Pieter Wezeman: "La pandèmia pot augmentar la demanda d'armes"

Pieter D. Wezeman (Holanda, 1977) és investigador sobre exportacions d’armes i despesa militar del l’Institut Internacional de Recerca per la Pau d’Estocolm (Sipri), una de les referències internacionals en matèria d’anàlisi del comerç d’armes al món.

Espanya és el setè exportador mundial d’armes. Com ha aconseguit aquesta posició, lluny del seu pes econòmic i geopolític al món?

— Espanya s’ha convertit en un important exportador d’armes, ja que ha participat molt en programes de cooperació amb altres països per a la producció de l’avió de transport Airbus A-400 i l’avió cisterna A-330. Aquests avions estan acabats en línies de producció a Espanya i en els últims cinc anys s’han subministrat a Turquia, Singapur i Corea del Sud i, en els cinc anys anteriors, als Emirats Àrabs Units i l’Aràbia Saudita. A més, la venda de tres fragates a Austràlia i molts C-295, un avió de transport més petit, a diversos països han sigut importants en l’auge de l’exportació d’armes espanyoles. En els últims anys, Espanya també ha començat a exportar cada vegada més vehicles blindats i sembla que la indústria espanyola ha aconseguit desenvolupar productes en diversos nínxols de tecnologia militar que han convençut possibles compradors.

Què implica que un país com Espanya tingui pes en el comerç global d’armes?

— El creixement d’Espanya i d’altres països com Corea del Sud com a proveïdors d’armes demostra com la tecnologia militar s’està estenent i hi ha més competència en el comerç d’armes. Això planteja dubtes sobre la possibilitat de controlar efectivament el comerç d’armes per evitar que alimenti guerres o que s’utilitzin en la repressió.

 Com han reaccionat altres governs europeus davant les acusacions contra l’Aràbia Saudita per violacions dels drets humans?

— Dins la UE, alguns països com Alemanya, Suècia i els Països Baixos han decidit restringir les exportacions d’armes a l’Aràbia Saudita i també als Emirats Àrabs, pels dubtes sobre la intervenció militar del Iemen i les vulneracions de drets humans. No obstant això, França, el Regne Unit, Itàlia, Espanya i diversos països més petits han imposat en el millor dels casos algunes restriccions menors a les seves exportacions d’armes, i es mantenen acords molt importants. L’acord de cinc fragates Avante signat el 2018 entre Espanya i l’Aràbia Saudita, que ara estan en producció, n’és un bon exemple.

Pel que fa al mercat d’armes global, ¿espereu canvis importants amb Biden a la Casa Blanca?

— En general, hi ha poques raons per suposar que Biden canviï la política d’exportació d’armes dels Estat Units. Al cap i a la fi, tampoc hi va haver tantes diferències entre Obama i Trump, més enllà que el republicà estava encara més interessat a subministrar armes a l’Aràbia Saudita. Podria ser que l’administració Biden aturés la venda ja pactada per Trump d’avions F-35 avançats als Emirats Àrabs Units, però això no impedirà que els Estats Units continuïn sent el principal exportador d’armes del món.

I com evolucionen les altres potències, la Xina i Rússia?

— La Xina s’ha estancat en la venda d’armes, després d’uns anys augmentant les exportacions. Això no ens ha de sorprendre, ja que molts països no estan interessats en comprar armes a la Xina, que perceben com una amenaça directa o un rival, inclosos importadors tan grans com l’Índia, el Japó i Austràlia. Al Pròxim Orient pot fer-se un lloc encara. Pel que fa a Rússia, ha hagut d’afrontar una competència més gran al seu principal mercat d’exportacions d’armes, l’Índia, on França, Israel i els EUA han sigut capaços de convèncer el govern de diversificar la seva política de compra d’armes. Alhora, Rússia ha tingut èxit en altres mercats, encara que més petits, com Egipte i Algèria.

Heu notat que el 2020 les transferències d’armes es van estabilitzar, després d’anys creixent. ¿Creieu que la pandèmia pot ajudar a disminuir la despesa militar?

— No, les percepcions d’amenaça a moltes parts del món han empitjorat i, fins i tot malgrat els efectes econòmics de la pandèmia, hem vist signar nombrosos grans acords d’importació d’armes el 2020. En certa manera, la pandèmia pot fins i tot augmentar la demanda d’armes a mesura que els països han descobert la vulnerabilitat de les línies de comunicacions i ha incrementat les suspicàcies entre els estats.