Pètals per celebrar que seguim vius

BarcelonaQuan el fred ja escampa i torna a florir la natura, pels volts del mes de maig, moltes poblacions catalanes s’organitzen per celebrar les que seran les festes populars més vistoses de l’any. Els visitants de les localitats veïnes mai fallen, però ja fa temps que moltes d’aquestes festivitats també atrauen milers de turistes que es desplacen al municipi per contemplar-les. El motiu? Que els carrers de les poblacions es converteixen en escenaris de conte gràcies a les grans protagonistes de la festa: les flors.

Potser les tradicions més conegudes són les catifes florals dels Corpus, però a la primavera també té lloc el ja multitudinari Temps de Flors de Girona -que ja fa tres anys que no inverteix diners en màrqueting perquè no pot assumir més visitants-, la diada de Sant Jordi que omple el carrer de roses i espigues, les festes del Roser que encara es mantenen en alguns punts del país, les de l’Arbre de Maig… Ara bé, ¿d’on sorgeix aquest neguit per agafar flors del camp i fer-ne una festa? Ara totes són festivitats molt populars entre la població, però l’origen d’aquest costum és tan llunyà com borrós.

L’expert en festes populars Bienve Moya diu que cal buscar l’explicació molt enrere en la història de la humanitat. En uns temps en què l’hivern podia suposar la mort era habitual, diu, que les comunitats agraïssin que la primavera tragués el cap. Que la vegetació reverdís, que arribés la floració. “És una alegria lògica: l’arribada del bon temps significava que podien viure un any més”, explica Moya. El sorprenent, però, és que aquest ànim col·lectiu de celebrar l’escalfor de la terra s’hagi mantingut i encara sigui el motor de festes populars d’arreu del món.

Milers de flors (i voluntaris)

Cada festivitat d’aquesta època de l’any té la seva flor predilecta. A les catifes de molts Corpus catalans, com ara el de Santa Pau per exemple, encara hi predomina la grogor de la ginesta. “Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca”, diu el refranyer. Però hi ha altres poblacions que s’han distingit perquè fan lluir altres flors. És el cas de les catifes de clavells del Corpus de la Garriga, que tenen més de dos-cents anys d’història i van ser declarades Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional fa quatre anys. “La reina de la nostra festa és el clavell sencer: a La Garriga el col·loquem sense esmicolar”, expliquen orgullosos des de l’associació que coordina la festivitat en aquest poble del Vallès Oriental. De color vermell, roses, blancs, grocs, jaspiats… En total, aquí s’utilitzen cada any uns 500.000 clavells per confeccionar més de dos quilòmetres de catifes florals que duraran tan sols unes hores. Al vespre, les trepitjarà la processó. I després els més petits del poble. “Tenim assumit que és un art efímer: et dona moltes alegries però al final sempre mor”, apunten mentre reconeixen que ara van a buscar els clavells als camps de Múrcia o Colòmbia perquè al Maresme, on anaven tradicionalment, ja gairebé no en queden.

Més enllà de la ginesta i el clavell, però, també hi ha Corpus que prefereixen apostar per espècies més variades. A la Patum de Berga, per exemple, un estudi recent ha localitzat una vintena d’espècies vegetals entre les fixes (de l’àliga i els plens) i les que van variant cada any. “És una mostra de la importància que tenen les plantes per a l’espècie humana, tant pel que fa a aspectes necessaris de la vida com la salut i l’alimentació, com pel que fa a activitats socials i festives d’arrel tradicional”, reivindica l’autora Maria Carme Barceló, membre del laboratori de botànica de la Universitat de Barcelona.

Una altra prova de la rellevància que té la flor en el calendari festiu català és l’esdeveniment Temps de Flors, que dura deu dies i ja fa 65 anys que s’organitza a Girona. Va començar als anys cinquanta quan un grup de dones va decidir fer pública una passió íntima que fins a aquell moment havien mantingut en l’àmbit privat: la decoració floral. I ara ja fa anys que es cobreixen desenes d’espais de la ciutat i que cada edició s’hi apleguen uns 200.000 visitants. “Ens mou el plaer de posar una cosa bella a la vista dels altres: compartir el plaer de l’esclat de la primavera en un entorn monumental com els carrers de Girona”, explica Josep Quer, tècnic del consistori. Aquí cada any s’exhibeixen més de 600 flors diferents i es busquen nous racons per exposar-les. “Intentem obrir nous espais al públic per fomentar un procés de redescoberta de la ciutat lligat a la flor”, afegeixen des de l’organització.

Ara bé, com totes les festes populars, la festivitat de Temps de Flors no s’hauria preservat sense el gruix de voluntaris que any rere any es carreguen amb la major part de la feina. I tampoc sense la complicitat dels floristes que hi participen i que agraeixen l’existència d’esdeveniments com aquest. “En un context de caiguda de les vendes, el gremi celebra l’arribada de festes com aquestes perquè, al marge que s’incrementa una mica la demanda, el professional aquell dia gaudeix de la professió, treballa la flor i s’esforça per ser creatiu al màxim”, conclou Joan Guillén, president dels Floristes de Catalunya.