Els pescadors recreatius s'asseguren participar de les decisions del Govern que els afectin
L'Executiu crea la comissió d'aquesta especialitat, que mou prop de 45.000 llicències, per posar fi a la seva "marginació", segons la Conselleria d'Agricultura
PalmaSi hi ha un sector que mou persones, amb prop de 45.000 llicències, i doblers a les Balears, és la pesca recreativa. El Govern té clar que no basta gestionar la concessió d'aquests títols i regular el compliment de les normatives, sinó que oficialment vol donar veu a aquest sector. Per això, acaba de crear la Comissió de Pesca Recreativa. El Butlletí Oficial de la Comunitat (BOIB) ja recull l'ordre del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, que dona per creada aquesta comissió, que incorpora absolutament tots els segments i especialitats d'aquest pràctica, fins i tot els que pesquen des de caiacs i "artefactes flotants", segons el llistat oficial d'entitats que hi estan representades. Entre els 25 membres de la comissió, hi ha alguns representants de l'Administració, però el gruix pertany a les diferents disciplines pesqueres, i només dos membres seran d'entitats conservacionistes, a més d'una persona representant de l'Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera i una altra en nom de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB). Una representació, per tant, amb una clara majoria dels pescadors recreatius.
L’objectiu principal d'aquest nou organisme, segons ha dit aquest dimarts el mateix equip de la Conselleria, "és promoure la participació d’aquest sector en la gestió de la pesca recreativa a les Balears, per assegurar-ne la sostenibilitat i la conservació dels recursos marins". De fet, el conseller Joan Simonet ha afirmat que "es tracta d’una mesura que es du a terme amb l’objectiu de pal·liar la situació d’oblit i abandonament en què es trobava el sector de la pesca recreativa els darrers vuit anys".
El director general de Pesca, Antoni Grau, veritable impulsor de la comissió, ha assegurat que cal vincular aquest col·lectiu a la conservació i l'estudi del medi marí. Segons opina, "majoritàriament, als practicants de la pesca recreativa els preocupa la conservació i la salut dels recursos marins, per la qual cosa poden contribuir tant a la preservació dels ecosistemes com a la recopilació de dades i el monitoratge d’espècies". No estan tan d'acord amb aquesta afirmació alguns especialistes en conservació marina, que consideren preocupant que a les Illes Balears hi hagi prop de 50.000 llicències i una considerable tradició d'extracció de peix de la mar com a afició, amb encara poc percentatge de la mar destinat a reserves on no es pot pescar.
Els motius reals
En realitat, segons fonts properes a l'Executiu, la voluntat de la Direcció General de Pesca és tenir "calmat i controlat" el sector de la pesca recreativa, per la gran quantitat de persones que representa. "És una mica com els caçadors, convé tenir-los contents", ha dit a l'ARA Balears una font coneixedora del procés de creació d'aquesta Comissió. Segons les seves funcions, i el que ha explicat aquest dimarts el Govern, aquest es vol assegurar que no se sentin ignorats en el procés legislatiu i sobretot en aquelles mesures que directament afecten la pesca recreativa. Normalment, la creació de reserves marines ha comptat amb processos de participació públics, tal com preveu la llei, però la realitat és que per a algunes de les associacions de pesca recreativa, no se'ls van consultar en el passat les iniciatives que suposaven restriccions.
La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern balear va atorgar el 2023 fins a 16.653 noves llicències de pesca recreativa marítima, un 8,45% més que el 2022. Avui n'hi ha prop de 45.000 de vigents a totes les Illes Balears. Els pescadors professionals i els sectors ecologistes demanen des de fa molts anys un major control d'aquesta activitat, ja que consideren que té un impacte important en la conservació dels recursos marins.
De moment, a més d'implicar-los en la Comissió de la Pesca Recreativa, la Direcció General de Pesca ha promogut, com ja va avançar l'ARA Balears, que també puguin pescar, de manera experimental, això sí, a zones protegides. Aquesta iniciativa suposa modificar la normativa de les reserves marines de ses Bledes i del Vedrà-Vedranell per fer aquesta pràctica "de manera controlada", segons va dir en el seu moment el director general, Antoni Grau.