta que el sector pesquer en culpi Europa, ja que “és Espanya qui decideix a quines zones aplicar restriccions per assolir els objectius”.

Amb tot, la preocupació dels pescadors sobre futures restriccions se suma que es tracta d’un gremi ja debilitat des de fa anys. Ho confirmen les xifres: la flota d’arrossegament actual és menor que el 2021, però el veritable declivi s’ha produït els darrers vuit anys, quan la flota s’ha reduït més d’un 25% des del 2015, segons l’Informe del Mar Balear de Marilles.