Els peus: els grans oblidats que maltractem cada dia

BarcelonaLes sandàlies potser no són gaire còmodes per caminar, però queden bé i fan el fet. I aquest model de vambes tan car diuen que tenen una càmera d'aire molt avançada. Les sabates de taló són elegants, encara que dur-les sigui un suplici. Són frases de l'àmbit domèstic que amaguen una realitat palpable: com a norma habitual no ens ocupem prou de la salut dels nostres peus. Començant pel calçat, un dels elements clau perquè tot ens funcioni als peus –aquesta estructura tan complexa, composta per vint-i-sis ossos, trenta-tres articulacions i més de cent músculs, tendons i lligaments que treballen en conjunt per proporcionar suport, mobilitat i equilibri al cos.

La importància dels peus és capital, però acostumen a quedar fora de les rutines d'entrenament i cura personal: “Generalment se'ls considera una part poc hàbil, a la qual l'única cosa que podem fer és dotar-los d'un bon calçat. Però hem d'anar més enllà i estimular-los, entrenar-los, exigir-los, descalçar-nos i moure totes i cadascuna de les articulacions”, explica Jesús Serrano, llicenciat en ciències de l'activitat física i l'esport i fisioterapeuta, que acaba de publicar La salut als teus peus (HarperCollins Ibérica), un manual per aprendre a cuidar les nostres extremitats inferiors. “Els tenim allà sota i no els fem cas, però són els fonaments del nostre cos i és fonamental que estiguin sans”, defensa.

Acostumat a tenir la consulta a vessar de pacients amb problemes que es podrien haver evitat fàcilment, Serrano ha escrit un llibre que advocar per passar a l'acció: “He volgut escriure des del sentit comú sobre les patologies que m'he trobat durant anys de trajectòria. L'arribada de casos de gent que ve amb galindons és constant, i el pitjor és que estan segurs que se'ls han fet en un dia”. Tot i que aquesta és la més habitual, diàriament topa amb altres patologies, com els peus plans, els peus cavus, les ungles encarnades, ulls de poll, durícies... Tots aquests problemes tenen una causa comuna, diu: el calçat. “L'error més comú és portar un calçat convencional massa petit i estret. Això el peu ho ha de compensar fent moviments amb els dits que no són naturals. I aquí és on venen els problemes”, explica l'especialista, que pensa que massa sovint s'han provat de solucionar problemes només amb l'ús de plantilles, una decisió que no comparteix.

La importància d'anar descalços

Una de les grans revelacions del llibre La salut als teus peus és remarcar la importància d'anar descalços. “Jo no dic que les vambes o sabates no siguin bones, però no tenen per què anar-nos bé, ja que cal adequar el volum, la longitud i la forma del peu”, diu l'autor, que recomana el calçat barefoot –amb disseny més respectuós amb el peu i minimalista– per a tothom, tant si tenen problemes de peus com si no.

“Vaig adonar-me que mentre entrenava la gent descalça, el peu millorava molt en una sola hora. Però després el client es posava el calçat del dia a dia, sense forma, amb soles estretes, talons elevats i soles embuatades i res del que havíem fet durant l'entrenament servia per a res”. Així va ser com Serrano, que és defensor convençut de caminar descalç sempre que es pugui –”Si ho féssim sempre seríem molt més feliços”, diu–, va arribar al barefoot, que és el més semblant a anar descalç tot el dia. “Que els clients comencessin a fer servir aquest tipus calçat va permetre que marxessin de les sessions sense atrofiar el que havíem aconseguit”, apunta.

També conegut com a calçat minimalista o calçat descalç, el barefoot són sabates dissenyades per imitar la sensació de caminar descalç i proporcionar una experiència natural que permeti que els peus es moguin de manera lliure i flexible. Hi ha una gran quantitat de marques al mercat que fan sabates d'aquest estil –Hykes, Iceunicorn, Saguaro, Voovix–, que solen tenir una sola més prima de l'habitual que permet que els peus es flexionin i s'adaptin al terreny de manera natural. L'objectiu principal del calçat minimalista és promoure una postura més natural i enfortir els músculs de peus i cames. “Ens hem passat molts anys sentint a dir que la sabata plana no és bona, que cal portar una miqueta de falca i d'amortiment. I és tot el contrari, estàvem molt enganyats”, explica Serrano, que demana escollir el calçat més enllà de l'estètica. “Al principi tothom em mirava de manera estranya quan les portava al gimnàs. I ara n'hi ha més que hi porten barefoot que no pas dels altres”, assegura l'expert.

Peus i psicologia

Encara que se'n parli poc, els peus i els problemes derivats de salut mental estan més relacionats del que sembla, ja que són una de les parts del cos que més pateixen els problemes musculars associats a l'estrès o l'ansietat. Un exemple: una situació continuada d'angoixa pot provocar canvis posturals que acaben afectant el peu. I això és un peix que es mossega la cua, perquè hi ha gent que pateix patologies del peu perquè hi ha un trastorn emocional que també ocasiona alteracions en la postura i el moviment.

Hi ha relacions directes entre els problemes que tenim a les extremitats inferiors amb com ens sentim emocionalment: “Hi ha molta gent que pateix dels peus constantment a causa del calçat que porta a la feina, per exemple les hostesses de vol o d'esdeveniments que han d'anar amb talons, o persones que treballen a llocs en què han de portar sabates de seguretat. Són persones que es lleven angoixades perquè es passaran el dia patint a causa dels peus”, explica Serrano, que assegura que tot això porta problemes. A més, també parla de la pressió estètica que porta a triar sabates que no són bones per al nostre cos. “Això afecta especialment les dones –reflexiona–, perquè hi ha aquesta concepció que han de ser més altes i més estiloses, i això sovint comporta un calçat terriblement incòmode”.

Finalment, també defensa caminar descalç o amb calçat barefoot per ajudar a posar fi als mals de cap i millorar els dolors d'esquena, els dolors articulars en general i la postura. “Hi ha un munt de coses positives associades a tenir una bona salut dels peus”, remata.