L'efecte del canvi climàtic en el raïm, el llúpol i les figues

BarcelonaJa des d’inicis d’agost, al mercat s'hi ha pogut trobar raïm i figues de coll de dama, de proporcions petites, en general, i fins i tot amb aspecte sobremadurat. També des de principis d’agost a Prades (Baix Camp) ha començat la collita de llúpol, ingredient imprescindible amb què s’elabora la cervesa, i que hi aporta aroma i amargor, entre altres. Són tres exemples de com el menjar que ens alimenta pateix les conseqüències de les altes temperatures, perquè tots tres s’haurien d’haver collit a finals d’agost i setembre, i entretant podrien haver agafat més grandària a la planta o arbre on es desenvolupen. Les plantes interpreten la calor com el senyal per créixer, i per això les collites s’han hagut d’avançar. A Catalunya, la temperatura mitjana ha augmentat 1,6° respecte dels últims quaranta anys, i per al 2100 la previsió és que els increments oscil·lin entre els 2 i els 5°.

En aquest sentit, aquest estiu ha estat impossible no ser conscient de l’escalfament global, amb unes temperatures que han arribat a fregar els 40° molts dies, però el 2006 el documental An inconvenient truth (Una veritat incòmoda), presentat per l’exvicepresident dels Estats Units Al Gore, ja explicava la crisi planetària que provocaria l’escalfament global. Així doncs, la veritat incòmoda que fa setze anys l’exvicepresident escrivia en llibre i portava a la pantalla s’ha fet més palpable que mai. Per comprovar-ho, visitem camps de vinya, llúpol i figueres:

La verema s'avança al Penedès

“El 2007 vaig adonar-me que el cicle natural de la vinya canviava”, afirma Miguel A. Torres, president del celler Familia Torres. El documental Una veritat incòmoda va acabar de confirmar-li el que ell observava: que l’augment progressiu de la temperatura provocava “un efecte notable en la fenologia de la vinya”. Com? “El cicle vegetatiu de la planta s’escurça i, per consegüent, s’accelera la maduració”. Dit així, sembla que no passi res pel fet que la planta es desenvolupi abans, però hi ha més conseqüències i molt importants. “La vinya rendeix menys” i, pel que fa als vins, “poden tenir més graduació alcohòlica, menys acideses, menys intensitat aromàtica i fins i tot menys color”, continua explicant Miguel A. Torres. Tot plegat pel desequilibri entre la maduració fenòlica –la que atorga aroma, color...– i l'alcohòlica –la maduració del sucre del raïm–. La sequera també té conseqüències. “Si hi ha poca aigua, el raïm no creix gaire perquè la planta intenta assegurar la seva pròpia supervivència, però aquest estrès hídric portat a l’extrem pot fer que la planta s’acabi bloquejant i aleshores el raïm ja no madura”, explica Torres.

El raïm per elaborar escumosos ja acostuma a ser dels primers a veremar-se, però aquest estiu el celler Torelló de Gelida anunciava el 4 d’agost, en el seu compte d’Instagram, que a les sis del matí començaven la verema a la finca Can Martí. I que ho feien una setmana abans respecte de la verema del 2021. La notícia va sorprendre, però no als viticultors que observen, pacients, la vinya durant tot l’any (i hi ha qui la va començar al juliol). Per això hi ha pràctiques que ja s’han començat a estendre per protegir-les del canvi climàtic. Quines? “No despampolem per protegir el fruit de la radiació solar; el vas, un sistema de conducció de la vinya, també ajuda a endarrerir la maduració; podem utilitzar portaempelts més resistents a la sequera; estem fent assajos amb el reg gota a gota o amb sensors”, va explicant Torres.

Per la seva banda, el director general de Familia Torres, Miquel Torres Maczassek –el seu fill–, ha impulsat juntament amb altres cellers l’Associació de Viticultura Regenerativa, amb què assagen noves fórmules, com ara les cobertes vegetals, que preserven la humitat al sòl, augmenten la fertilitat “i de retruc fan que els ceps siguin més resilients”.

Mentrestant, la viticultura s’estén per llocs insospitats. El Regne Unit cultiva raïm al sud de l’illa britànica, concretament a Hampshire, West Sussex, Kent i Canterbury, on hi ha plantades varietats com la chardonnay, pinot noir i pinot meunier, amb les quals produeix el que es considera el primer escumós d’Anglaterra, anomenat Nyetimber, i propietat de l’executiu Eric Heerema. El país, orgullós del seu escumós, el presenta en diferents actes gastronòmics, el més important dels quals és el que va tenir lloc a Londres el 18 de juliol a la gala dels 50 millors restaurants del món. “El canvi climàtic ha permès que els anglesos elaborin escumós”, diu el sommelier Josep Roca, d'El Celler de Can Roca, que va recollir a la capital britànica el premi de Millor Sommelier del Món. Afegeix que els esquemes mentals sobre la vinya han canviat i canviaran més.

La flor de llúpol també arriba a principis d'agost

A Prades, un cop s’acaba de deixar la plaça Major, i s’enfila un tros de la carretera que també podria menar al Tossal de la Baltasana, hi ha camps en què es cultiva llúpol. És una planta enfiladissa la flor de la qual és imprescindible per donar aromes i tonalitats a la cervesa, concretament a la IPA de Prades, motiu d’orgull per als veïns. El projecte, impulsat per la cervesera Damm per les bones condicions climàtiques de la zona, va fer-se realitat el 2018, i avui el llúpol conviu amb els conreus tradicionals de la patata i l’avellana, si bé són difícils de trobar a la mateixa població de Prades.

El cas és que a inicis d’agost, la flor del llúpol, anomenada tècnicament “con”, es va començar a collir de manera primerenca. “Estem vivint un any èpic, molt èpic, perquè al gener no va nevar, i aquest fet va afectar la planta perquè li va molt bé per l’aigua que hauria absorbit. Per reblar el clau, a partir del maig van començar les onades de calor”, explica Kevin Tejedera, enginyer agrònom, que treballa per a Damm i és el responsable del cultiu de llúpol a Prades. Ho explica envoltat de les plantes enfiladisses, que a simple vista podrien recordar les pesoleres. "Ho pot fer pensar perquè són enfiladisses, però pertanyen a famílies vegetals diferents: el llúpol és Humulus, dins la família Cannabaceae, mentre que la pesolera és Pisum sativum", assenyala Tejedera, i mostra amb la mà la flor, el con, petit, que cap sobradament enmig del palmell. És verd, té una guia verda recta, com una tija petita, que distribueix per cada costat fulles obertes, com desfullades. A l’inici de cada fulla, tocant a la tija de la flor, hi ha unes boletes grogues. “Aquestes flors són molt sensibles a les temperatures, perquè és una planta a la qual agrada el fred. Per això és tradicional el conreu a Alemanya i algunes zones dels Estats Units”, diu l’enginyer agrònom.

Quan es va plantar a Prades, situada a 950 metres d’altitud, tot indicava que la planta hi arrelaria bé i, de fet, ho ha fet tots aquests anys. Però enguany la climatologia extrema ha fet accelerar el procés de maduració. “La planta interpreta la calor com el senyal per florir, i aleshores si floreix, deixa de créixer, i, si creix abans d’hora, la producció minva”, afirma Tejedera, que afegeix que per elaborar la cervesa IPA de Prades fan servir fins a vuit varietats diferents de llúpol. “Per sort, hi ha una varietat, la nugget, de la qual sempre tenim excedent, així que enguany, si finalment hi ha poca producció, tenim acumulades les d’altres anys”, diu.

Les figues, petites i madures abans d’hora

Les figues de coll de dama acostumaven a ser la fruita que marcava la fi del mes d’agost i l’inici del setembre. Quan la majoria de la població tornava a la rutina, la figuera donava el seu millor fruit, la varietat més preuada d’un arbre que té soca forta, com el peu d’un elefant, i unes fulles aspres, que podrien recordar les espines de les roses: collir el fruit implica fer passar la pell per un punt de patiment. Enguany el temps de la collita s’ha avançat i des de mitjans d’agost i fins i tot abans, segons els llocs del país, les figues ja tenien el seu color morat. Més petites, més madures que mai, i sense haver deixat gairebé temps per a les preuades figaflors, l’avançada de la figa com ho és l’ametlló per a l’ametlla. Les altes temperatures i la sequera també són els dos factors que han provocat el seu canvi de temporalitat.